Apicultura

Apicultura

La apicultura és l'activitat dedicada a la criança de les abelles i a prestar-los els contes necessaris en l'objectiu d'obtindre i consumir els productes que són capaços d'elaborar i recolectar. El principal producte que s'obté d'esta activitat és la mel. La mel és un factor de benefici per als humans.

Un benefici indirecte producte de l'activitat de pecoreo que realisen les abelles correspon a la polinisació que realisen estos insectes. El cultiu similar d'atres abelles productores de mel (melipónidos) es denomina meliponicultura. La vespicultura és l'explotació de les escasses espècies d'avespes mielíferas.

Història de l'apicultura

L'us de la cera d'abelles es remonta a l'era de pedra segons estudis realisats sobre restants d'objectes de ceràmica en més de cent cinquanta llocs arqueològics en Europa, en regions per baix del paralel cincuenta y siete (és dir, excloent Escòcia i Fennoscandia).

En les pintures rupestres del mesolítico presents en la Cova de l'Aranya, en Bicorp (Valéncia), proliferen escenes de la recolecció de la mel, si be és difícil determinar el seu orige, es calcula que estes pintures podrien datar entre sèt mil i huit mil anys d'antiguetat. En el Mesolítico dèu mil a cinc mil anys a. C., el ser humà comença la recolecció de mel de colmenas selvades i en el Neolític quan va deprendre a controlar les abelles i eixams.

Existixen senyes històriques que senyalen l'existència de pràctiques apícolas en el periodo predinástico d'Egipte, traslladant els seus colmenas en embarcacions a lo llarc del riu Nilo. Hi ha papirs que daten de l'any 2400 a. C. a on podem observar la pràctica.

Els grecs, que funden Éfeso en l'any 1100 a. C.-1000 a. C. en l'Àsia menor en la Anatolia hui Turquia, varen venerar l'apicultura ya que la Deesa Artemisa (despuix Diana per als romans) era representada en les monedes en el cunye d'una abella en els anys 480 a. C. En la Tracia també va ser molt comuna falcar monedes en una abella. Els romans, també varen practicar l'apicultura i en general varen heretar les pràctiques helèniques i varen fer d'elles un objecte de cult. Els poetes geórgicos varen dedicar obres a la descripció dels instints, costums, inteligència de les abelles i a l'explotació racional d'estos animals que mai varen deixar de sorprendre'ls. En general, sempre en els relats de les societats més alvançades de totes les époques, s'han trobat vestigis del coneiximent de les abelles i de l'explotació racional de la mel i la cera.

L'apicultura va alcançar el seu apogeu quan l'únic element conegut per a endulzar els aliments era la mel. El descobriment d'Amèrica i la plantació de canya de sucre en les regions tropicals d'este continent, va fer decréixer sensiblememnte l'importància de l'apicultura. No obstant la seua pràctica no es va interrompre en cap moment.

L'apicultura moderna, denominada movilista, comença en la creació dels panales i els quadros mòvils, en virtut que no destruïxen els mateixos en realisar la collita de mel, els fulls de cera estampada i els extractors mecànics, alcançant el seu apogeu a fins de el XIX i a principis de el XX gràcies als treballs d'estudiosos com Jan Dzierżon, Arturo Wulfrath Brockhoff, Huber, Quimby, Langstroth, Germà Adán, Fabre, Hoffman, Miller, Alley, Doolittle, De Hruschka, Mehring, Root, Munn, Miner, Harbison, Wolf, Phillips, Smith, Dadant, Fabre i Farrar, Georges de Layens.

Habitants d'una colmena

Les abelles són insectes sociables que sempre viuen agrupats en la colmena. En una colmena hi ha tres tipos d'abelles: abella regna, abella obrera i zángano, en funció de l'alimentació que suministren les abelles obreres a la larva una volta ha eclosionado l'ou.

Abella regna

Artícul principal → Abella regna.

