Assamblees romanes
Els comicis romans o assamblees romanes eren un grup d'institucions essencials en el govern de l'Antiga Roma i, junt en el Senat romà, eren els principals òrguens de representació política del populus romanus ('poble romà'). A diferència de les cámara legislativa modernes, estos cossos representatius combinaven poders i funcions d'orde llegislatiu, judicial i eixecutiu junt en els càrrecs que elegien per mig d'eleccions: les magistratura romanes (mentres que al principi —durant la monarquia romana— el Senat era una cambra delliberativa, i no posseïa poders llegislatius ni jurídics, en el temps —en la República romana— es va convertir en el centre del poder polític). Encara que no existia una separació de poders, el intrincado equilibri constitucional va ser notablement elaborat. Els comicis o assamblees posseïen poders amplísimos, inclús el de fer lleis retroactives (ex post facto).
Tipos
[editar | editar còdic]Es distinguien dos tipos d'assamblea: els comitia o comitiatus (etimológicamente "anar junts") i els contio o conventio ('vindre junts' –vore també conventus–). La paraula comitia (el plural de comitium, terme que identifica a un lloc de reunió especialment construït –com els hall germànics–) s'usava per a designar l'assamblea convocada en un lloc apropiat per a prendre una decisió substantiva (llegislativa, judicial o l'elecció dels càrrecs públics). La paraula contio es va usar potser ocasionalment per a designar tals reunions a finals de la República, pero normalment designava les reunions que simplement arreplegaven la veu del poble (vox populi) a través dels aplaudiments i els esbroncs, sense que tal cosa resolguera cap assunt o es prenguera una decisió en valor llegal, encara que sí tenien un valor polític (el pols de l'opinió pública); estes assamblees es reunien per a escoltar pronunciaments públics (com els edictes dels magistrats) o presenciar un juí o una eixecució, en poca o cap restricció i sense les solemnitat de procediment (inauguratio, templum, iure) pròpies dels comitia. Per la seua banda, la paraula concilium era un terme general aplicat a qualsevol reunió política, i s'usava freqüentment per a denominar en llatí a les dels pobles no romans; també s'associava a les assamblees delliberatives romanes, provablement per la proximitat fonètica a la paraula consilium ("consell"). Concilium era el terme comú per a designar a les reunions de la plebe romana, encara que a voltes també s'utilisava per a denominar a les assamblees de tot el populus. Rarament s'utilisava com un terme tècnic, sino per a posar émfasis en l'identificació de quí eren els membres de l'assamblea (per eixemple, un concilium de la plebe o dels llatins) i no en la seua estructura formal (en el cas de la qual s'utilisava la paraula comitia, com per eixemple en els comitia quaestoria, que elegien als cuestorés, o els comitia consularia que elegien als cònsuls).[1] Els conciones (plural de contio o concio) eren convocats per un magistrat que es valia d'un pregoner (praeco), en lo que es denominava advocara o convocara ad concionem. En eixos conciones sol podia parlar el magistrat convocant o aquells a qui este donara la paraula xit in concionem). Les expressions per a designar el fet de convocar concionem, comitia, inlicium o conventionem eren en la pràctica intercanviables (Inlicium vocare, In concionem vocare, Ad Comitia vocare, Ad Conventionem vocare).[2]
En teoria els distints comitia ('comicis') eren assambleas que operaven sobre les bases de la democràcia directa, en la que eren tots els ciutadans romans, i no els seus representants electes, els qui eixercien directament el seu dret al vot; encara que no individualment, sino agrupats en distintes categories socials (de forma similar al vot per braços dels parlaments del Antic Règim –encara que estos la representació era per estaments i no per riquea–).
