Casa de les Vestales
La Casa de les Vestales o Casa de les Vérgens Vestales (en llatí Atrium Vestae) era la residència (domus) de les Vérgens Vestales,[1] en el Fòrum Romà. Situada despuix de la Regio, forma, en el temple de Vesta, un complex únic cridat atrium vestae.
Ubicació
[editar | editar còdic]Estava situada just darrere del circular Temple de Vesta en l'extrem oriental del Fòrum Romà. L'edifici es troba en les proximitats de la Regio, residència del Pontifex Maximus que dirigia el colege de les vestales, i en les proximitats del temple de Vesta.[2]
La domus publica, a on residia el Pontifex Maximus, es trobava prop del Atrium Vestae fins que el paper va ser assumit pels emperadors.
Esta part del fòrum, que es troba junt al Palatino i que ascendix cap al tossal de la Velia, ubica estos tres monuments en el sector del Fòrum més protegit de les inundacions del Tíber o els desbordament de les rieres i els manantiales dels tossals, que eren freqüents en el periodo arcaic.
Història
[editar | editar còdic]
L'antic nom de atrium vestae designava en orige el lloc de cult de la deesa, un espai obert rodejat d'edificis, situat junt al temple de Vesta. No va ser fins a el II que la residència de les vérgens vestales en una part, que ocupa l'àrea entre la Regio i la domus publica - la residència del Pontífex Màxim - i de les ales del Palatino.
En eixe moment, l'edifici era molt més chicotet i s'alineava en els mateixos punts cardinals que la Regio. En virtut d'estos restants, les primeres fases de la construcció en vàries ocasions s'han posat de relleu en estreta relació en la reconstrucció de la Regio, datant de el VI Les recents excavacions d'Andrea Carandini també han descobert els restants d'una cabanya de el VIII, que s'interpreta com la casa de les vestales de la monarquia romana. El temple ya estava rodejat per un mur incorporat a la casa, de la que s'ignora si tenia planta circular. Sabem, no obstant, que l'entrada ya feta, com les reconstrucció posteriors, mirava cap a l'est.[2]
En l'any 12, Augusto, en calitat de Pontifex maximus, va entregar a les vestales la Domus Publica, residència del pontífex a on Juliol César havia vixcut.
El complex, als peus del Palatino, situat en un bosc sagrat que va ser invadit poc a poc en época imperial, va ser assolat pel incendi de Roma de juliol de l'any 64, que va danyar la part oriental del fòrum fins a la Regio, el temple de Vesta i la Casa de les Vestales, la qual va ser reconstruïda vàries voltes a lo llarc de l'Imperi. Nerón va restaurar el complex, que va ser reconstruït a un nivell més alt sobre un nou pla i una nova orientació, segons l'eix d'atres construccions entorn a la plaça del Fòrum.[3] Les excavacions de Lanciani (1884) i de Boni (1907) varen posar de manifest les ruïnes visibles que li varen pertànyer, sobre la base de les marques estampades sobre les rajoles utilisades en la construcció, en una reconstrucció que es pot datar, principalment, de l'época de Trajano.
Afectada de nou, com el temple de Vesta, pel gran incendi de l'any 191, no va ser fins a 193 que Septimio Sever va mamprendre la reparació de l'ala oest de la Casa de les Vestales.[2] Les ruïnes de lo que es pot vore en l'actualitat, pertanyen majoritàriament a esta época de Septimio Sever.
Despuix de la dissolució del colege de vestales en l'abolició del cult pagà, la derrota dels últims defensors del paganisme en Aquileya en 394 i l'introducció del cristianisme obligatori per Teodosio I en 391, la casa va ser abandonada per les últimes vestales per a convertir-se en una residència dels funcionaris de la cort imperial i més vesprada de la cort papal.[4] Ho demostra el descobriment, en eixe lloc, d'un tesor monetari de 397 monedes d'or de el V, ademés d'un atre de 830 monedes anglosaxones dels sigles IX i X.[5]
El periodo de marcat abandó de la zona del fòrum entre els sigles IX i XII és el de la ruïna i l'enterrament de la Casa de les Vestales. Des de el XV, es desenterraron en numeroses ocasions les bases de les estàtues en les inscripcions dedicades a Vesta, que daten d'entre finals de el III i l'any 377, hui en dia dutes al pati.
Des del 27 de giner de 2011, el complex renovat està de nou obert als visitants.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Who were the Vestal Virgins? Lutwyche, J BBC
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Coarelli, 1994, p. 64
- ↑ Coarelli, 1994, p. 65
- ↑ Coarelli, 1994, p. 66
- ↑ Romanelli, 1967, p. 50
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Coarelli, Filippo (1994). Guide archéologique de Rome (en fr), Hachette, pp. 349. ISBN 978-2-01235-428-9.
- Romanelli, Pietro (1967). Li Forum romain (en fr), Roma: Istituto Poligrafico dello Stato, pp. 112.
- .
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Casa de las Vestales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.