L'abella regna té com a funció posar ous dels que ix el restant d'habitants de la colmena, és de tamany més gran que l'abella obrera, abdomen més allargat i en ales més curtes. Una atra de les seues funcions és la de segregar una feromona que manté units a tots els habitants de la colmena. La producció d'esta feromona disminuirà en l'edat de l'abella, cessant entorn als quatre anys.

Una volta eclosionado l'ou, la larva serà alimentada durant tot el seu cicle en gelea real preparada per les abelles obreres. L'ou del que naix la reina se situa en una celdilla que les abelles obreres transformen per a donar-li una forma i tamany adequats; esta rep el nom de realera.

La reina es desenrolla en un periodo de setze dies (dies requerits per a alcançar l'estat d'adult). Despuix de tres dies de la posada, la larva ix de l'ou, tindrà una vida de cinc dies i mig i permaneixerà en el seu celdilla oberta. Despuix esta larva es convertirà en nimfa que tindrà una vida de sèt dies i mig, desenrollant-se ya en una celdilla operculada per les abelles obreres (l'opèrcul de la celdilla es compon d'una mescla de cera i polen).

Alcançat l'estat adult, la reina destruirà les larves del restant de realeras o les realeras formades que trobe en la colónia si s'ha produït una renovació de reina entre el tercer i vigèsim dia despuix de nàixer, excepto que la colónia vaja a enjambrar en el cas de la qual moltes atres reines naixeran per a acompanyar als successius eixams quedant algunes en la colónia mare, finalment i despuix d'eliminar-se entre elles solament una quedarà al front de cada colónia; la reina ix en “vol nupcial” (única eixida a l'exterior de la colmena llevat que es produïxca un eixam). Es aparea en ple vol en els zánganos de la colmena, omplint la seua espermateca del semen necessari per a fecundar els ous que va a posar durant tota la seua vida, és dir, la reina queda fecundada per a tota la seua vida (un màxim de cinc anys). Durant tot el seu desenroll l'abella regna s'alimenta de gelea real lo que proporciona la capacitat de posar ous.

Abelles obreres

Artícul principal → Abella obrera.

Les abelles obreres conten en un gran número d'efectius en la colmena (20.000-60.000). Una volta que la larva ix de l'ou, solament rebran gelea real durant dos dies i mig i després serà alimentada per una massa de mel, polen i aigua.

L'abella obrera es desenrolla durant un periodo de vintiun dies, succeint-se tres fases: ou (tres dies), larva (sis dies) i nimfa (dotze dies). Una volta alcançat l'estat adult, desenrolla diferents treballs en la colmena en funció de la seua edat: els tres primers dies netegen les celdillas, els sis següents dies segreguen la gelea real en les glándulas que tenen en el cap alimentat a les larves i també a la reina, mantenen la temperatura i humitat del niu ventilant la colmena si és necessari, i acompanyen a la reina, preparen pa d'abella per a alimentar a les larves despuix del seu tercer dia de vida, segreguen cera en les seues glándulas especials en la part externa de l'abdomen, segments quatre al sèt en els cridats espills de la cera que són unes superfícies molt polimentades sobre les quals se situen quatre parells de glándulas productores de cera, elaboren el néctar dut de les flors reduint-li la humitat per a convertir-ho en mel, construïxen els panales tant per a criar noves abelles com per a almagasenar mel i construiran les celes reals per a que naixquen noves reines i puga la colónia enjambrar o renovar la seua reina massa vella o en alguna tara. Quan conten en una edat de dèneu a vint dies, vigilen la colmena per a que no entren atres insectes i a partir dels veintiuno dies ixen al camp en busca de polen, néctar i resines. El polen és depositat en una espècie de canastillas als costats de les pates atrasseres i el néctar en un buche previ a l'intestí. En les resines dels arbres elaboren el propóleo.

Les abelles obreres que naixen en primavera viuen unes sèt o huit semanes i les que naixen en autumne, uns cinc o sèt mesos perque passen l'hivern en la colmena sent rellevades en primavera.

