Economia en l'Antiga Grècia

La economia de l'Antiga Grècia es caracterisava per la gran importància de l'agricultura, acreixcuda encara més per la pobrea relativa dels camps de cultiu de la geografia de Grècia. Al començament de el VI a. C., es va desenrollar l'artesania i el comerç (principalment marítim), que varen anar cada volta més importants en el periodo clàssic.

Deu tindre's en conte que l'idea de «economia» des del punt de vista actual és relativament anacrònica quan s'usa fent referència a l'Antiga Grècia. La paraula grega oikonomía (οiκονομία) fa referència als oikos (οiκος), que signifiquen la casa o el forn. Per lo tant, el diàlec de Jenofonte titulat Oeconomicus està dedicat a la gestió de la llar i de l'agricultura en l'antiga Grècia.

L'economiste Murray Rothbard, no obstant, comenta que si ben el concepte en sí no existia, els antics filòsofs grecs tractaven en qüestions que hui en dia serien identificades com a econòmiques.

Agriciència

Artícul principal → Agricultura en l'Antiga Grècia.

L'olivera, una de les bases de l'agricultura grega.

l'agricultura va ser la base de l'economia de l'Antiga Grècia. Des dels temps més antics, l'agricultura grega va estar basada en els tres tipos de plantacions mediterrànees bàsiques: cerealés, oliveras i vinyes. No obstant, per les restriccions naturals de la zona, la producció pronte va començar a no ser suficient per a satisfer a la demanda. La poca fertilitat de la terra és, per tant, lo que explica el començ de la creació de colónies gregues i l'importància de les cleruquías d'Àsia Menor en el control del blat.

Ademés, la dieta es complementava en el cultiu d'herbas, vegetalés i plantes productores d'oli. La ganaderia, no obstant, es va desenrollar molt poc per la falta de pastures. Les espècies més comunes entre els ganados eren les ovellas i les cabras. Es va portar a terme l'apicultura en la finalitat d'obtindre la mel, que per llavors era l'única font coneguda per a obtindre el sucre.

La fusta va ser explotada de forma intensiva. Primer es va utilisar en fins domèstics, pero després es va dedicar també a la construcció de trirremes.

Donats els mijos en que es contava llavors i les característiques de l'agricultura com a activitat intensiva en mà d'obra, un 80 % de la població grega estava dedicada a ella. El treball agrari seguia el ritme de les estacions: les olives i els raïms es collien a finals de l'autumne o començos del hivern. Les terres quedaven sense cultivar en primavera, seguint en la pràctica habitual de la rotació de cultius, i es collien els cereals en estiu. Es tallava la fusta i es feya la sembra en autumne.

En les eres més antigues la major part de la terra era propietat de l'aristocràcia. Durant el VII l'expansió demogràfica va dur a l'aparició de tensions entre els propietaris i els treballadors de la terra. En Atenes la crisis es va resoldre en les reformes de Solón, que eliminaven les disputes provocades per l'obligació d'unió del treballador al propietari per deutes, ademés d'establir proteccions per a la classe treballadora. Per lo demés, els dominis dels aristócrates grecs varen ser menuts en comparació als latifundia romans.

Artesania

Dòna treballant la llana, 480-470 a. C. Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.

Gran part de l'artesania de l'Antiga Grècia formava part de l'esfera domèstica. No obstant, la situació va ser canviant gradualment entre els sigles VIII i IV a. C. en l'increment de la comercialisació de l'economia grega. Per tant, tasques tan importants com són el teixit o la preparació de pa eren realisades solament per dònes abans de el VI En el creiximent del comerç va començar a utilisar-se molt la mà d'obra dels esclaus en les artesania. Solament els panys teñir de la millor calitat, i en particular el púrpura de Tir es feya en els tallers.

Per un atre costat, el treball en el metal, el cuiro, la fusta o l'argila eren activitats especialisades que es portaven a terme en tallers especialisats. El taller prototípico solia ser familiar i, en ocasions, recorria al treball dels esclaus. El taller de fabricació d'escuts de Lisias, per eixemple, utilisava a 120 esclaus, i el pare de Demóstenes, que fabricava espasas, usava 32.

Despuix de la mort de Pericles en 429 a. C. va emergir una nova classe social composta pels rics dirigents de tallers d'artesania. Entre estos podem trobar a Cleón d'Atenes o a Cleofonte, que tenia un taller de lires.

Els treballadors lliures rebien una remuneració en funció de cada treball portat a terme, ya que els tallers no podien permetre's garantisar un treball continuat. En Atenes, aquells que treballaven per a la ciutat estat rebien una dracma al dia, sense importar el treball que realisaren. El dia de treball començava normalment a l'eixida del sol i finalisava per la vesprada.

