Comitium

Archiu:Curia Hostilia, Comitium, Rostra and Lapis Niger layout.jpg

Comitium

Archiu:Forum Comitium.jpg

Fòrum i Comitium despuix del 44 a. C., ilustració del llibre de Francis Morgan Nichols The Roman Forum: a topographical study, 1877.

El Comitium (en italià, Comizio) va ser un espai públic de reunió a cel obert de l'Antiga Roma, i va tindre un enorme significat religiós i profètic. El nom procedix de la paraula llatina per a «assamblea». L'ubicació del Comitium en el cantó noroest del Fòrum Romà es va perdre en el desenroll de la ciutat, pero va ser redescubierto i excavat pels arqueòlecs a principis de el XX.^{cita requerida} Alguns dels primers monuments de Roma, incloent la plataforma per a parlar públicament coneguda com els Rostra, la Columna Menia, el Graecostasis i les Tabula valeria formaven part o es relacionaven en el Comitium.

El ___protected_title_8___ va ser el lloc de gran part de l'activitat política i judicial de la Roma republicana. Allí es reunia l'assamblea curiada, les primeres assamblees populars de divisions de vot organisat de la República. l'assamblea tribal i l'assamblea plebea de la República es reunien ací. El ___protected_title_9___ quedava enfront de la casa de reunió del Senat Romà - l'encara existent Cúria Julia i la seua predecessora, la Cúria Hostilia. La cúria es relaciona en el ___protected_title_10___ tant per Livio i Cicerón.

La major part de les ciutats romanes tenien un ___protected_title_11___ similar per a reunions públiques (L. ___protected_title_12___) o assamblees per a eleccions, consells i tribunals. Com a part del fòrum, a on s'ubicaven els temples, i edificis comercials, judicialés i municipals, el ___protected_title_13___ era el centre de l'activitat política. Els romans varen tendir a organisar les seues necessitats en ubicacions específiques dins de la ciutat. Conforme la ciutat va créixer, la gran ___protected_title_14___ es va reunir en el Camp de Mart, fòra de les muralles. El ___protected_title_15___ va seguir tenint importància per a eleccions formals d'alguns magistrats; no obstant, conforme la seua importància va decaure despuix del final de la república, lo mateix va ocórrer en l'importància del ___protected_title_16___.

Història arcaica

Artícul principal → Monarquia romana.

El primer us del ___protected_title_0___ com una zona d'assamblea política, junt en els mateixos començos de Roma, és alguna cosa borroso entre la llegenda i el descobriment arqueològic. Les històries tradicionals del rei Servio Tuli i Rómulo tenen moltes similituts pel que fa als orígens dels ___protected_title_1___, que va dur a que es considerara a Rómulo, a sovint, com una còpia de Tuli. Abdós estaven estretament relacionats en el deu Vulcano, va tindre un paper a el hora d'organisar els ___protected_title_2___, i varen ser representats com els fundadors de Roma. Atres mitologia contradictòries, o ___protected_title_6___, inclouen la suposta tomba de Rómulo, qui va resultar mort durant el conflicte en els sabinos i va ser enterrat baix el Volcanal. Llegendes alternatives afirmen que solament va quedar ferit i que el lloc és a on va resultar mort Faustulo en separar als bessons en el combat. Moltes de les llegendes transferixen el ___protected_title_3___ del Palatino. Per eixemple, el pomerio a on es diu que Rem va dormir aixina com el Ficus Ruminalis i l'escultura de la lloba alletant als bessons tenen atres llegendes que competixen entre sí. L'assentament original en el palatino, la ___protected_title_4___, contenia les relíquies de Rómulo. Una ampliació de la ciutat quadrada es veu en el ___protected_title_5___, els sèt tossals originals. Antigues històries sugerixen que Tarpeya estava prenent aigua d'un manantial ací quan va vore a Tacio per primera volta.

