Constitució dels atenienses
La Constitució dels atenienses o Constitució ateniense és una obra d'Aristóteles o un dels seus alumnes. Es tracta de la primera d'una série de 158 constitucions que el filòsof grec hauria tingut en proyecte escriure en la finalitat de reflectir enciclopédicament la cultura llegislativa del seu temps.
En la Constitució dels atenienses, Aristóteles reflectix tant la realitat llegislativa de la gran ciutat Estat i el context en que esta es va ser plasmant a lo llarc de l'història, com els principals moments de la mateixa pel que fa a distintes innovacions de tipo polític-administratives. L'obra mostra, ademés, el pensament helé sobre la configuració política i sociocultural d'Atenes.
Descobriment
[editar | editar còdic]El text aristotèlic és únic, perque no és part del Corpus Aristotelicum. Es va perdre fins que dos fulls d'un còdex de papir que duyen part del text varen ser descobertes en Oxirrinco, Egipte en 1879 i publicades en 1880 (P.Berol. inv. 5009).[1] Un misionero nortamericà va comprar en Egipte un segon i més extens text en papir (quatre rolls que en el recte o costat utilisat primer tenen escrita una contabilitat d'época de Vespasiano). Ernest Wallis Budge del Museu Britànic ho va adquirir més vesprada eixe mateix any, i la primera edició de Frederic G. Kenyon es va publicar en giner de 1891.[2] Les edicions del text grec més utilisades en l'actualitat són l'Oxford Classical Text de 1920 de Kenyon i l'edició de Teubner de Mortimer. H. Chambers (1986, segona edició 1994). El text en papir ara es troba en la Biblioteca Britànica (P. inv. 131 = editat com P.Lond.Lit. 108).
Els relats antics d'Aristóteles li acrediten en 170 Constitucions de varis estats; s'assumix àmpliament que es tractava d'investigacions per a la Política, i que molts d'ells varen ser escrits o redactats pels seus alumnes. Atenes, no obstant, era un estat particularment important, i a on Aristóteles vivia en eixe moment, per lo tant, és plausible que, inclús si els estudiants compongueren els atres, Aristóteles lo haguera compost ell mateixa com a model per al restant. Per un atre costat, varis erudits prominents dubten de que haja segut escrit per Aristóteles.[3]
Si es tracta d'una escritura genuïna d'Aristóteles, llavors és de particular importància, perque és l'únic dels seus escrits existents que en realitat va ser destinat a la publicació.
Degut a que pretén suministrar tanta informació contemporànea prèviament desconeguda o poc confiable, els historiadors moderns han afirmat que «el descobriment d'este tractat constituïx casi una nova época en l'estudi històric grec».[4] En particular, 21-22, 26.2-4 i 39-40 del treball contenen informació objectiva que no es troba en cap atre text antic existent.[5]
Sinopsis
[editar | editar còdic]La Constitució dels atenienses descriu el sistema polític de l'antiga Atenes. El tractat va ser compost entre el 330 i 322 a. C. Alguns autors antics, com Diógenes Laercio, afirmen que Aristóteles va assignar als seus alumnes a preparar una monografia de 158 constitucions de ciutats gregues, inclosa una constitució d'Atenes.
El treball consistix de dos parts. La primera part, del Capítul 1 al Capítul 41, tracta sobre les diferents formes de la constitució, des del juí dels Alcmeónidas fins al 403 a. C., any de la reinstauración de la democràcia, despuix del govern dels Trenta Tirans. La segona part descriu les institucions de la ciutat, inclosos els térmens d'accés a la ciutadania, els magistrats i els tribunals.
El text va ser publicat en 1891 per Frederic George Kenyon. Poc despuix va sorgir una controvèrsia sobre l'autoria del treball que continua en l'actualitat.[6]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ F. Blass, en Hermes 15 (1880:366-82); el text va ser identificat com la Athenaion Politeia d'Aristóteles per T. Bergk en 1881.
- ↑ Peter John Rhodes. A Commentary on the Aristotelian Athenaion Politeia (Oxford University Press), 1981, 1993: introducció, pp. 2–5.
- ↑ E. g., Rhodes, A Commentary on the Aristotelian Athenaion Politeia.
- ↑ J. Mitchell and M. Caspari (eds.), p. xxvii, A History of Greece: From the Clave of Solon to 403 B.C., George Grote, Routledge 2001.
- ↑ Rhodes, 1981, pp. 29–30.
- ↑ Michel Sève, introducció a la Constitution d'Athènes, Li Livre de Poche, n.° 4688, p. 14 i ss.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Constitución de los atenienses» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.