Abelles zánganos

Artícul principal → Abella zángano.

Els zánganos naixen d'un ou sense fecundar posat per la reina (partenogénesis) i reben gelea real durant tres dies, despuix pa d'abella com les obreres. Requerixen vintiquatre dies per a alcançar l'estat d'adult, passant per tres fases: ou (tres dies), larva (cinc dies i mig) i nimfa (quinze dies i mig). Tenen com a funció fecundar a l'abella regna i donar calor a la crío, encara que estan moltes hores en el camp i són les obreres les que manté la humitat i temperatura adequats. Viuen solament en primavera i estiu, no tenen aguijón per lo que no colaboren en la defensa de la colmena i no recolecten néctar ni elaboren mel. A diferència de les obreres o la reina, els zánganos en freqüència entren lliurement en colmenas a les que no pertanyen. Este comportament és clau per a possibilitar l'intercanvi genètic entre distintes colónies; no obstant també convertix als machos en vectores de transmissió de paràsits i malalties.

En les colónies desorganisades algunes obreres activen les seues atrofiados ovaris i depositen varis ous en cada celdilla d'a on naixeran zánganos de menor tamany que els seus germans.

Productes de l'apicultura

Artícul principal → Mel.

Artícul principal → Apitoxina.

Són variats els productes que s'obtenen de l'infatigable treball d'estos admirables himenòpters.
Pero l'abella no solament produïa mel, el paper que va eixercitar la cera va ser potser major, pel seu us en la fabricació de candiles o vés-les de cera i atres propietats i atres importants aplicacions, com l'impermeabilisació de fustes, cuerdo, #cuiro, teles, etc. No obstant, en el desenroll de noves tècniques de conservació, manipulació i mecanismes per a la seua recolecció també s'ha començat a colectar el polen, propóleo, gelea real i verí d'abellas (apitoxina). També s'ha elaborat a partir de la mel productes tals com a crema facial, champú, acondicionador per al cabell i polimiel.

La mel és un decorregut dolç i viscós produït per les abelles a partir del néctar de les flors o de secrecions de parts vives de plantes o de #excreció d'insectes chupadores de plantes. Les abelles ho arrepleguen, transformen i combinen en l'enzima invertasa que conté la saliva de les abelles i ho almagasenen en els panales a on madura.

Les ceres són #éster dels #àcit grassos en alcohols de pes molecular elevat, és dir, són molècules que s'obtenen per esterificació, reacció química entre un àcit carboxílic i un alcohol, que en el cas de les ceres es produïx entre un àcit gras i un alcohol monovalente llineal de cadena llarga.

El polen és la pols, més o menys gros, que conté els microgametofitos de les plantes en llavor (espermatófitos) El gra de polen té una coberta resistent que facilita la seua viabilitat mentres és transportat de la planta que ho ha originat a una atra per a que es produïxca el procés de la polinisació.

Els propóleos (gr. própolis) són unes mescles resinosas que obtenen les abelles dels ulls dels arbres i que després processen en la colmena com sellante de menuts buits (6 mm o menys), en ocasions mesclat en cera i per a barnizar tot l'interior de la colmena. Per a buits majors, les abelles usen cera. El color del propóleo depén de la font de la que haja segut obtingut, sent el més comú marró obscur. A temperatura ambiente (20 °C), el propóleos és pegajoso i a temperatures menors solidifica.

La gelea real és una substància segregada per les glándulas hipofaríngeas del cap d'abelles obreres jóvens, d'entre cinc i quinze dies, que mesclada en secrecions estomacales servix d'aliment a totes les larves durant els primers tres dies de vida. Solament l'abella regna i les larves de celes reals que donaran orige a una nova reina són sempre alimentades en gelea real. És una massa viscosa d'un suau color groc i sabor àcit.

