Concilie de la plebe
El concilio de la plebe (concilia plebis) se formó tras la secessio plebis en el Monte Sacro en el 494 a. C. para reclamar su derecho a participar en la vida política de la civitas. En esta circumstància la plebe es va donar una organisació: ademés dels concilia plebis, es varen crear els tribunos de la plebe, els edils; les delliberació de la plebe reunida en l'assamblea convocada pel tribuno de la plebe es cridarien . En esta circunstancia la plebe se dio una organización: además de los concilia plebis, se crearon los tribunos de la plebe, los ediles; las deliberaciones de la plebe reunida en la asamblea convocada por el tribuno de la plebe se llamarían (plebiscit).[1] D'estes assamblees, per supost, els patricios quedarien exclosos: la plebe va obtindre en este moment la possibilitat de la seua pròpia iniciativa política.[2]
Funcions, forma i lloc de reunió
[editar | editar còdic]Les assamblees dels plebeus (concilia plebis) es dividien internament en tribus territorials, 35 en total de les quals 4 eren urbanes i 31 rústiques.[3]
Eren convocada pel tribuno de la plebe, que a la seua volta era elegit per esta mateixa assamblea. Els plebiscits, és dir, les delliberació de la plebe, s'equiparen a les lleis des de l'any 287 a. C. en la lex Hortensia. Ademés de les funcions electorals (elecció de tribunos i edils) i llegislatives, els plebiscits també complien una funció judicial. El lloc a on es reúnía l'assamblea és l'Aventino, fòra del pomerium, l'esfera sagrada de la ciutat. Pel que fa als assunts jurídics i administratius, les fonts informen també de que el Fòrum i el Capitolio eren llocs de reunió. El Camp de Mart s'utilisava per a les eleccions al final de la república.
Modalitats de votació comunes a totes les assamblees
[editar | editar còdic]Els ciutadans eren cridats dins de la seua pròpia unitat a donar o negar el seu consentiment a la proposta feta en un simple vot de sí o no. L'opció de l'individu es contava en la dels seus companyers de la tribu i la majoria de les posicions es convertien en la de tota l'unitat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Poma, Gabriella (2009). Li istituzioni politiche del mondo romà (en italià), Bolonya,: Il Mulino, pp. 50-65. ISBN 978-8815134301.
- ↑ (2008) Società i istituzioni vaig donar Roma antica (en italià), Bari: Carocci editore, p. 17. ISBN 8843093754.
- ↑ Poma, Gabriella (2009). Li istituzioni politiche del mondo romà (en italià), Bolonya,: Il Mulino, pp. 64. ISBN 978-8815134301.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1972) La costituzione romana (en italià), Jovene. ISBN 8824301819.
- (2008) Storia romana. Dalle origini alla tarda antichità (en italià), Bari: Carocci editore. ISBN 8843073079.
- (1993).Helsinki:
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Concilio de la plebe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.