Societat etrusca

Els dos ballarins, image de la tomba de Triclinium, en Tarquinia.

Gran part de lo que coneixem sobre la societat etrusca és gràcies a les inscripcions pròpies dels monuments etruscs, especialment de les tombas, ya que no varen deixar història escrita, siquiera la seua pròpia. Atres fonts són els texts dels historiadors grecs i romans.

Les tombes

Les inscripcions de les tombes etrusques descriuen les seues ritos funeraris. Per lo que sembla, els enterradores tenien gran experiència i segurament era un ofici pagat. Les cambres funeràries s'adornaven en mobles, joyes i atres objectes de lux pertanyents al difunt. Cada sarcòfec, per la seua banda, era una autèntica obra d'art realisada en esmero. Esta societat de tombes pertanyia a l'aristocràcia, puix les inscripcions permeten endevinar les funcions de magistrats que eixercien, hui en la seua major part desconegudes.

Influències orientals

Per supost, no tots els etruscs tenien recursos suficients per a finançar grans i cares necròpolis. Els villanovanos, els seus antecessors immediats, vivien sense ostentació gràcies a l'agricultura, fabricant instruments senzills. No és fins al cap del periodo orientalizante que els etruscs prenen dels grecs el gust pel lux, la ceràmica elegantment decorada i els nous métodos constructius. D'esta manera, no pot explicar-se el florecimiento de la civilisació etrusca sense parlar de les immigracions gregues, que varen tindre una enorme influència en el desenroll de Etruria.

Es coneixen distints texts datats en el VII que ratifiquen la potència naval dels etruscs. Per a llavors havien importat dels grecs nous materials i métodos de les civilisacions a l'est del Mediterràneu, i vàries dels llogarets villanovanas s'havien consolidat i convertit en ciutats etrusques, que res més aparéixer varen començar a crear necròpolis.

Referències

• Gran part d'este artícul ha segut traduït del homònim en la Wikipedia en anglés.