La apitoxina és el verí secretado per les obreres de vàries espècies d'abelles, que ho ampren com a mig de defensa contra predadores i per al combat entre abelles. En les espècies venenoses, el ovipositor de les obreres s'ha modificat per a transformar-se en un aguijón barbado.

L'apicultor

Artícul principal → Apicultor.

L'apicultor és la persona que practica l'apicultura.

Són diverses les activitats que desenrolla l'apicultor, durant la primavera i estiu normalment treballa en les abelles realisant treballs de control de població i extracció de la mel, pero durant el hivern o estació de recessió, el treball consistix en la preparació del material de fusta, per a la temporada que ve en a on estajarà les noves famílies, aixina com advertir possibles malalties o plagues de les poblacions d'abelles per a poder tractar-les a temps.

Història dels apicultors

Durant molts sigles els apicultors varen gojar de gran prestigi, les diferents cultures des del Antic Egipte valoraven esta ocupació, ya que proveïa l'únic edulcorante, la mel, conegut fins a l'Edat Mija quan, despuix del descobriment d'Amèrica, es va difondre la canya de sucre i la remolacha azucarera.

Materials de l'apicultor

Per a la pràctica de l'apicultura, l'apicultor necessita d'una série d'elements i ferramentes.

La colmena és l'element principal, en virtut de que és la nova casa a on confinarà la colónia d'abelles, que pot provindre d'un eixam natural, d'una colónia o colmena rústica, o d'un núcleu o paquet d'abelles que es compra a atres apicultors.

Existixen diferents tipos de colmenas, les quals diferixen principalment en les seues mides d'ample, llarc i alt les més utilisades actualment són les langstroth, dadant, Colmena Layens, africanes i unes atres. Una colmena consta d'un sol, alces, quadros i sostre.

La colmena Langstroth du el nom del seu inventor, Lorenzo Langstroth. Va ser patentada en Estats Units en 1852. Esta colmena de tipo vertical, va revolucionar al món pels seus quadros mòvils i alces mòvils.

La colmena Dadant, denominada exactament colmena Dadant modificada, és la colmena estàndar de gran volum i quadros de diferent tamany en cambres i alces. Es comercialisa en varis països encara que les colmenas en quadros iguals són més populars.

La colmena Layens és la colmena que s'usa principalment en Espanya per a la trashumancia (moviment de colmenas seguint la floració). Està molt introduïda en la Comunitat Valenciana, Regió de Múrcia, Andalusia i Extremadura.

Atres elements necessaris per a la pràctica de l'apicultura són:

• Ahumador
• Pinça o palanca per al maneig de quadros
• Raspall per a desabejar
• Vaig dur d'apicultor
• Elements per a l'extracció de la mel
• Elements per a la fundició de la cera
• Reixeta excluidora de reines
• Cera estampada
• Piquera
• Trampa cazapolen
• Trampa per a propóleos

Per un atre costat disponem d'innovadores ferramentes per al control de les colmenas podent substituir als apunts manuals, aixina tenim programes informàtics per a mòvils o tabletas lo que facilita el treball de l'apicultor en el camp o per a pc que prèvia introducció de senyes en hoja permet conéixer de forma exacta tant la situació sanitària com fer estudis econòmics.

Malalties de les abelles

Artícul principal → Malalties de les abelles.

Les abelles com atres sers vius contrauen variades malalties. En l'actualitat no és possible realisar una apicultura alvançada sense un maneig adequat de pràctiques sanitàries.

El problema actual de les abelles

Durant els últims anysPlantilla:Quàn, el món ha segut testic d'un alarmant decliu de les abelles. El seu número es va reduir en un 57% des de 1985 a 1997 i continuen en decliu. Un eixemple de lo anterior és l'informació del Fondo de Conservació d'Abellots del Regne Unit, afirma que en este país es varen extinguir dos espècies d'abelles durant els últims setanta anys, sis espècies es troben en perill d'extinció i algunes podrien desaparéixer molt pronte si no s'actua en urgència.