Ceràmica

Artícul principal → Ceràmica grega.

El treball de la ceràmica consistia en elegir l'argila, donar forma a la vasija, secar-la i hornearla per a després aplicar un barniz. Part de la producció es dedicava a l'us domèstic (plats, vasijas, llànties d'oli, etc.) o per a usos comercials, i el restant es dedicava a funcions religioses o artístiques.

La fabricació de vasijas decorades en Grècia va tindre influències estrangeres molt fortes. Per eixemple, l'estil de figures negres sobre fondo roig procedix molt provablement dels artesans corintios, que a la seua volta es deriva de l'estil siri de metalúrgia. L'altura a la que varen dur els grecs l'art de la ceràmica és, per tant, deguda enterament a la seua sensibilitat artística, i no a la seua capacitat tècnica.

L'alfarería en l'Antiga Grècia era a sovint realisada per esclaus. Molts dels fabricants de ceràmiques d'Atenes es trobaven reunits entre l'àgora i el Dípilon, en el barri que es coneix com el Ceràmic. La majoria eren menuts tallers que estaven composts per un mestre, varis artesans pagats i esclaus.

Metalúrgia

Les mines de metals són comuns en Grècia. Dins d'estes les més conegudes són els jaciments d'argent en Laurion. (Vore mines de Laurion)

Les mines varen contribuir al desenroll d'Atenes en el V, quan els atenienses varen deprendre a fer prospeccions i després tractar i refinar les menas. Ademés, la composició de la terra de la zona feya que el drenage no fora necessari, la qual cosa tenia molta importància si tenim en conte que les tècniques de drenage de l'Antiguetat no permetien l'excavació per baix de les aigües del subsol.

Els passera i nivells de les mines gregues eren excavats en la mateixa preocupació per la proporció i el harmonia que es posava en la construcció dels temples. El treball era extremadament difícil, donada la profunditat dels túnels, que podia ser major als 100 metros. El miner, equipat en un pico i un martell de ferro, treballava encorvado per a extraure la galena. Les mines de Laurion, per eixemple, eren explotades per una gran població d'esclaus, la majoria procedents de regions del Mar Negra com Tracia o Paflagonia.

Atres mines gregues són:

• Or: Sifnos, Tasos
• Argent: Chipre, Sifnos
• Ferro: Eubea, Rodas, i Chipre

• Coure: Calcis, Eubea

Vore també

• Agricultura en l'Antiga Grècia
• Esclavitut en l'Antiga Grècia
• Artesania de l'Antiga Grècia
• Llitúrgia (Antiga Grècia)

Bibliografia

• (en francés) J. Andreau, R. Étienne: "Vingt ans de recherche sur l'archaïsme et la modernité dones sociétés antiques", en revista REA, 86, pág. 37–64, 1984.
• (en francés) M. Austin & P. Vidal-Naquet: Économie et société en Grèce ancienne. Armand Colin (colecció U2), 1972. ISBN 2-200-21196-1.
• (en francés) Anne-Marie Buttin: La Grèce classique. Belles Lettres (colecció "Guide Belles Lettres dones civilisations"), 2002. ISBN 2-251-41012-0.
• (en francés) Christophe Chandezon: L'élevage en Grèce (fi Veu - fi Ier S. a.C.): l'apport dones sources épigraphiques... (463 pág.). París: De Boccard, 2003. ISBN 2-910023-34-6.
• Moses Finley :
  • Economy and Society in Ancient Greece (1953). Tr. >> La Grècia antiga: economia i societat, Crítica, 2000.
  • The Ancient Economy [1970]. University of Califòrnia Press, 1999. ISBN 0-520-21946-5. Tr. >> L'economia de l'Antiguetat, FCE, 1975.
  • (en francés) Li Problème de la terre en Grèce ancienne. Mouton, 1975. ISBN 2-7132-0001-6.
• (en francés) Yvon Garlan: Guerre et économie en Grèce ancienne. La Découverte, 1999. ISBN 2-7071-3097-4.
• (en francés) Léopold Migeotte: L'Ëconomie dones cités greques. Ellipses (colecció Antiquité: unix histoire), 2002. ISBN 2-7298-0849-3.
• (en català) Montoya, B. L'esclavitut en l'economia antiga: fonaments discursius de l'historiografia moderna (Segles XV-XVIII), Besançon: Presses universitaires de Franche-Comté, 2015. ISBN 978-2-84867-510-7
• (en francés) Claude Mossé: Li travail en Grèce et à Rome. PUF (colecció Que sais-je?), reedició, 1985.
• (en francés) Claude Mossé i Annie Schnapp-Gourbeillon: Précis de histoire grecque. Armand Colin (colecció O), 2.ª edició, 2003. ISBN 2-200-26562-X.