Buxus sempervirens

Archiu:Buxus sempervirens.jpg

Buxus sempervirens

Archiu:Illustration Buxus sempervirens0.jpg

Fulls de boj comú

Buxus sempervirens, el boj comú, és un arbusto o chicotet arbre siempreverde, originari d'Europa, a on creix en forma selvada des de les illes britàniques fins a la costa del mar Mediterrànea i del mar Caspio. S'utilisa com a ornamental en jardineria, i la seua fusta dura i pesada s'ampra en ebanisteria per a talles delicades.

Descripció

El boj comú és d'hàbit arbustiu o arbòreu; alcança excepcionalment els 12 m d'altura, en un talle molt ramificat cobert d'una corfa plana en els eixemplars jóvens, solcada de resquebrajaduras en els adults, de color pardogrisáceo. Les fulls són lanceoladas a ovadas o elíptiques, opostes, coriáceas, de color vert obscur pel fes i més clar en el envés, de fins a 30 mm, en la vora alguna cosa curvat cap a avall.

Les florés són monoicas, en masculines i femenines presents en el mateix eixemplar; apareixen al començament de primavera, en chicotetes inflorescència de vàries flors masculines i una femenina en les aixelles foliares. Medixen uns 2 mm, de color groc, poc vistoses, carents de corola, sense fragància pero riques en néctar, que atrau a himenòpters i dípters. El frut és una càpsula marró o grisa, coriácea, d'al voltant d'1 cm de llarc, que conté numeroses llavors.

• Fulls.
  Fulls.
• Flores.
  Flores.
• Bardiça de boj en abundants fulls nous.
  Bardiça de boj en abundants fulls nous.
• Com a planta ornamental.
  Com a planta ornamental.

Distribució i hàbitat

Creix de forma selvada en zones de mates, tossals i atres terrenys secs i rocosos en Europa i Àsia menor. Es cultiva en freqüència com a ornamental de jardineria, sobretot per a formar bardices. És de creiximent molt llent, per lo que rara volta es produïx de llavor, preferint-se la reproducció per esquejes. També en ambient natural i selvat es reproduïx per estolones.

Preferix la mija ombra, encara que tolera el sol si conta en humitat suficient. Preferix sols ben drenados, rics, mai encharcados, llaugerament calizos si no són neutres. Requerix d'un hivern fresc, resistix be les gelades, el vent i la sequia.

De creiximent molt llent, pot aplegar a viure 600 anys. Es dona preferentment sobre terrenys calcáreos de la zona nort i oriental de la península ibèrica. Soporta be les podes i no pert el fullage en hivern. Pot brotar de cep despuix del fòc.