Malia
Malia (en griego: Μάλια) és el nom d'un antic municipi cretense del llímit nort-oriental de l'unitat perifèrica de Heraclión. Des de la reforma administrativa de 2011 és una unitat municipal que forma part del municipi de Quersoneso. En l'any 2011 la població de l'unitat municipal era de 5433 habitants mentres la comunitat local tenia 3224.[1]
Situada prop de 36 km a l'est de Heraclión, capital de l'illa, s'ha convertit en el principal destí turístic de Creta, principalment per les seues plages i animació nocturna.[2] [3] En les proximitats, junt a l'extremitat oriental de l'extensa plaja, es troba el lloc del palau minoico de Malia i la necròpolis de Crissolacos,[4] i l'iglésia veneciano de Panagia Galatiani de el XIV.[5]
Ciutat moderna
[editar | editar còdic]El territori del municipi s'estén des del monte Dicte i el mont Selena al sur fins a la costa del mar de Creta al nort. El territori és montanyós llevat una breu franja costera a on sorgix la ciutat de Malia. Allí es troben numerosos manantiales termals en la falda del mont Selena. L'economia es basa principalment en el turisme. Els olivares donen una abundant producció d'oli d'oliva. Hi ha establiments d'embotellament d'aigua mineral. L'accés al municipi està garantisat per l'autovia Heraclión - Agios Nikolaos.
En el ràpit creiximent econòmic que ha experimentat Malia en les últimes décades, sobretot en el sector del turisme, la distribució espacial de la ciutat ha canviat considerablement: des de la carretera principal que comença en la plaça central de la ciutat hi ha conexió en el sur, part de la ciutat antiga, i al nort, la part moderna és foc important de turistes. La part antiga de la ciutat es caracterisa per edificis residencials típics, comerç rústic i especialment per les iglésies, com la Panagia Galatiani (la més antiga de Malia), originària de l'época veneciano.[6]
La part moderna es compon principalment d'establiments per a atendre als visitants, en la seua majoria britànics, tals com a restaurants, hotels, apartaments, bars i discoteques. Durant l'estiu de 2008, Malia va atraure l'atenció creixent dels mijos de comunicació britànics, que se centrava en la vida nocturna d'esta. Varis diaris i canals de televisió com BBC i GMTV varen enviar reporters de prensa per a destacar la creixent preocupació pels problemes de violència, alcohol i sexe que afectaven als jóvens britànics que viajaven a la ciutat.[7]
Història
[editar | editar còdic]La regió de Malia ha estat habitada des del Neolític; no obstant, va anar només durant la civilisació minoica quan Malia va alcançar notabilidad. Junt en atres palaus com el de Cnosos i Festos, el palau de Malia era un dels principals centres urbans de Creta i va ser vital en el comerç minoico.[8] Segons la tradició mitològica grega, Sarpedón, germà del deu mític Minos, va governar la regió en el palau com la seua capital.[9]
Durant el periodo bizantí, Malia, de la mateixa manera que atres regions costeres de Creta, va sofrir numeroses incursions de piratas sarracenos. En 1390 es menciona per primera volta en els mapes veneciano com Manlia o Manglia. Durant la dominació otomana de l'illa, Malia i la seua àrea circumdant es varen convertir directament en possessions del sultà otomà, sent l'únic propietari de la regió i el beneficiari directe de qualsevol impost carregat als habitants sobre els productes agrícoles. Pel control directe del sultà, durant el periodo otomà la regió no va estar habitada per turcs, ya que als arrendataris otomans de l'illa no se'ls va permetre dividir les propietats de Malia entre sí. Ademés, la regió era endèmica en malaria (Error de Lua en Módulo:Unicode_data en la llínea 293: attempt to index local 'data_module' (a boolean value)..[9]
En 1850, els parracs locals despuix de l'abolició de certes lleis turques, es varen convertir de nou en propietaris de les seues terres. En la guerra d'independència de Grècia i el fi de la dominació turca en el XIX, Malia es va independisar econòmicament, basant la seua economia en l'exportació de fesols i ordi, principals productes agrícoles destinats a l'exportació durant el XX, també quimbombó, pepinos, tomates, creïlles, melons d'Alger i bananes egipcíaques.[9]
Durant la Segona Guerra Mundial, donada la seua proximitat a la costa, va sofrir freqüents invasions del eixèrcit alemà en el seu territori. També es varen implantar en els camps numeroses mines terrestres que varen ser les principals causes de baixes en la postguerra. A partir de 1950 la regió ha creixcut econòmicament i s'ha reconvertit al sector turístic. El seu primer hotel, el Grammatikakis, va ser construït en 1960. A partir de 1980 s'ha edificat en numerosos hotels i estages, per lo que la seua economia es basa en gran mida en el turisme.[9]
Lloc arqueològic
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Jaciment arqueològic de Malia.
La presència humana es remonta al Neolític (6000-3000 a. C.) atestada per restants de ganado, per grutas a lo llarc de la costa i per cases del periodo prepalacial (2500 a. C.-2000 a. C.) trobades baix els fonaments del palau.
En Malia es troba un important palau minoico que posseïx una estructura similar a la dels restants palaus de Creta. Un primer palau va ser construït entre 2000 a. C. i 1900 a. C. Va ser destruït en 1700 a. C. i reconstruït en 1650 a. C. en el mateix lloc que l'anterior i seguint fidelment el seu pla. Cap a l'any 1450 a. C. el nou edifici va ser destruït junt en els atres centres de la Creta minoica. El lloc va ser reocupado per un curt periodo en el XIII Caldrà esperar a l'época romana per a que el lloc fora novament repoblat. En la propenca població de Mármara es varen trobar restants romans incloent una basílica ben conservada de el VI. Part de les troballes s'exhibixen en el Museu Arqueològic de Heraclión, i també en el museu arqueològic d'Ágios Nikolaos.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Detalle del cens de 2011 (en grec)». Archivat des d'el original, el 25 de decembre de 2013. Consultat el 13 de maig de 2015.
- ↑ «Beaches in Malia» (en grec) (PDF). Consultat el 12 de giner de 2015.
- ↑ «Pla Calícrates» (en grec) (PDF). Archivat des d'el original, el 12 de juny de 2018. Consultat el 12 de giner de 2015.
- ↑ «Malia» (en grec) (PDF). Archivat des d'el original, el 17 de decembre de 2012. Consultat el 12 de giner de 2015.
- ↑ «Panagia Galatiani» (en grec) (PDF). Consultat el 12 de giner de 2015.
- ↑ «The old town of Malia» (en anglés) (PDF). Consultat el 12 de giner de 2015.
- ↑ «Sex, drugs, booze and violence: Welcome to Malia, the 'party' resort serving up a lethal holiday cocktail for young Brits» (en anglés) (PDF). Consultat el 12 de giner de 2015.
- ↑ Tulard, 1979, p. 21.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 «From Minoan Malia to today Malia» (en grec) (PDF). Archivat des d'el original, el 17 de decembre de 2012. Consultat el 12 de giner de 2015.
- (1979) Histoire de la Crète (en francés). ISBN 2-13-036274-5.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Malia.
- Este artícul conté una traducció total derivada de «Mália» de Wikipedia en portugués, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.