Rotació de cultius

Vore també: Agricultura ecològica

Archiu:Crops Kansas CAPS 1 20010624.jpg

Image de camps de cultiu circulares en Kansas, fi de juny de 2001. Saludables, en vert els cultius en creiximent. Dacsa en prefloración. Sorgo, molt pero molt semblat a la dacsa, creix més espai (més menut, possiblement més pàlit). Blat or lluent en collir-se, boreal, en juny i en decembre. En castanyer, lots recentment collits i llaurats, en guaret per l'any.

Efectes de la rotació de cultius i del monocultivo en la granja experimental de Swojec, Universitat de Breslavia de Ciències Ambientals i Biològiques. En el camp que en la foto està en primer terme s'aplica la seqüència de rotació de cultius "Norfolk" (creïlla, avena, pésol i centeno). En el camp d'arrere s'ha cultivat centeno durant 58 anys seguits.

La rotació de cultius consistix en alternar plantes de diferents famílies i en diferents necessitats nutritives en un mateix lloc durant distints cicles, evitant que el sol s'agote i que les malalties que afecten a un tipo de plantes es perpetuen en un temps determinat.^[1]D'esta manera s'optimisa l'aprofitament de l'abonat, ya que s'ampren espècies vegetals en diferents requeriments nutricionals i sistemes radiculares. Al mateix temps, es favorix el control de les malezas i es reduïxen els problemes ocasionats per plagas i malalties, ya que l'absència d'un hoste específic dificulta la seua supervivència.^[2]

També es deu introduir regularment en la rotació una leguminosa i alternar plantes que requerixen una forta cantitat de matèria orgànica,^[3]i la soporten parcialment o inclús sense fermentar (papa, carabassa, espárragos, etc.), en atres menys exigents o que requerixen matèria orgànica molt descomposta (bleda, ceba, pésols, etc.).En esta pràctica es deu evitar que se succeïxquen plantes de tipo vegetatiu diferent pero que pertanyguen a la mateixa família botànica, per eixemple: espinac i remolacha = Quenopodiáceas, api i carlota = Umbelíferas, papa i tomata = Solanáceas.

Típicament, la rotació es repetix cada 3 o 4 anys de cultius.^[1]

Eixemple de rotació de cultius

S'han marcat en color segons el resultat:

mal

acceptable

bo

molt bo

S'indica en lliteral l'efecte no desijat:

Insectes: Tipulidae, Elateridae, Lepidoptera

rata

Malalties: bàsicament foncs
Estructura: significa descomposició estructural
Calitat: pèrdua de calitat
Tart: retart
Atres s'indiquen directament en el requadro
Trips: menuts insectes

Planta	Cultiu previ
Creïlla	Remolacha	Rosella	Pésol	Prat	Pastura	Alcaravea	Trébol Alfalfa	Colza	Judeua	Ceba	Lli	Ordi d'hivern	Centeno d'hivern	Blat d'hivern	Avena	Ordi d'estiu	Blat d'estiu
Creïlla		nematodos malalties	estructura	malalties		insectes calitat
Remolacha	trips				trips	insectes			insectes	nematodos			trips					trips
Rosella	trips		estructura		trips	insectes			insectes	maleza		maleza	trips					trips
Pésol	trips		estructura			calitat			calitat	maleza			trips					trips
Pastura en rotació	vesprada	vesprada	vesprada	vesprada							vesprada	vesprada				vesprada	vesprada
Alcaravea		vesprada	vesprada	vesprada				malalties			vesprada	vesprada
Trébol Alfalfa	vesprada	vesprada	vesprada	vesprada				insectes		insectes	vesprada	vesprada				vesprada	vesprada
Colza	vesprada	vesprada	malalties vesprada	vesprada				insectes			vesprada	vesprada		vesprada	vesprada	vesprada	vesprada	vesprada
Judeua						calitat	calitat		calitat
Ceba			estructura			calitat	calitat		calitat	maleza	maleza		trips		nematodos		nematodos
Lli	trips	calitat	calitat estructura		trips	calitat	calitat		calitat		maleza	nematodes	trips		no comú			trips
Acebat d'hivern	malalties trips	vesprada	vesprada			insectes calitat			insectes calitat		vesprada	vesprada					nematodos vesprada	malalties
Centeno d'hivern	vesprada	vesprada	vesprada			insectes calitat			insectes calitat		vesprada	nematodos	no comú			vesprada	nematodos vesprada
Blat d'hivern	trips vesprada	vesprada	vesprada			insectes calitat	insectes		insectes calitat		vesprada	vesprada		trips
Avena						insectes calitat			insectes calitat			nematodos			nematodos
Acebat d'estiu	trips					insectes calitat	calitat		insectes calitat				trips			trips	nematodos
Blat d'estiu						insectes calitat			insectes calitat				trips	trips		trips		trips
Ordi	trips															trips	nematodos

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Florencia Guerrero i Esteban Ciarlo (Compiladors), Alejandra Groba (Editora). «nostre-Sol.-Simpòsium.pdf Som el nostre sol (Manual digital)» (en és). Fertilizar Associació Civil. Consultat el 2025-10-07.
↑ «IN932 Publication» (en en). UF/IFAS EDIS. Consultat el 7 d'octubre de 2025.
↑ «El frijol en l'Era Genómica» (en és) (html). Revista Digital Universitària, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Archivat des d'el original, el 26 de febrer de 2015. Consultat el 7 d'octubre de 2025. «Ademés de la seua calitat com a aliment, el frijol eixercita una important tasca, ya que posseïx la capacitat de fixar nitrogen en el sol, ya que forma associacions simbiòtiques en bactèries que fixen nitrogen atmosfèric.»

Este artícul conté una traducció derivada de «Rotación de cultivos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[som-1] 1,0 ^1,1 Florencia Guerrero i Esteban Ciarlo (Compiladors), Alejandra Groba (Editora). «nostre-Sol.-Simpòsium.pdf Som el nostre sol (Manual digital)» (en és). Fertilizar Associació Civil. Consultat el 2025-10-07.

[2] «IN932 Publication» (en en). UF/IFAS EDIS. Consultat el 7 d'octubre de 2025.

[3] «El frijol en l'Era Genómica» (en és) (html). Revista Digital Universitària, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Archivat des d'el original, el 26 de febrer de 2015. Consultat el 7 d'octubre de 2025. «Ademés de la seua calitat com a aliment, el frijol eixercita una important tasca, ya que posseïx la capacitat de fixar nitrogen en el sol, ya que forma associacions simbiòtiques en bactèries que fixen nitrogen atmosfèric.»

[1]

[2]

[3]