El ___protected_title_0___ conté el document més antic que es conserva de l'Estat Romà, un ___protected_title_1___ o pedestal inscrit que es va trobar en la segona planta del ___protected_title_2___, i que es remonta al 450 a. C. Esta inscripció informa als ciutadans dels seus deures cívics. Els tribunals romans se celebraven en el ___protected_title_3___ ans que s'acceptara qualsevol atra ubicació. En el temps, tals juïns es traslladarien a les basíliques o al fòrum, llevat para els assunts més complexos. El ___protected_title_4___ tenia una série d'estructures de fusta que serien desmontades durant la temporada d'inundacions. El tribunal estaria generalment format per un magistrat, el reu (generalment mantingut en una gàbia baixe una plataforma elevada), la representació de l'acusat, i l'acusador. La Rostra vetera va ser un tribunal permanent que en el temps es va portar a terme en un monument de guerra pero encara dins del temple del ___protected_title_5___. La rostra en sí mateixa va poder haver segut considerada un temple. Un rellonge de sol que s'alçava en la rostra durant un periodo de temps era eventualment reemplaçat en nous mecanismes. El lloc s'havia usat per a eixecució de la pena capital aixina com per a mostrar els cossos i els membres d'oponents polítics derrotats i funerals. Tant el Fòrum com el ___protected_title_6___ es varen usar per a espectàculs públics.

En el seu estudi de l'any 1912 , Francis Macdonald Cornford explica que el ___protected_title_0___ romà va ser inaugurat com un temple, se li va donar forma quadrat i es va orientar a les quatre cantons del cel. Pero Plutarco descriu un lloc circular traçat per Rómulo en la fundació de Roma usant l'adivinación, despuix de haver enviat a buscar hòmens d'Etruria que li ensenyaren els necessaris ritos sagrats. Es va tallar una trinchera circular en el terreny i es varen colocar dins ofrenes votivas i mostres de terra d'orige de cada home. ___protected_title_3___. Des del centre d'este círcul, el circuit de les muralles de la ciutat es va dissenyar i es va llaurar. Tot lo que quedava dins d'esta superfície era sagrat. Va ser el centre tradicional de la ciutat com una àrea similar ho va anar en l'assentament originari en el Palatino. El ___protected_title_1___ marca el centre de Roma. El consell senatorial provablement va escomençar reunint-se dins d'un vell temple etrusc en la partix nort del ___protected_title_2___ identificat com a pertanyent a la Cúria Hostilia des de el VII Segons la tradició, Tuli Hostilio va construir o va reformar esta estructura. Pot ser que existira un complex ral prop de la Casa de les vérgens vestales en un extrem del Fòrum Romà.

Baixe la República romana

Quan Roma es va convertir en una república, l'altar original i el santuari de Vulcano varen poder haver servit com un podi per als senadors o els rivals polítics. Els rostra varen tindre els seus començos prop d'este lloc. Es creu que la tradició de dirigir-se a la multitut des d'una plataforma elevada en propòsits polítics varen poder haver començat ya en el primer rei de Roma. En esta zona va haver una atra plataforma elevada per als oradors, en escales que pujaven i baixaven a cada costat. La primera estructura a la que es va cridar ___protected_title_4___ va estar en la secció surest del pati davanter de la Cúria Hostilia en la vora del ___protected_title_0___. Quan va créixer la població, ya no entrabar tots els romans en el ___protected_title_1___, i els oradors de la República tardana donarien l'esquena a la Cúria i a les multituts dins del ___protected_title_2___ i dirigirien el seu discurs a la multitut en el Fòrum. Les més importants decisions i lleis de la ciutat es feyen en el senat. Una llei exigia que qualsevol proposta no aprovada dins d'un espai consagrat i en auguris, no era vàlida. Per esta raó tots els llocs de reunió del senat eren temples. A lo llarc del temps, en créixer el poder i el tamany del senat, igualment va créixer la casa del senat. En 80 a. C., Sula va ampliar la cúria i ademés li va afegir calefacció a l'edifici per volta primera.

En 55 a. C. va esclatar una guerra política en la ciutat entre dos faccions, una liderada per Clodio, l'atre pel seu adversari Milón. La Rostra es va convertir en una fortalea i més d'una volta es va usar per a llançar missils mortals sobre el costat opost. El 2 de giner de 52 a. C., Clodio va morir a mans dels seus oponents prop de Bovilas, lo que va donar lloc a una algarada en la que els seus seguidors varen dur el cos al Comitium i ho varen cremar en una pira funerària improvisada en l'edifici senatorial de la Cúria Hostilia. El fòc va consumir la Cúria, destruint-la i danyant la basílica Porcia. Fausto Cornelio Sila, fill del dictador Lucio Cornelio Sila va rebre l'encàrrec del Senat de reconstruir la cúria. La seua estructura va durar solament sèt anys, fins que Juliol César ho va reemplaçar en un edifici del seu propi disseny.

