Civilisació cicládica
.jpg){kind=link}
La civilisació cicládica (també coneguda com a cultura cicládica o periodo cicládico) és una cultura arqueològica de l'Edat de Coure i de Bronze de les illes Cícladas, en el mar Egeo, que comprén aproximadament el periodo del 3300 a. C. al 2100 a. C.
La cicládica forma part de la civilisació egea o, en plural, civilisacions egeas, que són denominacions historiográficas per a la designació d'un grup de civilisacions prehelénicas (és dir, anteriors a la civilisació grega) que es varen desenrollar en la protohistòria entorn al mar Egeo. Ademés de la cicládica, pertanyen a este grup les civilisacions minoica (illa de Creta) i la micénica (Grècia continental europea —particularment el Peloponeso—). També s'ha especulat d'una quarta civilisació, la luvita.[1]
Esta civilisació és coneguda pels ídols o estatuillas de marbre, la majoria femenins. Moltes d'estes figurillas han segut trobades en les excavacions oficials pero, sobretot en els inicis de el XX, prou d'elles varen ser saquejades en excavacions illegals per a satisfer al creixent mercat d'antiguetats cicládicas.
Mig geogràfic
[editar | editar còdic]En mitat del Egeo, entre les Espóradas i Creta, entre la península helènica i Anatolia, es troba l'archipèlec de les Cícladas. Estes illes deuen el nom a la seua disposició aproximadament circular (kyklos en grec significa círcul) entorn a Delos, l'illa sagrada que va vore nàixer a Apolo. Algunes de les més destacades són Naxos, Siros, Miconos, Desocupacions, Milo, Sifnos, Amorgós, Esmes, Serifos i Santorini.
Entre les circumstàncies geogràfiques favorables per a que ací sorgira una notable civilisació en l'Edat del Bronze Antiga pot citar-se la seua posició com una espècie de pont en el Mediterràneu oriental, la riquea del subsol i la relativa suavitat del seu clima.
Història
[editar | editar còdic]Precedents del Neolític
[editar | editar còdic]
Les raïls de la civilisació cicládica s'afonen en temps remots. Potser en el 7000 a. C. Prova d'això és la difusió de l'obsidiana de Milo. D'esta illa provenen numerosos objectes tallants d'obsidiana trobats en diferents assentaments prehistòrics del Mediterràneu oriental, especialment en la costa turca i en Tesalia (Grècia), encara que açò solament demostra una freqüentació de la zona, que no supon necessàriament l'existència en ella d'una base establida de civilisació. De fet, els primers indicis de comunitats organisades en les Cícladas no van més allà del 5000 a. C. I encara en el Neolític final, és dir, en la segona mitat del quart mileni a. C., el grau de desenroll d'estes comunitats cicládicas sembla llimitat, sobretot si ho comparem en el dels centres del Oriente més immediat: Anatolia, Síria, Canaán. Es tractaria, segons les senyes que tenim, de menuts llogarets de peixcadors o d'agricultors molt pobres.
Una característica cultural neolítica que amalgama elements anatolios i del continent grec en el Egeo occidental abans del 4000 a. C., basada en el blat (triticum dicoccum) i ordi selvat, ovelles i cabres, porcs, i tonyines que varen ser arponeados des de menuts barcos (Rutter). Llocs excavats com Sáliagos i Kefala (en Ceos) mostren signes de treball del coure. Cada una de les chicotetes illes Cícladas mantenen no més d'uns pocs mils de habitants, encara que els models de barcos del cicládico final mostren que cinquanta remeros varen poder ser reunits de comunitats disperses (Rutter).
Edat dels Metals
[editar | editar còdic]En el periodo Calcolítico, aproximadament entre el 3300 a. C. i el 2100 a. C., aquella civilisació es va expressar en notable originalitat. I això a pesar de que la facilitat de comunicació en les zones ribereñas del Mediterràneu oferia als habitants d'estes illes la possibilitat d'absorbir tota classe d'influixos culturals foràneus.
