Fresca de la taurocatapsia

Fresca de la taurocatapsia

El denominat fresca de la taurocatapsia és un conjunt de diversos panels d'estuc, situats inicialment en la planta superior del mur oriental del palau de Cnosos en Creta (Grècia). A pesar de tractar-se de fresca, varen ser pintats en sec a modo de relleu en estuc, i per lo tant es consideren com arts plàstiques. La seua realisació va tindre que supondre una dificultat tècnica per a l'artiste, per l'altura a la que se situava el panel i a la modelació i pintat simultàneus de l'estuc fresc.

El tema representat en un dels panels és una escena de taurocatapsia (del grec ταυροκαθάψια) una de les poques en les que es mostra el bot dels bous. Un personage passa per damunt d'un bou, situat en el centre de l'image, mentres que dos acróbates es posicionen davant i darrere de l'animal. Arthur Evans, descobridor del panel, director de l'excavació del palau de Cnosos i conservador del museu Ashmolean que alberga el seu llegat, va descriure la pintura en el capítul III de la seua extensa obra dedicada a Cnosos i a la civilisació minoica, a on va denominar al conjunt Les fresca de la taurocatapsia.

La fresca es va trobar en el costat este del palau de Cnosos, junt a atres fragments que representaven diverses etapes del mateix deport. Va ser totalment restaurat i actualment es troba expost en el Museu Arqueològic de Heraclión.

Descobriment i datació

Reproducció de la fresca de la taurocatapsia situat en el mur de la sala del tro del palau de Cnosos.

La fresca va ser descoberta per Arthur Evans entre 1900 i 1904 baix un mur en el costat este del palau de Cnosos, junt a un pati interior. Es creu que els fragments haurien caigut des d'una planta superior i s'haurien compactar durant la destrucció del palau, ocorreguda aproximadament en 1375 a. C. a causa provablement d'un terremot. Els llenços varen caure prop de la caixa d'escales oriental, que en aquella época es trobava en desús, quedant esta parcialment en ruïnes.

Es varen poder identificar suficients fragments com per a intentar fer una reconstrucció parcial d'un panel, la fresca de la taurocatapsia, actualment exhibit en el Museu Arqueològic de Heraclión. Atres trossos més dispersos es varen repartir entre el museu de Creta i el museu Asmolean en Oxford, a on Evans era conservador. Se supon, pels fragments disgregados, que a lo manco existien dos panels més, un en un fondo blau i un atre de color groc. Les aparents similituts en el tema i la decoració sugerixen que en orige estaven disposts un al costat de l'atre en una banda formant un friso, potser alternant els fondos groc i blau.

La datació de la fresca de la taurocatapsia es va establir en un arc temporal comprés entre el periodo minoico mig III i el minoico recent B (XVII a el XV), encara que atres opinions ho situen en una época posterior, en el 1425 a. C. o be el periodo monopalacial. La tècnica empleada en la seua realisació no es correspon en les etapes de formació dels panels. Segons la cronologia minoica, les tonalitats polícromas (blanc, roig clar, roig obscur, blau i negre) que posseïxen els panels descarten que pertanyguen als periodos minoico antic o minoico mig primerenc. És dir, es tractaria d'eixemples de art madur, creat posteriorment al minoico mig III.

Descripció

Detall de la figura central de la fresca de la taurocatapsia.