Vore també

• Cicerón
• Cúria Cornelia
• Cúria Hostilia
• Cúria Julia
• Cúria de Pompeyo
• Graecostasis
• Lapis Niger
• Fòrum Romà i els seus monuments
• Rostra

Bibliografia

• (1998) Between Artifacts and Texts, Nova York: Plenum Press. ISBN 978-0-306-45556-8.
• Ballif, Michelle (2005). Classical Rhetorics and Rhetoricians, Nova York: Praeger. ISBN 978-0-313-32178-8.
• Boëthius, Axel (1978). Etruscan and Early Roman Architecture, Nova York: Penguin Books. ISBN 0-14-056144-7.

• Botsford, George (2005). The Roman Assemblies from Their Origin to the End of the Republic, City: Adamant Mija Corporation. ISBN 978-1-4021-3683-2. (publicat originàriament en 1909)
• Collins-Clinton (1997). A Clapix Antique Shrine of Liber Pater at Cosa, City: Brill Academic Pub. ISBN 978-90-04-05232-1.
• Cornell, Tim (1995). The Beginnings of Rome, Nova York: Routledge. ISBN 978-0-415-01596-7.
• Cornford, Francis (1991). From Religion to Philosophy, Princeton: Princeton University Press. ISBN 978-0-691-02076-1.
• Evans (1992). The Art of Persuasion, Ann Arbor: University of Michigan Press. ISBN 978-0-472-10282-2.
• Frier, Bruce (1999). Libri Annales Pontificum Maximorum, Ann Arbor: University of Michigan Press. ISBN 978-0-472-10915-9.
• Grandazzi, Alexandre (1997). The Foundation of Rome, Ithaca: Cornell University Press. ISBN 978-0-8014-8247-2.
• Hubbard, Thomas (2003). Homosexuality in Greece and Rome, Berkeley: University of Califòrnia Press. ISBN 978-0-520-23430-7.
• MacKendrick, Paul (1983). The Mute Stones Speak, New York: Norton. ISBN 978-0-393-30119-9. (first ed. 1960; second edition issued to claim copyright)
• Morstein-Marx (2004). Mass Oratory and Political Power in the Clapix Roman Republic, Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-82327-2.
• Richardson, jr., Lawrence (1992). A new topographical dictionary of ancient Rome, Baltimore: Johns Hopkins University Press. ISBN 978-0-801-84300-6.
• (1981) Makers of Rome, Harmondsworth Eng.: Penguin. ISBN 978-0-14-044158-1.
• Scullard, H. (2003). A History of the Roman World, 753-146 B.C., New York: Routledge. ISBN 978-0-415-30504-4. (Since the 4th ed., 1980, issues have only been reprints)
• Rosenstein, Nathan (2006). A Companion to the Roman Republic, City: Wiley-Blackwell. ISBN 978-1-4051-0217-9.
• Skinner, Quentin (2002). Visions of Politics, Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-58925-3.
• Sumi, Geoffrey (2005). Ceremony and Power, Ann Arbor: University of Michigan Press. ISBN 978-0-472-11517-4.

• Taylor (1991). Roman Voting Assemblies: from the Hannibalic War to the Dictatorship of Caesar, Ann Arbor: University of Michigan Press. ISBN 978-0-472-08125-7. (These Jerome Lectures were published in 1966; the dona't 1991 only refers to the paperback edition)
• Vasaly, Ann (1996). Representations, Berkeley: University of Califòrnia Press. ISBN 978-0-520-20178-1.

Atres autors mencionats

Estos llibres estan descatalogats i no tenen número de ISBN. La seua antiguetat significa que alguna informació d'estos llibres o periòdics varen poder haver canviat des de la publicació original. S'usen en este artícul en relació a informació que és la més antiga, l'original, o la primera obra impresa sobre el tema, o a on l'informació encara és pertinent a dia de hui.

• Brown (1905). Recent excavations in the Roman Forum, Scribner's.
• Burn, Robert (1871). Rome and the Campagna, Deighton, Bell, and Co.
• Hülsen, Christian (1906). The Roman forvm, G.E. Stechert & Co.
• Lanciani, Rodolfo Amedeo (1897). The ruins and excavations of ancient Rome, Houghton Mifflin.
• O'Connor, Charles James (1909). The Graecostasis and its vicinity, University of Wisconsin.
• Pais, Cosenzahor, Ettorie, Emilio (1906). Ancient legends of Roman history, Londres: Swan Sonnenschein & Co., LTD..
• (1.º de giner de 1832) Beschreibung der Stadt Rom, . G. Cotta; Elibron Classics edition.
• Platner, Samuel Ball (1911). The topography and monuments of ancient Rome, Allyn and Bacon.
• Smith (1854). Dictionary of Greek and Roman geography, Boston: Little Brown.