Taurocatapsia
La '___protected_title_0___' (del grec antic ___protected_title_1___) era un eixercici en el que els gimnastas realisaven demostracions d'agilitat, a peu o a cavall en la mediació d'un bou salvage. Encara que el terme taurocatapsia es va usar originalment per a descriure els bots del bou que es practicaven en Tesalia en l'época clàssica, el terme s'ha generalisat per a comprendre els de atres époques i llocs. Aixina, és un motiu de l'art figuratiu de l'Edat del Bronze Mija, i en particular del art minoico, en a on apareixen escenes d'esta activitat en numeroses ocasions, tant en la decoració de parets com en sagells i en algunes figurillas.[1][2]
La taurocatapsia de Tesalia
[editar | editar còdic]
En Tesalia està atestada per testimonis numismàtics la celebració de la taurocatapsia a lo manco des de el V En estes celebracions, els saltadors cavalcaven sobre un cavall i des d'allí botaven sobre el coll o el llom del bou, agarraven les seues banyes i tractaven de fer-li caure al sol. És possible que sobre el llom de l'animal el saltador també fera acrobàcia. Despuix de tallar el cap al bou, esta s'otorgaria com a ofrena a una divinitat local.[3]
Els bots de bou en la civilisació minoica
[editar | editar còdic]
Els més antics eixemples de l'existència de celebracions en el món minoico a on apareixen escenes de bot del bou es donen en representacions en vasijas en la planura de Mesara que es poden datar cap a 2200-2000 a. C.[4]
Hi havia bots de diferents tipos: el més conegut és el cridat «bot d'Evans», que consistia en agarrar al bou per les banyes i impulsar-se realisant una acrobàcia. En algunes variants, el saltador no tocava les banyes del bou sino que botava sobre el llom per a realisar l'acrobàcia, o be realisava un bot lateral per a caure a l'atre costat.[5]
Algunes característiques d'estos events no estan clares. Alguns han defés que el lloc a on se celebraven eren els patis centrals dels palaus pero, en contra d'esta opinió, s'ha argumentat que no hi ha proves de l'existència de barreres per a que els assistents a estos events estigueren segurs —encara que podrien haver-se colocat barreres de fusta que, per tant, no s'hagueren conservat— i que les lloses del paviment d'estos patis podrien fer esvarar al bou.[6][7] Hi ha dubtes sobre la participació de les dònes en estos espectàculs, ya que hi ha representacions a on semblen apreciar-se traces femenines en els participants, pero les robes es consideren masculines.[8]
Funció
[editar | editar còdic]La funció de l'eixercici del bot del bou en la societat minoica ha tingut diferents interpretacions, des de considerar-les purament festives fins a atribuir-los un fort caràcter religiós. S'ha sugerit que podria haver segut un ritual d'iniciació para adolescents.[9] Per mig d'este eixercici els jóvens adquiririen simbòlicament força i fertilitat. S'ha propost també que podria tractar-se d'un rito d'investidura de reis, o una cerimònia funerària que serviria per a garantisar la supervivència despuix de la mort.[10]
Vore també
[editar | editar còdic]- Fresca de la taurocatapsia
- Fresca del bot del bou de Tirinto
- Tauromaquia
- Concurs de retallades
- Correguda de bous
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Serrano Espinosa, Manuel (2002). Universitat Complutense de Madrit (ed.). Taurokathapsia i jocs del bou des dels seus orígens fins a l'época imperial romana (en és), Madrit, pp. 167, 204, 314.
- ↑ No obstant, en les inscripcions, el nom que s'aplica a les celebracions de Tesalia és Ταυροθηρία, i l'inscripció més antiga a on es menciona la taurocatapsia procedix d'Esmirna (Corpus Inscriptionum Graecarum 3212). Cf. Serrano Espinosa 2002, pp.321-322.
- ↑ Serrano Espinosa, Manuel (2002). Taurokathapsia i jocs del bou des dels seus orígens fins a l'época imperial romana (en és), p. 314-316.
- ↑ Serrano Espinosa, Manuel (2002). Taurokathapsia i jocs del bou des dels seus orígens fins a l'época imperial romana (en és), p. 364.
- ↑ Serrano Espinosa, Manuel (2002). Taurokathapsia i jocs del bou des dels seus orígens fins a l'época imperial romana (en és), p. 373-374.
- ↑ Francisco Gràcia Alonso (2018). «Arthur Evans. El home que va creure en la llegenda de Minos». Arqueologia i història (Madrit: Desperta Ferro Edicions) (17): p.14. ISSN 2387-1237.
- ↑ Serrano Espinosa, Manuel (2002). Taurokathapsia i jocs del bou des dels seus orígens fins a l'época imperial romana (en és), p. 374-375.
- ↑ Serrano Espinosa, Manuel (2002). Taurokathapsia i jocs del bou des dels seus orígens fins a l'época imperial romana (en és), p. 370-373.
- ↑ Susan Lupack (2018). «La religió minoica». Arqueologia i història (Madrit: Desperta Ferro Edicions) (17): pp. 27-28. ISSN 2387-1237.
- ↑ Manuel Bendala (1988), Les albors de Grècia, pp.48-49, Colecció Històries del vell món nº 9, Grup 16. ISBN 84-7679-100-3.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Taurocatapsia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.