El desenroll de les activitats marineres i el cultiu de la vinya són el resort que dispara la transformació de les estructures econòmiques, socials i culturals dels isleños. Els seus productes apleguen a Grècia i a diverses regions del Mediterràneu oriental. Parlaríem d'un verdader envolament econòmic, que origina diferències socials. I tot açò en pau, puix els assentaments, situats majoritàriament en les costes, no estan fortificados. Ho seran més vesprada, quan les Cícladas caiguen en l'òrbita de Creta, més poderosa i organisada. Estarem llavors cap al final del bronze Antic, és dir, entorn a l'any 2100 a. C.
Sobre els sistemes de datació usats per a la civilisació cicládica, hi ha autors que preferixen un sistema que tinga com a eix les diferents cultures i uns atres que ampren un basat en el sistema tripartit de periodos ideat per Arthur Evans. No obstant, hi ha diferents propostes sobre les dates entre les que estarien compresos els diferents periodos i cultures. Una d'elles és la següent:[2]
| Periodo | Dates absolutes |
|---|---|
| Cicládico antic I | 3300-2900 a. C. |
| Cicládico antic IIA | 2900-2600 a. C. |
| Cicládico antic IIB | 2600-2300 a. C. |
| Cicládico antic III | 2300-2100 a. C. |
| Cultura | Dates |
|---|---|
| Grotta-Pèls | 3300-2700 a. C. |
| Keros-Siros | 2700-2300 a. C. |
| Filakopí I | 2300-2100 a. C. |
En el Cicládico antic I va florir la cultura Grotta-Pèls. És un periodo en el que l'explotació de metals i els contactes en atres àrees del Egeo eren encara llimitats, pero el relativament gran número de necròpolis que es coneixen indica un aument dels assentaments permanents. Ademés varen aparéixer les característiques estatuillas cicládicas de marbre, inicialment de tipo cridat «caixa de violí», molt esquemàtiques, i a finals del periodo també es varen realisar atres estatuillas més naturalistes.
El Cicládico antic II és el periodo d'apogeu de la civilisació cicládica, en el que es va desenrollar la metalúrgia, es varen intensificar els contactes en atres àrees del Egeo, varen aumentar els assentaments i es diversificaron els tipos de enterrament. Ademés, varen aparéixer noves formes de ceràmica i les estatuillas de marbre antropomórficas varen alcançar el seu major nivell de perfecció.
En el Cicládico antic III, no obstant, s'aprecia una disminució del número d'assentaments mentres que en l'art de les estatuillas es va tornar a les formes esquemàtiques del periodo inicial. Varen aparéixer noves formes en la ceràmica i l'orfebreria, potser procedents d'Àsia Menor. Possiblement es va tractar d'una época de desastres i destorbament que va aplegar a totes les àrees del Egeo.[3]
Despuix del 2100 a. C., quan l'altament organisada cultura palatina de Creta va sorgir, les illes varen declinar, en l'excepció de Delos, que va conservar la seua arcaica reputació com a santuari durant el periodo de la civilisació clàssica grega (vore lliga de Delos). I més vesprada cau baix la cada volta més predominant influència política i artística del continent grec.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ "Els Luvitas: una nova civilisació apareix en el historiografia de l'Antiguetat"
- ↑ Oihane González Herrero, El desenroll cultural de les Illes Cícladas durant el Bronze Antic a través del món funerari, p.15, en revista Història Autònoma, n.º 3, 2013, págs. 13-28.
- ↑ Història cicládica, en la pàgina oficial del Museu d'Art Cicládico d'Atenes (en grec)
Bibliografia
[editar | editar còdic]- VV.AA. (1988). Els grans descobriments de l'arqueologia, Barcelona: Planeta-De Agostini, pp. 21-41. ISBN 978-84-395-0687-2.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Civilización cicládica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.