Història
[editar | editar còdic]Legendariamente, en la fundació de Roma (753 a. C.) es varen crear el Senat i els Comitia Calata, les funcions dels quals varen passar als Comitia Curiata[3] ("comicis curiados") en les reformes de Servio Tuli (578-534 a. C.)[4] L'assamblea o comicis curiados varen funcionar com el principal orgue llegislatiu durant la Monarquia, puix encara que la seua competència principal era l'elecció de cada nou rei (la romana era una monarquia electiva), també posseïa unes rudimentàries competències llegislatives. Poc despuix de l'expulsió de l'últim rei i la fundació de la República (509 a. C. –Lex Valeria de provocatione–),[5] els principals poders llegislatius es varen transferir a dos noves assamblees: els Comitia Tributa ("comicis tribunados", en els que el poble s'organisava segons la seua pertinença a cada una de les tribus) i els Comitia Centuriata ("comicis centuriados", en els que el poble s'organisava segons la seua pertinença a cada una de les centurias). Posteriorment, en el context de les lluites entre patricios i plebeus, ya que únicament els patricios tenien accés al Senat, es va fundar una nova assamblea que solament agrupava als plebeus: el Concilium Plebis[6] ("concilie de la plebe"), a la que es va dotar d'extensos poders. L'orde de creació de les distintes assamblees, i les seues respectives subdivisions, no està perfectament establit. Consta en alguna font que els Comitia Populi Tributa es varen fundar cap a l'any 357 a. C. en imitació dels Comitia Plebis Tributa, per a que tot el populus (patricios i plebeus) i no únicament els plebeus, participaren en esta forma de representació per tribus, i d'eixa manera s'elegiren els magistrats menors (edils curules, cuestores i tribunos militars), se celebraren processos judicials menors i atres funcions.[7]
La crisis de la República va comportar la ruptura de l'equilibri entre les assamblees, el Senat i les magistratura, i va conduir a la transformació del sistema polític, convertit en Imperi romà en el Principat d'Augusto (27 a. C.) Baixe el sistema altoimperial els poders de les assamblees eren eixercits de fet pel Senat (que l'emperador manejava al seu antoix com princeps), encara que varen continuar les convocatòries formals per a la constitució dels distints comicis i es dia als ciutadans a eixercir el seu vot. Ademés, les distintes assamblees varen continuar servint per a propòsits organisatius. En el pas del temps i la transformació del sistema polític en el sistema bajoimperial (Dominat), els comicis o assamblees varen deixar de convocar-se.
Ubicació: el Comitium
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Comitium.
Es dien comicis a cum eundo (sic)[8] les reunions o assamblees generals del poble romà en les quals es tractaven i decidien a pluralitat de vots els assunts més importants de la República. Tenia el nom de Comitium aquella part de la gran plaça (el Forum romanum) que estava entre el Capitolio i el mont Palatino i a l'entrada del qual va fer posar l'emperador Augusto aquella famosa columna anomenada Milliarium aureum, des de la qual s'escomençaven a contar les milles de totes les calçades romanes.[9] Rodejat de temples, el costat del Fòrum en que estava el Comitium era cobert (en una atra font s'indica que era una llarga sala -hall- que es va deixar sense cobrir, de modo que les assamblees es dissolien si començava a ploure)[10] i hi havia en ell una espècie de tablado cridat la Tribuna[11] dels rostres (sic vore Rostra) o de les arengas, des d'a on es proponien les lleis el poble i se li comunicava tot quant convenia. En el Comitium el poble elegia a molts dels seus magistrats i allí acodien comunament els pretenents per a en mil mijos captar-se l'afecte i sufragis del poble. Estes assamblees les convocava i presidia un magistrat romà que algunes voltes es trea per sòrt. Al principi les varen presidir els reis, i despuix del regifugio,[12] els primers magistrats. Es creu que quan es juntava l'assamblea per a l'elecció dels flamines, presidia el pontifex.
En els primers anys de la fundació de Roma el poble romà es juntava per cúrias solament i estes assamblees, les més antigues i les úniques que va tindre per molt temps, es dien en llatí comitia curiata, açò és, juntes del poble romà per cúrias o quarterés perque solament assistien a elles els habitants de la ciutat. L'atra espècie d'assamblees en que es reunia el poble més alvance, compostes de totes les tribus rústiques i urbanes, es dia comitia tributa, en les que ademés dels habitants de Roma podien entrar tots els de les atres ciutats d'Itàlia que gojaven del dret de ciutadans romans. Estes les juntaven els tribunos.
Les assamblees més solemnes eren les cridades en llatí comitia centuriata, en les que el poble es reunia per centurias i les que solament podien convocar els cònsuls, els pretorés, els censores, els dictadors i els decemviros, precedint abans un decret del Senat.
