Història econòmica de Grècia i del món grec
La Història econòmica de Grècia i del món grec comprén varis milenis i comprén molts estats nacionals actuals.
Ya que el punt central del Món Grec ha canviat a sovint, és necessari ampliar totes estes àrees en funció de l'época. El història econòmica de Grècia es referix a el història econòmica del Estat nacional grec des de 1829.
Primeres civilisacions gregues
[editar | editar còdic]Civilisació cicládica
[editar | editar còdic]La civilisació cicládica és el primer centre de comerç de mercaderies. Estava àmpliament distribuïda per tota la regió del mar Egeo.[1]
Civilisació minoica
[editar | editar còdic]La civilisació minoica va sorgir en Creta a principis de l'Edat del Bronze, tenia una àmplia gama d'interessos econòmics i era una espècie de centre comercial, exportant molts artículs a la Grècia continental, aixina com a l'Imperi d'Egipte de l'época.[2] Els minoicos també varen ser innovadors, desenrollant o adoptant un sistema de pesos de plom per a facilitar les transaccions econòmiques.[3] A pesar d'açò, la civilisació minoica va seguir sent, en la seua major part, una civilisació impulsada per l'agricultura.
l'artesania era una part important de l'economia minoica, ya que produïa molts bens que es valoraven tant en el comerç com en la pròpia Creta. Les tablillas de la Llínea B es referixen a sovint als hòmens o al seu treball, encara que també hi havia dònes artesanes, que treballaven principalment en l'indústria textil. També se sap, per les evidències arqueològiques, que els artesans minoicos practicaven una gran varietat de treballs, entre ells: escrigues, alfareros, treballadors del metal, del cuiro, artistes del vidre i l'escurada, pintors, escultors, gravadors i joyers. Per l'escassea de proves sobre l'ocupació, no sabem si un treballador podia dominar varis oficis o estar totalment especialisat en una professió. En tots els palaus hi havia una zona reservada per als artesans i els seus tallers, i en ciutats com Malia, tenien tant tallers en la ciutat com en el palau.[4]
La producció d'oli era una activitat important a la que es dedicaven els artesans minoicos. En els palaus destruïts es va trobar un gran número de flascos d'oli que nos parlen de l'importància d'esta indústria. L'oli era una part molt important de l'indústria de la perfumeria, ya que s'utilisava per a netejar la brutea del cos, de forma pareguda a com ho fa el sabó hui en dia. Els perfums també es rosaven en la roba, per raons estètiques. És cert que els perfums eren un artícul de lux del comerç minoico.[4]
Les indústries del bronze eren també un aspecte important de l'economia minoica i l'art de la fabricació del bronze era molt comú, lo que es deduïx del fet de que s'hagen descobert proves de fabricació en moltes ciutats, com Festo i Zakro, pero també de que les proves en la zona de Malia demostren que les operacions de fabricació de bronze eren florecientes en molts dels palaus. Es creu que els minoicos importaven estany i coure per a fabricar lingots de bronze per a atres pobles. Les pintures de les tombes egipcíaques mostren que els Keftiu —poble que es creu que és el dels minoicos— duen dits lingots al rei egipcíac en un intercanvi de regals —els egipcíacs i els minoicos tenien una història d'intercanvi cultural—. En Cnosos s'han trobat numerosos objectes de bronze, com a espills de bronze, figures votivas, gavinets, i chicotetes ferramentes de bronze.[2]
L'indústria de la talla en pedra va produir molts gots i llànties, dels que s'han trobat eixemples en palaus i viles palatines de tota Creta minoica. Una atra indústria que va contribuir a l'economia minoica va ser la del vi, que es menciona en la llínea A, pero les chicotetes cantitats a les que es fa referència sugerixen que era un producte reservat a la classe més rica.
Civilisació micénica
[editar | editar còdic]_NAMA_Tablette_7671.jpg){kind=link}
La civilisació micénica va sorgir a finals de l'Edat de Bronze i va substituir als minoicos com a força econòmica dominant en la zona. L'economia micénica es basava en l'agricultura. Les tablillas de Pilos i Cnosos demostren que es produïen dos tipos d'aliments principals: el blat i l'ordi.
L'agricultura estava molt organisada, lo que es posa de manifest en els registres escrits d'entregues de productes de la terra, imposts en espècie deguts al palau, una llebre reservada per als deus, etc. La terra utilisada per a l'agricultura era bàsicament de dos tipos, representats pels térmens ko-to-na (ktoina) ki-tu-em-na i ko-to-na ke-ke-em-na. El primer es referix a la terra de propietat privada, el segon a la pública (propietat dels donem). Tant en Cnosos com en Pilos, els cerealés eren la base del sistema de racions. En Cnosos, per eixemple, les racions per a un grup de treball compost per 18 hòmens i 8 chiquets són de 97,5 unitats d'ordi.
Ademés dels cereals, els micénicos també produïen vi, oli d'oliva, oli de diverses espècies i figues. Sobre el vi, no figura en les llistes de racionament ordinàries i pot haver segut una miqueta de lux o possiblement per a l'exportació. El comerç micénico estava molt alvançat i inclús hi ha proves d'un comerç d'àmbar des de Gran Bretanya.
