Buxus
Buxus és un gènero de plantes de la família de les buxáceas, conegut vulgarment com boj. Els bojes són unes 100 espècies de arbustos i menuts arbres de full perenne procedents d'Europa, Àsia, Àfrica, Madagascar i Mesoamérica. La majoria de les espècies són tropicals o subtropicales. La més coneguda, Buxus sempervirens, està ben adaptada al fresc clima continental europeu. Els focs de diversitat més importants són Cuba, en unes 30 espècies, China, en 17, i Madagascar, en 9 espècies endèmiques.
Descripció
[editar | editar còdic]Els membres d'este gènero són arbustivos o arbòreus; alcancen entre 2 i 12 m d'altura. Les fulls són lanceoladas redonejades, opostes, coriáceas, de color vert obscur. En la majoria de les espècies medixen d'1,5 a 5 cm de llongitut i 0,3 a 2,5 d'ample. B. macrocarpa alcança els 11 x 5 cm. Posseïxen florés monoicas, en abdós sexes presents en el mateix eixemplar, poc vistoses. El frut és una càpsula marró o grisa, de 0,5 a 1,5 cm de llongitut, normalment coriácea, que conté numeroses llavors.
Els estudis genètics indiquen que el gènero es dividix en tres seccions ben distintes, demarcadas regionalmente: una en Eurasia i el noreste africà, una atra en el restant d'Àfrica i Madagascar, i una tercera en Amèrica. Les dos últimes estan més estretament relacionades entre sí que en la primera.
Farmacognosia
[editar | editar còdic]- Antecedents etnobotánicos
Els arbres Buxus' s'identifiquen en la paraula hebrea תְאַשּׁוּר tə’aššûr mencionada en el llibre d'Isaías. Les llars catòliques en climes a on les palmeres són escasses o inexistents a sovint utilisen ramitas de boj en el seu lloc per a adornar les seues creus en Dumenge de Ramos.[1]
En Turquia, a on la planta és anomenada Adi şimşanar, la seua infusió es consumix com antihelmíntico, diaforético, i colagogo.[2] Ademés, els fulls de B. sempervirens s'utilisaven com a tenyida per al cabell de color castany rojós.[3]
Es va conéixer l'us medicinal en Europa de B. sempervirens fins a el XVI.[4] Es va reportar que els seus fulls contenia alcaloide, olis essencials i taninos).[5]
- Fitoquímica
Les plantes del gènero Buxus presenten pseudoalcaloides tipo esteroidal (principalment cicloartanos), tals com la buxabenzacina, semperviramidina, buxabenzacinina, buxabenzamidienina, buxabenzamidina, buxadienina, buxafuranamida, buxahejramina, buxahejrina, buxaheptalactona, buxahyrcanina, buxakarachiamina, buxakashmiramina, buxalfina, buxalfol, buxalinas, buxalongifolamidina, buxalongifolina, buxalfina, buxaltinas, buxaminas, buxaminolés A-I, buxaminona, buxanaldinina, buxandonina, buxandrinas, buxaninas, buxanoldina, buxapapilinina, buxapapillosina, buxapapinolamina, buxapentalactona, buxaprogestina, buxacuamarina, buxarina, buxasamarina, buxatenona, buxatina, buxazidinas, buxazina, buxbarbarina K, buxbodinas, buxdeltina, buxeno, buxenina, buxenona, buxepidina, buxeridinas, buxetina, buxhircamina, buxidieninas, buxidinas, buxifoliadinas A-H, buxifolina, buxifoliósidos, buxipinas, buxiraminas, buxitieninas, buxizina, buxmicrofilinas A-K, buxociclamina A-I, buxodieninas, buxomegina, buxomelina, buxotrienina, buxpapamina, buxpiinas, buxrugulosamina, buxtauinas, buxuletina i Buxupapina[6][7][8][9][10][11][12]
- Aplicacions farmacèutiques
Normalment s'utilisa la corfa i els fulls. Està indicat en problemes de vesícula biliar, estrenyiment (per ad açò es deu regular be la dosis) i també s'utilisa com antiséptico extern, estant especialment recomanat en afeccions dels cabells. Els fulls servixen per a preparar comprimides o banys per a tractar dolors reumáticos i erupció cutànees. Només deu administrar-se baix control i supervisió mèdica perque posseïx importants efectes secundaris.
Taxonomia
[editar | editar còdic]El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 983. 1753.[13] La espècie tipo és: Buxus sempervirens
Buxus: nom genèric que deriva del grec antic bus, latinissat buxus, buxum que és nom donat al boj.[14]
Espècies
[editar | editar còdic]Llistat
[editar | editar còdic]-
Buxus sempervirens, el boj comú
- Segons Catalogue of Life, 18 d'agost de 2015
- Segons GRIN, 18 d'agost de 2015
- Segons ITIS, 18 d'agost de 2015
- Segons The Plant List, 18 d'agost de 2015
- Segons Tropicos, 18 d'agost de 2015 (advertència llesta bruta que possiblement continga sinònims)
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Boxwood». University of Münster.
- ↑ Baytop, T., Therapy with Medicinal Plants in Turkey (past and present). Istanbul University Publications, 1999. No: 3255.
- ↑ Bown, D., The Royal Horticultural Society new encyclopedia of herbs and their uses. 2002, London: Dorling Kindersley.
- ↑ «Buxus sempervirens». Oxford Botanic Garden and Arboretum.
- ↑ «Boxwood – Health Benefits and Side Effects».
- ↑ Fabrice Loru, Danièle Duval, André Aumelas, Fatima Akeb, Didier Guédon, Roger Guedj. Four steroidal alkaloids from the leaves of Buxus sempervirens Original Research Article. Phytochemistry, v. 54, punt 8, agost de 2000, p. 951-957.
- ↑ Steroidal alkaloids from Buxus sempervirens. Phytochemistry, v. 28, punt 4, 1989, p. 1293-1294. Atta-ur-Rahman, Dildar Ahmed, Bilge Sener, Songul Turkoz
- ↑ Semperviramidine—A new steroidal alkaloid from Buxus sempervirens Phytochemistry, v. 27, punt 7, 1988, p. 2367-2368. Atta-ur-Rahman, Dildar Ahmed, M.Iqbal Choudhary, Bilge Sener, Songul Turkoz
- ↑ New bioactive steroidal alkaloids from Buxus hyrcana. Steroids, v. 71, punts 13–14, decembre de 2006, p. 1045-1051. Zaheer Uddin Babar, Athar Nuga, Mohammad Hadi Meshkatalsadat
- ↑ Biogenesis of cyclobuxine-D and cyclovirobuxine-D in Buxus sempervirens. Phytochemistry, v. 16, punt 12, 1977, p. 1935-1937. David Abramson, Furn F. Knapp, L.John Goad, Trevor W. Goodwin
- ↑ Alkaloids from Buxus species. Phytochemistry, v. 31, punt 8, agost de 1992, p. 2933-2935 Atta-ur-Rahman, Samina Naz, Farhana Noor-i-ain, Rahat Azhar Ali, M.Iqbal Choudhary, Bilge Sener, Songul Turkoz
- ↑ Buxus alkaloids. VII. The structure of buxenine-G, a new and novella steroidal alkaloid from Buxus sempervirens L. Tetrahedron Letters, v. 5, punt 42, 1964, p. 3145-3150. S. Morris Kupchan, Wady L. Asbun
- ↑ «Buxus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 9 d'octubre de 2013.
- ↑ En Flora Vascular
- Este artícul conté una traducció derivada de «Buxus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.