Els comicis per cúria es reunien tots els dies en el Comitium de la gran plaça. Els de les tribus es juntaven en el camp de Mart, quan s'havia de procedir a l'elecció de cònsuls, censores i tribunos i en el Comitium o al Capitolio quan es tractava de fer alguna llei o jujar alguna causa. Els censores per a la prescripció del poble ho juntaven en el camp de Mart pero les seues assamblees ordinàries les tenien en el Temple de la Llibertat (Llibertes).[13]
Comitia Curiata, comicis o assamblea per cúria
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Comitia Curiata.
El comici per cúria era la més nova assamblea romana despuix dels Comitia Calata. Cada una de les tres tribus antigues tenia dèu cúria, i estes a la seua volta cent hòmens. En total eren llavors tres mil persones que constituïen les cúria juntes. Este orgue, en un principi, elegia als més alts magistrats, pero posteriorment solament confirmava i inaugurava les eleccions de l'assamblea per centurias.
Comitia Centuriata, comicis o assamblea per centurias
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Comitia Centuriata.
El comici per centurias incloïa a patricios i plebeus organisats dins de cinc classes econòmiques (encara que l'estructura socioeconòmica, més allà de la representació política, tinguera en realitat un cim format per la classe senatorial i la classe ecuestre) i distribuïts entre divisions internes cridades centurias. La membresía de l'assamblea requeria cert estatus econòmic i poder, el qual principalment recaïa en els membres de la primera i segona classes. L'assamblea es reunia anualment per a elegir als cònsuls i pretorés, i cada cinc anys per a elegir als censores. També per a tractar casos de perduellio ("alta traïció"), encara que esta última funció va caure en desús en acabant de que Lucio Apuleyo Saturnino introduïra un format més realisable: la maiestas minuta ("traïció menuda").
La creació dels comicis centuriados, atribuïda al rei Servio Tuli, va fer perdre part de les seues atribucions als comitia curiata, que solament varen conservar actes menors i protocolaris, com rebre el jurament dels cònsuls. Varen desaparéixer llentament, i a fins de el III ya no constituïen cap poder. Els comicis centuriados varen adquirir les funcions dels curiados. Elegien cònsuls censores i pretores, decidien sobre la guerra i la pau, legislaban i decidien sobre apelacions. L'auge dels comicis tribunados els va fer perdre part del poder, conservant l'elecció de magistrats. Al principi les seues decisions devien ser refrendades pel Senat, pero a finals de el III eixe tràmit ya no era necessari.
El vot no s'eixercia individualment, sino que cada u era contat dins del seu centuria i determinava el vot final de cada una d'elles. Inicialment el total de centurias era de 193 (lo que, de constar cada una de cent hòmens, significaria un total de 19.300 ciutadans en drets polítics, una sifra compatible en el cens del primer any de la República, que segons Dionisio de Halicarnaso, va contar 130.000 habitants, pero que els estudis de demografia històrica consideren excessiva).[15] Segons la seua riquea (mida primer en superfície agrícola i després monetariament en torres –encara que al principi va deure usar-se el patró de el "as gran", 1/5 en diners, es referien als del tipo cridat "as menut", 1,10 en diners–) els ciutadans formaven part d'una centuria o una atra. La correspondència en la centuria, una unitat militar, es basava que els ciutadans devien armar-se a sí mateixos segons les seues possibilitats econòmiques, i d'esta manera servir en l'eixèrcit (classis) o no fer-ho (infra classem).[16] A partir de la llei d'Api Claudio (312 a. C.) es va obrir la possibilitat de que persones sense terres, que s'hagueren enriquit pel comerç, com podien ser certs plebeus, accediren a les centurias més elevades, incrementant la seua importància social i llegislativa. A causa de que solament les primeres 18 centurias (reservades a la classe patricia) junt en les 80 següents (reservades als que contaven en una riquea superior als 100 000 asos) alcançaven la majoria absoluta, les atres centurias, per molt que representaren a la majoria de la població, no aplegaven a tindre cap transcendència en el resultat final de les votacions. Posteriorment (241 a. C., en els censores Marco Fabio Buteón i Cayo Aurelio Cota) es varen introduir modificacions en l'estructura i número de les centurias, considerant en cada una de les 35 tribus dos diferents grups d'edat (senior –entre 17 i 46 anys– i junior –majors de 46, lo que segons Cicerón es va fer per a otorgar tant pes als numerosos i inexperimentados jóvens com als menys numerosos, pero més experimentats de major edat, presumiblement en més que perdre) i cinc classes socials, per lo que hi havia dèu centurias per tribu (350) a les que se sumaven les 18 centurias dels que servien en cavalleria (equites, en sis centurias reservades solament als patricios -sex suffragia–[17]) i 5 centurias dels ciutadans més pobres (capiti censi o proletarii), per lo que el total aplegava a 373 centurias. La votació es guanyava quan s'alcançava el número de 187 vots a favor, per a lo que bastava habitualment en les centurias de les tres primeres classes, i en eixe moment es deixava de votar, per lo que les últimes centurias (que de fet representaven a la majoria de la població i, en les reformes de Mario –107 a. C.–, inclús la majoria de l'eixèrcit) en la pràctica ni tan sols aplegaven a contar per al resultat final.
