Festo
.jpg){kind=link}
.svg){kind=link}
Festo o Festos (Error de Lua en Módulo:Unicode_data en la llínea 293: attempt to index local 'data_module' (a boolean value).) va ser un dels principals centres de la civilisació minoica, i la més rica i poderosa ciutat del sur de Creta. Estava situada al sur de l'illa, prop de la costa, en la planura de Mesará i al suroest d'Heraclión. Estava pròxima també a Gortina.
El seu nom, segons la llegenda, derivaria de Festos, el fill d'Heracles que va emigrar de Sición a Creta. El seu port es dia Mata-la. És una de les ciutats més antigues de l'illa.
En 2025 va ser nomenat Patrimoni de l'Humanitat per l'UNESCO, junt a atres llocs de la cultura minoica.[1]
Història
[editar | editar còdic]Va ser habitada des del neolític. Va ser una de les principals ciutats de la civilisació minoica, des de la construcció del seu primer palau, cap al 1900 a. C., que era el segon de major extensió en Creta despuix del de Cnosos. La ciutat minoica ocupava una gran extensió en les afores del palau i controlava una regió que incloïa la planura de Mesará i els territoris costers del sur. El palau va sofrir una primera destrucció cap al 1700 a. C. pero es va construir un segon palau, que va ser destruït en el XV. Despuix d'eixa destrucció, el lloc va tindre una importància secundària en relació en la «vila» d'Hagia Triada, situada a escassos quilómetros de distància, pero la ciutat va permanéixer habitada durant els periodos micénico i geomètric fins a a lo manco el VIII[2] De fet, el nom de la ciutat està documentat en tablillas micénicas de llineal B baixe la forma pa-i-to.[3] És citada per Homero en el catàlec de les naus de la Ilíada.[4]
Més vesprada es va construir, al sur del vell palau, el cridat temple de Rea i va sorgir una ciutat helenística, que va anar també molt pròspera; restants de cases d'este periodo encara es conserven a l'oest del palau. A mitat de el II la ciutat va ser destruïda per la veïna Gortina, que es anexionó el seu territori.[5]
En la regió de Festo queden també alguns restants de la presència veneciano.
Jaciment arqueològic
[editar | editar còdic]
L'excavació arqueològica de Festo va començar en 1884 per obra de Federico Halbherr i va ser continuada per l'Escola Italiana d'Arqueologia d'Atenes (dirigida per Halbherr i Luigi Pernier) de 1900-1904 i per Dore Levi de 1950-1971. En elles varen ser descoberts l'antic palau, el barri real i els almagasens del palau nou. Les ciutats minoica i helenística varen ser trobades en Calara i en Agia Photeini, respectivament al surest i noreste del palau. A l'oest del palau està l'iglésia veneciano de Sant Jorge de Phalandra, prop del lloc arqueològic d'Hagia Triada i de Mata-la.
A partir de el II mileni a. C., va haver un assentament en el lloc en el que va ser construït un primer palau que, com els atres tres palaus cretenses d'esta época (Cnosos, Malia i Zakros), són mal coneguts. Els vestigis permeten afirmar que es tractava d'un edifici monumental.
L'entrada al palau es feya des del noroest, per un pati occidental. Es tracta d'un pati pavimentado que és un vestigi del primer palau. El segon palau estava organisat entorn a un gran pati central rectangular. Les diferents àrees dispostes entorn a ell incloïen almagasens, sales de funció religiosa i sales ceremoniales. En un extrem del pati es troben huit grades de vintidós metros de llarc. Se supon que el públic s'assentava en les grades per a vore espectàculs de taurocatapsia (persones, hòmens o dònes, botant per damunt de les banyes d'un bou) o cerimònies religioses. Al suroest del pati es pot vore tot un complex d'almagasens i grans siges. Cap al sur es troben sales de caràcter religiós que inclouen dos banys lustrales i murs gravats en el símbol de la doble astral. S'estima que atres àrees del palau tenien funcions residencials i de tallers de producció.
Festo, en Cnosos i Amnisos, forma part dels noms que han permés a Michael Ventris dessifrar l'escritura llineal B. La ciutat és igualment célebre pel disc de Festo, un objecte d'argila trobat en 1908, datat en el XVI, i cobert d'escritura jeroglífica.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Centres palatiaux minoens» (en francés). whc.unesco.org.
- ↑ Ministeri de Cultura de Grècia: Festo (història) (en grec)
- ↑ Francisco Aura Jorro, La geografia dels estats micénicos. Metodologia i resultats, p. 679, nota 19, en Llibre jubilar en Homenage al Professor Antonio Gil Olcina, Universitat d'Alacant (2016). ISBN 978-84-16724-09-3.
- ↑ Homero, Ilíada II,648.
- ↑ Estrabón X,4,14. Estrabón no menciona senyes que permeten establir el moment d'esta destrucció, pero es deduïx que va ser entorn a estes dates perque és llavors quan deixa de produir moneda.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1995) La Grèce préclassique, dones origines à la fi du VIe siècle (en francés), Seuil. ISBN 2-02-013127-7.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Festo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.