El tema principal de la fresca és una escena de taurocatapsia o bot del bou, rodejada de motius llineals abstractes en pedra. Sobre un fondo blau egipcíac se situa un bou en el centre de l'escena, pintat en ocre rojós, blanc de calç i marró, o ocre groc en carbó. Estos colors podrien haver segut elegits pel seu efecte, encara que també és possible que l'us de l'ocre roig i atres colors del Neolític estigueren relacionats en l'idea contemporànea de la mort. El bou està suspés en l'aire: l'artiste hauria desijat captar d'esta forma l'agressivitat dels seus moviments. Als costats de l'animal es representa lo que semblen ser dos dònes de pell clara, una de les quals subjecta les banyes i l'atra, en el costat opost, té els braços alçats, mentres que el home, de pell més obscura, se situa sobre l'esquena del bou. La dòna atleta està subjectant les banyes per a reduir la velocitat de l'animal i evitar aixina que el saltador, que està donant un volantí cap a arrere, siga corneado. La segona deportista, situada darrere del bou, espera en els seus braços estesos per a atrapar a el home quan aplegue al sol. Les posicions que adopten revelarien, com en una seqüència cinematogràfica, els tres moments del joc consistent en agarrar el bou per les banyes, realisar sobre ell un doble bot mortal i caure al sol en posició vertical. La presència d'atletes d'abdós sexes atestaria ademés una cultura en la qual, al contrari que en atres propenques orientals, la dòna començava a gojar d'un cert prestigi social.

Detall de la figura de l'esquerra de la fresca de la taurocatapsia.

Segons esta hipòtesis, abdós sexes vestirien la mateixa roba perque una vestimenta més complexa s'hauria pogut enredrar entre les banyes del bou. Es distinguirien per les diferències anatòmiques i el color de la pell, sent la del home roig ocre i la de les dònes blanca, com en les Cícladas i en les fresca micénicos. El moviment del personage central és dinàmic, les orelles de les figures estan totalment definides i els ulls del bou i dels humans són similars als d'un pardal, com en la major part de l'art de l'Edat de bronze.

Una atra teoria apuntada pels arqueòlecs indicaria que els colors distints de la pell dels atletes no respondrien al seu sexe sino a les distintes etapes del bot. Aixina, la figura més clara de l'esquerra que subjecta les banyes s'estaria preparant per a començar el seu bot sobre el bou al galop, acció representada en la pell més obscura. El final del bot i la postura estàtica es mostraria en la figura de la dreta en el to de pell més clar. Esta série correspondria a tres fases d'un únic deportiste, que tindria unes capacitats atlètiques excepcionals.

El conjunt és bidimensional, llevat les profundes llínees del pit, cames i cuixes de les figures dels extrems, que reflectixen l'intent artístic de dotar de volum i profunditat, un fet excepcional en este periodo. Els mateixos colors vius de l'obra es poden observar en les pilastres de varis palaus cretenses de Cnosos, pertanyents al mateix periodo.

La fresca pot relacionar-se en diversos elements visibles en atres formes d'art, com un ritón de pedra sabonet en el cap d'un bou, datat del 1600 a. C. i que s'expon en el Museu Arqueològic de Heraclión.

Vore també

• Taurocatapsia
• Museu Arqueològic de Heraclión
• Art minoico
• Minos
• Minotaure
• Recortador (tauromaquia)

Bibliografia

• (1930) The great transitional age in the northern and eastern sections of the Palace: the most brilliant record of Minoan art and the evidences of an advanced religió.
• (1935A) Emergence of outer western enceinte, with new illustrations, artistic and religious, of the Middle Minoan Phase; Chryselephantine "Lady of Sports", "Snake Room" and full story of the cult Clapix Minoan ceramic evolution and "Palace Style".
• (1935B) Camp-stool Fresc, long-robed priests and beneficent genii ; Chryselephantine Boy-God and ritual hair-offering ; Intaglio Types, M.M. III - L. M. II, clapix hoards of sealings, deposits of inscribed tablets and the palace stores ; Linear Script B and its mainland extensió, Closing Palatial Phase ; Room of Throne and final catastrophe.
• MacGillivray, Joseph Alexander (2000). Minotaur: Sir Arthur Evans and the Archaeology of the Minoan Myth, Nova York: Farrar, Straus and Giroux.
• Plantilla:El icon Christopoulos (1994). Ελληνική Τέχνη, Η Αυγή της Ελληνικής Τέχνης, Εκδοτική Αθηνών (Art grec, l'amanecer de l'art grec), Atenes.
• Plantilla:El icon Hood (1993). Η Τέχνη στην Προϊστορική Ελλάδα (L'art en la Grècia prehistòrica), Atenes: Καρδαμίτσας.