Durant la dictadura de Sila (82-80 a. C.), el principal adversari de Mario, es va tornar a la "organisació serviana"; i pocs anys despuix de la mort de Sila, Pompeyo i Craso (cònsuls de l'any 70 a. C.) varen desfer les reformes constitucionals del dictador i varen tornar a l'organisació de les centurias de Fabio i Aurelio. No es va tornar a alterar l'organisació centurial; encara que, en tot cas, l'organisació política d'época imperial va buidar de poder i funcions als comitia.
Monarquia
[editar | editar còdic]En la divisió es té en conte la riquea territorial:
- Ciutadans de primera categoria. Més de 5 hectàrees. Són 80 centurias.
- Ciutadans de segona categoria. Entre 5-3,75 hectàrees. Són 20 centurias.
- Ciutadans de tercera categoria. Entre 3,75-2,5 hectàrees. Són 20 centurias.
- Ciutadans de quarta categoria. Entre 2,5-1,75 hectàrees. Són 20 centurias.
- Ciutadans de quinta categoria. Entre 1,75-0,5 hectàrees. Són 30 centurias.
- Ciutadans de sexta categoria. Són la classe que formen els capite censi, és dir, els que no s'arrepleguen dins del cens. Són 5 centurias.
- Ciutadans de sèptima categoria. Grup dels cavallers. Són 18 centurias.
En la llegendària fundació de Roma per Rómulo, s'hauria concedit a cada ciutadà dos yugadas de terra. Eixa seria la dimensió exigida per a pertànyer a la quinta classe, mentres que per a les successives s'exigien quatre, huit, dotze i setze yugadas (que equivalen a unes quatre hectàrees).[18]
República
[editar | editar còdic]Reforma del 312 a. C. Usa com a patró de riquea la cantitat monetària:
- Ciutadans de primera categoria. Més de 100 000 asos. Són 80 centurias.
- Ciutadans de segona categoria. Entre 100 000-75 000 asos. Són 20 centurias.
- Ciutadans de tercera categoria. Entre 75 000-50 000 asos. Són 20 centurias.
- Ciutadans de quarta categoria. Entre 50 000-25 000 asos. Són 20 centurias.
- Ciutadans de quinta categoria. Entre 25 000-11 000 asos. Són 30 centurias.
- Ciutadans de sexta categoria. Són la classe que formen els capite censi, és dir, els que no s'arrepleguen dins del cens. Són 1 centuria.
- Ciutadans de sèptima categoria. Grup dels cavallers. Són 18 centurias.
Reforma entre els sigles III-II a. C. Multiplica per 10 el patró de riquea:
- Ciutadans de primera categoria. Més de 1 000 000 asos. Són 70 centurias.
- Ciutadans de segona categoria. Entre 1 000 000-750 000 asos. Són 70 centurias.
- Ciutadans de tercera categoria. Entre 750 000-500 000 asos. Són 70 centurias.
- Ciutadans de quarta categoria. Entre 500 000-250 000 asos. Són 70 centurias.
- Ciutadans de quinta categoria. Entre 250 000-110 000 asos. Són 5 centurias.
- Ciutadans de sexta categoria. Són la classe que formen els capite censi, és dir, els que no s'arrepleguen dins del cens. Són 5 centurias.
- Ciutadans de sèptima categoria. Grup dels cavallers. Són 18 centurias.