En contrast, en 2024, la població d'abelles de mel dels EE. UU. va alcançar una alta sense precedents, una fita mai abans vist, en 3.8 millons de colónies. És l'animal de granja en major creiximent de dita nació, en un creiximent del 31% sobre les sifres del 2007. En només els cinc anys precedents a 2024, el número de panales del país va aumentar en 1 milló.

És preocupant lloc que, junt al vent, estos insectes són els majors transportadors de polen de diferents espècies de plantes, per #lo que representen una part important de la cadena alimentícia. Les raons que s'oculten darrere de la disminució del número d'abelles són moltes, pero una de les principals radica en el problema del colapse de les colónies. Es tracta d'un desorde pel qual les abelles adultes disminuïxen sobtadament aun cuando la colónia estava en perfectes condicions. Si ben encara no s'ha descobert qué causa este desorde, es creu que està relacionat en un virus denominat Israel Acute Paralysis, el Nosema ceranae i la Varroasis són també causes molt provables.

La baixa en el número d'abelles també s'ha relacionat en l'utilisació de pesticidas en les collites (químics que serien ingerits pels insectes durant la polinisació), en la radiació electromagnètica, que afectaria el curs de les abelles; i en el calfament global, que podria alterar els seus patrons estacionals. En 2018, el número total d'abelles mieleras domesticades del planeta s'havia incrementat en 45% en les últimes cinc décades; experts citats pel Serra Club varen declarar: «les abelles de mel no van a extinguir-se […] tenim més panales que mai». S'atribuïx a Albert Einstein la frase: "si les abelles desaparegueren, a la humanitat només li quedarien quatre anys de vida" pero en noves senyes se sap que no és aixina ya que eixa frase té un atre orige. En els archius no és possible trobar-la.

Apicultors

• Jan Dzierżon. Apidologista, famós pel seu descobriment de la partenogénesis en les abelles.
• Karl R. von Frisch. Etólogo que va descriure la dansa de l'abella.
• Konrad Lorenz. Etólogo. Comportament Animal.
• Nikolaas Tinbergen. Etólogo. Comportament animal.
• Karl Kehrle, germà Adán o Frayle Adam. Abella de Buckfast.
• Harry Arthur Dade. Especialiste en anatomia de les abelles.
• Arturo Wulfrath B.. Especialiste en apicultura moderna i Autor de l'Enciclopèdia Apìcola.

• Elton James Dyce. Va desenrollar un procediment per a la granulació controlada de la mel.
• Francesco De Hruschka. Inventor de l'extractor centrífugo.
• Everett Franklin Phillips. Prosesor de USDA i Universitat de Cornell.
• August Freiherr von Berlepsch (1815-1877).
• Jean Mehring. Neerlandés. Inventor de la cera estampada.
• Eddie Woods: inventor del Apidictor
• Lorenzo Langstroth: inventor de la Colmena Langstroth
• Carlos Dadant: inventor de la Colmena Dadant
• Gaston Eugène Marie Bonnier: Etólogo i Botànic
• Georges de Layens: Naturaliste Botànic i Apicultor inventor de la colmena Layens

Bibliografia

• Història Agrària.90doi:10.26882/histagrar.090i01c.

• Martínez Sarmiento; Ortega Flórez, {{{nom2}}}; Maldonado Quintero, {{{nom3}}}; Vasquez Romero, {{{nom4}}} (2012). Manual tècnic d'apicultura : abella (Apis mellifera), Corporació colombiana d'investigació agropecuaria - AGROSAVIA. ISBN 978-958-740-112-7.

• Sepulveda Gil (1980). Apicultura, Aedos.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Apicultura.

Plantilla:Wikibooks Apicultura en el Viccionari.

• [[Archiu:{{#switch:Apicultura|20px|Vore el portal sobre Apicultura]] Portal:Apicultura. Contingut relacionat en Apicultura.