Els metalés també eren una part molt important de l'economia micénica, durant el periodo micénico hi havia cinc metals en us: or, argent, coure, estany i plom. El ferro no era desconegut, pero era molt rar. Per tant, el bronze era el principal metal per a la fabricació de ferramentes i armes. Encara que el bronze era el metal més important per als micénicos, era relativament escàs i car. Els coneiximents sobre l'indústria micénica del bronze procedixen en la seua totalitat de Pilos, a on hi ha alguna informació sobre els ferrers. La majoria de les tablillas relatives al bronze demostren un control molt estricte de l'indústria del metal per part del palau.[5]
L'antiga Grècia i l'aparició de la polis
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Economia en l'Antiga Grècia.
Edat Obscura de Grècia
[editar | editar còdic]L'Edat Obscura grega va ser un periodo d'estancament econòmic per als grecs despuix de la destrucció del complex sistema econòmic micénico, la pèrdua de l'estesa escritura Llineal B va supondre un fre al desenroll i la deterioració del nivell de vida. No obstant, els patrons comercials bàsics es varen mantindre.
Ciutats-estat
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Polis.
L'aparició de la «polis» com a model de govern ideal despuix del fi de l'Edat Mija grega va influir enormement en l'economia dels grecs de l'época. Este periodo, comprés entre el VIII i el IV, es denomina convencionalment «Grècia antiga». Les principals qüestions relatives a l'economia grega antiga estan relacionades en l'organisació domèstica (oikos), la llegislació de les ciutats i les primeres institucions econòmiques, l'invenció de la moneda i el grau de monetizaació de l'economia grega, el comerç i el seu paper crucial en la caracterisació de l'economia —modernisme front a primitivisme—, l'invenció de la banca i el paper de l'esclavitut en la producció.
Atenes
[editar | editar còdic]
Atenes es va convertir en la potència econòmica dominant en Grècia cap a finals de el VI, lo que es va vore reforçat per la troballa de vàries vetes d'argent en les montanyes veïnes, que varen aumentar la seua riquea. Estes vetes varen facilitar un eficient sistema de comerç en atres ciutats-estat gregues. Una volta més, les vasijas i atres utensilis de cuina semblen haver segut el producte més comercialisat —s'han recuperat més de 80.000 ánforas i atres objectes d'este tipo en les afores d'Atenes en excavacions arqueològiques—. També sembla que es comerciava en obres d'art en marbre i bronze —encara que es tractava en gran mida d'un producte de lux, i este comerç solament va explotar realment despuix de l'ascens de la República romana, ya que l'art grec va eixercir una enorme influència en la cultura romana a tots els nivells—. No obstant, Atenes va començar a importar gra per les males condicions del sol.
Les condicions agrícoles que varen obligar a Atenes a importar grane varen escomençar a crear agitació política cap a l'any 600 a. C. Es creu que els agricultors arrendataris pagaven una renda equivalent a la sexta part de la seua producció, d'ahí que se'ls coneguera com «sexteadores». Els que no podien pagar la seua renda podien ser venuts com a esclaus pel propietari. En l'any 594 Solón —un dels grans reformadors d'Atenes— ordenaria la condonació del deute i la lliberació dels venuts com a esclaus, una proclama coneguda com la «___protected_title_1___». Encara que la proclamació de Solón va ser una mida audaç, no va poder resoldre realment el problema de l'escassa producció agrícola i la competència entre els treballadors pels llocs de treball. El deute i l'esclavitut, encara que eren problemes en sí mateixos, també eren sintomàtics dels problemes agrícoles subjacents.[6]
Des del punt de vista econòmic, la pobrea del sol era únicament un dels problemes als que Atenes tenia que fer front. Hi ha indicis de que el desocupació va ser un problema important i continu durant gran part de l'història d'Atenes. Les reformes de Solón varen fomentar la diversitat econòmica i el comerç. Si més gent va escomençar a deixar l'agricultura, hi ha indicis de que Atenes tenia problemes per a mantindre'ls amprats. Inclús si trobaven treball, molts no es beneficiaven plenament de l'economia ateniense.
República insular de Rodas
[editar | editar còdic]L'economia de Rodas durant tota l'Antiguetat es basava en gran mida en la navegació —per la seua posició geogràfica prop d'Àsia Menor—, tenia un dels millors ports del Mediterràneu i va construir una economia floreciente basada en el comerç en tota esta zona, inclús en l'época romana, fins que els romans varen prendre una possessió de premi de Rodas (Delos) i la varen convertir en un port lliure, duent-se aixina la major part del seu comerç, a partir d'este punt, l'economia rodiana es marchitó. No obstant, en els seus millors temps, Rodas va ser, per la seua condició de port de premi, un objectiu freqüent de la pirateria, per lo que el Govern de Rodas de l'época va crear una flota ràpida i eficaç de bucs ràpits que perseguien als pirates per a combatre'ls.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «CH 1 - The Dawn of the Bronze Age.doc» (en anglés). Etd.unisa.ac.za.
- ↑ 2,0 2,1 «History of Minoan Crete». Ancient-greece.org.
- ↑ «Craftsmen and Traders at Thera: A View from Crete — The Thera Foundation» (en anglés). Therafoundation.org.
- ↑ 4,0 4,1 «Minoans: History». Wsu.edu:8080.
- ↑ Mycenaean Society: Structure and Economy, Georganas, I.
- ↑ Pericles Press online, Athenian Economy
- ↑ «"Peirates, Leistai, Boukoloi, and Hostes Gentium of the Classical World" by Aaron L. Beek». macalester.edu.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Historia económica de Grecia y del mundo griego» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.