Els cavallers varen perdre el dret a votar els primers, que va passar a una de les tres primeres classes a determinar per sorteig. Els emancipats varen obtindre el dret al vot, pero com eren massa numerosos i afluían de llocs molt diversos, més tarde ho varen perdre.
Cada classe tenia el mateix número de vots, en la qual cosa els últims de cada classe descendien a la següent, o els primers ascendien a l'anterior a fi d'igualar-les. Per això despuix de la votació de la tercera classe quedava determinada la majoria.
De fet el vot en primer lloc va passar a la primera classe, que disponia llògicament d'un quarto dels vots, mantenint-se separada la classe dels cavallers.
Comitia Tributa, comicis o assamblea per tribus
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Comitia Tributa.
Els comicis tribals, comicis tribunados, comicis tributs o comicis per tribus (comitia tributa) eren l'assamblea dels ciutadans reunits per tribus, que constituïen l'unitat de vot. Posseïen competències electorals, com l'elecció dels magistrats menors (cuestorés, edils i tribunos militars), els edils i tribunos plebeus i els magistrats extraordinaris, com els triunviros. Les seues competències judicials es llimitaven als delictes penats en multa. Les seues principals atribucions eren llegislatives; a partir del 287 a. C., en la Lex Hortensia, votaven la major part de les lleis que després el Senat ratificava. Les votacions de les lleis, les eleccions de magistrats menors, acusacions criminals i atres temes anteriorment competència dels comicis centuriados, havien anat passant a estos comicis tributs, deixant als centuriados l'elecció dels magistrats majors (censores, cònsuls i pretorés). L'elecció dels tribunos de la plebe no corresponia a tota l'assamblea tribal, sino solament als plebeus en l'assamblea de la plebe (concilium plebis), a la que no tenien accés els patricios. La major part de les competències judicials dels comitia tributa varen ser eliminades en l'establiment de les quaestiones durant la dictadura de Lucio Cornelio Sila.
Els comitia tributa eren convocats i dirigits pels edils i tribunos de la plebe. En els comicis per tribus votaven tots els ciutadans romans considerats ingenui (hòmens lliures naixcuts lliures)[20] i els domiciliats, mentres que els no domiciliats i els emancipats, inclosos en quatre tribus (d'un total de 35) no contaven en les delliberació. Tots els ciutadans romans, tant patricios com a plebeus es distribuïen entre 35 tribus per a propòsits administratius i electorals. La majoria de la població urbana de Roma estava distribuïda entre quatre tribus urbanes, la qual cosa significava que, per molt que individualment els seus vots anaren molts més, en el còmput tenia molt més pese la població de les 31 tribus rurals. De la mateixa manera que en l'assamblea per centurias, en l'assamblea per tribus el vot s'agrupava: un per cada tribu.
El lloc de reunió era el Fòrum Romà.
Els comicis tribunados varen sorgir com a reunions de la plebe (dividida en quatre tribus o districtes, després aumentades a 21, i més vesprada fins a 53) sense poder decisori. Pero en el temps els seus acorts es varen convertir en lleis i les seues decisions varen substituir a les d'atres comicis. Primer va convertir les seues votacions en lleis; va conseguir el nomenament d'alguns magistrats; més vesprada va poder concedir honors, anular decisions del Senat i fins a va assumir la competència en els tractats de pau i aliança. Pero a finals de el III el Senat, formalment supeditat als comicis tribunados, havia adquirit el control d'estos.
Els magistrats eren elegits en els comicis corresponents pels ciutadans en dret a sufragi. Cada magistrat que pretenia ser elegit presentava unes propostes de govern o intencions en les que assegurava que eixerciria el càrrec, espècie de programa electoral, cridat llavors edicte.
Concilium Plebis, concilie o assamblea de la plebe
[editar | editar còdic]Plantilla:CP[6] Es reunia convocat pels tribunos de la plebe, que a la seua volta eren elegits per esta assamblea. El seu lloc de reunió era l'Aventino, fòra del Pomerium, el recint sagrat de la ciutat. Algunes fonts arrepleguen que per a les qüestions d'orde jurídic i administratiu també es reunia en el Fòrum i en el Capitolio. El Camp de Mart s'usava per a les eleccions en els sigles finals de la República. També arrepleguen algunes fonts que celebrava en "el pou dels Comitia",[21] i que alguns senadors observaven les reunions plebees des dels escalons de la Cúria Hostilia (l'edifici a on es reunia el Senat) para, des d'allí, interferir en elles.
