Anar al contingut

Interferència

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Interference of two waves.svg
Interferència
Per a atres usos d'este terme vore Interferència (desambiguació).
Archiu:Antinode.svg
Successió (de dalt cap a avall) d'una interferència constructiva. El punt representa el antinodo i les fleches representen la direcció de les ones.

En física, la interferència és un fenomen en el que dos o més onas se superponen per a formar una ona resultant de major, menor o igual amplitut. L'efecte d'interferència pot ser observat en tots els tipos d'ona, com a ones de llum, ràdio, sò, entre uns atres. L'equació de l'ona resultant és la suma algebraica de les funcions de les ones que s'estan superponent.

Superposició d'ones de la mateixa freqüència

[editar | editar còdic]

En la superposició d'onas en la mateixa freqüència el resultat depén de la cantitat i de la diferència de fase δ. Si vàrem sumar dos ones y1=Asin(ωtkx) i y2=Asin(ωtkx+δ), l'ona resultant tindrà la mateixa freqüència, i en el cas de que δ siga 0, 2π, etc., l'amplitut serà 2A. Este tipo d'interferències dona lloc a patrons d'interferència, ya que depenent de la fase, l'interferència serà destructiva (les ones es troben desfasadas 180 graus o π radianes) o constructiva (desfasament de 0 graus/radianes).

La superposició d'ones de freqüències f1 i f2 molt propenques entre sí produïx un fenomen particular denominat pulsació o batut.

En eixos casos el sistema auditiu humà no és capaç de percebre separadament les dos freqüències presents, sino que percep una freqüència única promig f1+f22, pero que canvia en amplitut a una freqüència de |f1f2|2.

És dir, si superponem dos ones senoidales de 300 Hz i 304 Hz, el nostre sistema auditiu percebrà un únic sò l'altura del qual correspon a una ona de 302 Hz i l'amplitut de la qual varia en una freqüència de 2 Hz (és dir, dos voltes per segon).

Pulsacions o batuts

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Batimiento.

Si es dona el cas de que la freqüència d'abdós ones no és igual (f1,f2), pero si són valors molt propencs entre sí, l'ona resultant és una ona modulada en amplitut per l'anomenada «freqüència de batut» el valor de la qual correspon a: fbatido=Δf=|f1f2|, la freqüència d'esta ona modulada correspon a la mija de les freqüències que interferixen.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]