Etruria

Etruria

Etruria, també cridada freqüentment en texts grecs i llatins Tyrrhenia o Tirrenia, va ser una antiga regió històrica situada en el centre d'Itàlia, en les regions de Toscana, Lacio i Umbría. El topònim deriva dels etruscs o tirrenos, els pobladors que es varen assentar allí creant una poderosa confederació, la cridada dodecápolis etrusca.

Tal confederació ho va anar de les ciutats-Estat independents més importants d'Itàlia central i septentrional, fins a la seua caiguda davant Roma, en el IV

Etruria va ser dominant en la península itálica des de l'any 650 a. C. La seua expansió va incloure la vall del riu Po, i s'estenia fins a les colónies gregues situades al sur d'Itàlia.

Influència en la República romana

Mapa de la Regio VII Etruria.

Els reis etruscs varen conquistar i varen dominar Roma per un sigle, fins que en el 509 a. C. va ser expulsat l'últim rei etrusc Tarquinio el Soberp i la República romana va ser establida.

Es considera que els etruscs són els responsables de transformar Roma d'un chicotet poble a una gran ciutat. També són responsables de crear la primera gran via de Roma, la Via Sacra, aixina com temples i mercats.

Els etruscs varen influir en gran mida en la difusió de la cultura grega en Roma, en els deus del Olimp i en l'alfabet llatí (pres del alfabet grec). Influiria notablement en el marcat caràcter supersticiós del poble romà.

Mapa que mostra la Regio VII Etruria dins de l'Itàlia Romana.

A partir de el IV, Etruria va anar gradualment absorbida per la República romana i, els etruscs, de la mateixa manera que tots els demés itálicos, federats pels romans, tornant-se aixina definitivament partix integrant de l'Itàlia romana.

Entre 1801 i 1807 Napoleón Bonaparte va crear l'estat vassall denominat Regne de Etruria que comprenia el Ducado de Parma i el Gran Ducado de Toscana.

Vore també

• Etruscs
• Etruscología
• Ciutats de Etruria
• Societat etrusca
• Regio VII Etruria
• Frontón de Talamone