Pèrdua d'importància dels comicis
[editar | editar còdic]L'extensió de la ciutadania romana no va supondre l'ampliació de les circumscripcions per tribus, sino que els nous ciutadans varen ser inclosos en les ya existents, en la qual cosa els Comicis varen perdre la seua eficàcia en ser impossible reunir a tots els ciutadans en dret a vot, dispersos per tota Itàlia.
Des de llavors totes les assamblees o comicis varen votar sempre afirmativament a les propostes del convocant, llevat en alguna qüestió d'àmbit local o de caràcter excepcional, sent sempre una oposició efímera.
Les assamblees o comicis estaven ademés dominades pels clients de l'aristocràcia. Estos clients, formats en la seua majoria per descendents d'antics esclaus o per gent pobra que s'hi havia lloc baix la protecció d'un patró, estaven obligats per les relacions de sumissió existents en qui eixercia el patronazgo, que ademés els acompanyava a l'assamblea; feyen el contrapeso de les classes miges no subjectes a clientela.
Les lliberacions d'esclaus en ocasió de la segona guerra púnica varen fer aumentar notablement el número de clients que acodia als comicis (se'ls cridava el populacho de Roma).
Us actual del terme
[editar | editar còdic]La paraula 'comicis' se sol utilisar actualment com a sinònim d'acte electoral, ya siga eleccions o plebiscit (concepte derivat dels plebiscita romà).
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Per a tot el paràgraf, Andrew Lintott, Comitia, Contio and Concilium en The Constitution of the Roman Republic, pg. 42. Per als comitia consularia, William Ramsay, A Manual of Roman Antiquities: With Numerous Illustrations, pg. 162.
- ↑ Ramsay, op. cit., 104-105.
- ↑ 3,0 3,1 Abbott, Frank Frost (1901). A History and Description of Roman Political Institutions. Elibron Classics (ISBN 0-543-92749-0). Font citada en Curiate Assembly
- ↑ Reformes de Servio Tuli en Artehistoria
- ↑ Jesús Benito, Apunts de Dret Romà - Tema 9 - Assamblees populars [1] archivat en Wayback Machine.. Vore Lleis Porcias –en la wikipedia en anglés -Valerian and Porcian laws–
- ↑ 6,0 6,1 Abbott, Frank Frost (1901). A History and Description of Roman Political Institutions. Elibron Classics (ISBN 0-543-92749-0). Font citada en Plebeian Council
- ↑ britannica.com
- ↑ És possible que eixa expressió llatina que apareix en la font reproduïda (Bastús, 1828), i que té molt poc us provinga de Lemprière (vàries edicions, la més antiga sembla ser 1788), que diu: "Comitium, the plau where they were convened, quasi a cum eundo." O be d'Antoine-Augustin Bruzen de la Martinière (Li Grand dictionnaire géographique et critique, edició de 1738) que diu (pg. 675): «Ces Assemblées es nommoient en général ___protected_title_3___, a ___protected_title_4___, et es tenoient dans la gran Plau au pied du Capitole...» En este text, al contrari de l'espanyol i l'anglés, es distinguix clarament en itálicas el llatí cum eundo del francés "a". L'us de l'expressió llatina cum eundo és només alguna cosa major. La paraula llatina eundo és una forma neutra o masculina, en dativo o ablatiu, del gerundivo del verp eo ("anar"). "Verp EO" en recursos.cnice.mec.és"Eundo" en Latin Word Study Tool. L'etimologia de comitia i comitiatus com "anar junts" es propon en Lintott, pg. 42. En canvi, la paraula comitatus sembla estar associada en menges (d'a on ve la castellana comte), Online Etymology Dictionary: Comitatus: Latin collective of menges, comitem "a companion, an associate" (see count (n.) Comity (n.): early 15c., "association," from French comité, from Latin comitas "courtesy, friendliness, kindness, affability," from comis "courteous, friendly, kind," of uncertain origin. Meaning "courtesy" in English is from 1540s. Phrase comity of nations attested from 1862: "The obligation recognized by civilized nations to respect each other's laws and usages as far as their separate interests allow."
- ↑ Vasaly, Ann (1993). Representations. University of Califòrnia Press. pp. 61–64. ISBN 978-0-520-20178-1. Font citada en Comitium
- ↑ John Lemprière, Bibliotheca classica; or, A classical dictionary, veu Comitia.
- ↑ Tribune en Online Etymology Dictionary: ... "raised platform" (1762), from Italian tribuna, from Medieval Latin tribuna, from Latin tribunal in its classical sense "platform for the seats of magistrates in ancient Rome." Sembla ser que de tribu (la paraula que designava divisió social representada en els comitia tributa) i tribuno (el magistrat que les presidia) provenen els térmens "tribuna" i "tribunal" (ademés de "tribut" -del tributum, impost directe possiblement implantat en el 406 a. C junt en el stipendium, la pràctica de donar paga als soldats, i habitual des del sigle IV a. C., que gravava sobre propietats, Tributum Soldi, i sobre les persones, Tributum Capitis o capitació, cobrat pels tribuni aerarii-; tributum i stipendium presenten una estreta relació en l'estructura en classes i les quatre circumscripcions o tribus de la reforma atribuïda a Servio Tuli). Carlos García Mac Gaw, El deute i les classes socials en la primitiva república romana. Posteriorment, en época altoimperial, els ciutadans estaven eximits del pagament del tributum, que en canvi devien pagar els peregrini.
- ↑ Antiga festa romana (24 de febrer) la cerimònia essencial del qual era la fuga del rex sacrificulus, despuix de la que se celebrava el sacrifici que obria els comitia. L'explicació del ritual no ha segut establida en certea. De la mateixa manera que la festa paralela del poplifugio (5 de juliol) tindria un caràcter màgic. (Regifugio en treccani.it)
- ↑ La secció reproduïx el text de Joaquín Bastús, Assamblea en Diccionari històric enciclopèdic, 1828, pgs. 189-190. A la seua volta, Bastús reproduïx als citats Lemprière i Bruzen.
- ↑ Taylor, Lily Ross (1966). Roman Voting Assemblies: From the Hannibalic War to the Dictatorship of Caesar. The University of Michigan Press (ISBN 0-472-08125-X). Font citada en Century Assembly
- ↑ Caballé, op. cit., pg. 17, En García Mac Graw, op. cit., usant sifres de Belloch i De Martino, es dona una forqueta entre els 25 000 i els 40 000 habitants, lo que supon una població en edat militar de «9000 hòmens ... repartits en una classis de 6000 hoplitas més 2400 ___protected_title_2___ i 600 ginets». Hernán Otero, Estadística i nació: una història conceptual del pensament censal, pg. 65: "Els censos romans, base d'una àmplia organisació fiscal, militar, política i administrativa, que explica la seua fixació en els ciutadans masculins adults i en les seues propietats (i, dit siga de pas, la seua total indiferència pels esclaus), varen ser quinquenal des del fi del sigle VI a. C. fins al 68 a. C. Represos per Augusto en forma decenal, varen vore el seu fi en l'any 73 de nostra era, quatre sigles abans de la caiguda de l'imperi.
- ↑ García Mac Gaw, op. cit.
- ↑ Pietro De Francisci, Sintesi storica del diritto romà, p. 50. Font citada en Sex suffragia
- ↑ Ana María Caballé, Història del dret romà, pg. 16.
- ↑ A. Lintott, "The Constitution of the Roman Republic" (Oxford University Press, 1999). Font citada en Tribal Assembly
- ↑ Long, George (1870). "Ingenui". In Smith, William. Dictionary of Greek and Roman Antiquities. Boston: Little, Brown and Company. p. 637. Font citada en ingenui
- ↑ «the well of the Comitia». Abbott, Frank Frost (1901). A History and Description of Roman Political Institutions. Elibron Classics (ISBN 0-543-92749-0). Font citada en Plebeian Council
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Jean-Jacques Rousseau, Dels comicis romans, Llibre IV, capítul IV de El contracte social.
- Theodor Mommsen, Drets de patricios i plebeus en els comicis... (per centurias, pg. 516, per cúria, pg 518, i per tribus, pg. 520) en Història de Roma, llibres I i II, volum 1.
- Les assamblees romanes en historicodigital.com
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Asambleas romanas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.