Tossal Capitolina

Archiu:Aracoeli-fachada.jpg

Tossal Capitolina

El tossal Capitolina (Capitolinus Mons), també cridada plaça del Capitolio o mont Capitolio, entre el Fòrum i el Camp Marcio o de Mart, és una de les més famoses i altes de les sèt tossals de Roma. La paraula espanyola «capitolio» prové del tossal Capitolina

El tossal era conegut anteriorment com Mons Saturnius, dedicada al deu Saturn. La paraula Capitolium va significar primer el temple de Júpiter Optimus Maximus construït més vesprada ací, i despuix es va utilisar per a tot el tossal, i inclús atres temples de Júpiter en atres tossals, per #lo que Mons Capitolinus és el substantiu adjectiu de Capitolium. En un mit etimològic, les fonts antigues relacionen el nom en caput («cap» o «cim») i es conta que, en posar els fonaments del temple, es va trobar el cap d'un home, algunes fonts inclús diuen que era el cap d'algun Tolus o Olus. El Capitolium era considerat pels romans com indestructible, i va ser adoptat com a símbol d'eternitat.

Antiguetat

Primitivamente era cridat mont de Saturn, que era la principal divinitat de Roma. En una dels cims, puix consta de dos cridades Arx, la del nort, i Capitolium, la del sur, s'erigia en lo que es creu va ser anteriorment un temple etrusc dedicat a Veiovis, un temple dedicat a la Tríade capitolina composta per Júpiter-Saturn-Minerva, despuix de l'influència etrusca, ya que abans estava dedicat a Júpiter-Mart-Quirino. L'edificació va ser destruïda i posteriorment reconstruïda en vàries ocasions, sent la primera baixe el regnat de Lucio Tarquino Prisco i l'última obra de Tito i Domiciano. Del temple etrusc de Veiovis, una espècie de Júpiter infernal, es conservaven l'estàtua i alguns restants.

En l'atre cim, coneguda com Arx, hi havia un temple dedicat a Juno Moneta i la depressió intermija era el lloc en el que la llegenda situava el refugi original construït per Rómulo. Hi havia també atres temples i llocs importants en el tossal, com el lloc a on es guardaven els archius i conegut com Tabularium, del que es conserva els fonaments i que va ser construït per Lucio Cornelio Sila cap a 82 a. C., altars de la gens Julia o la presó de Tullianum.

El tossal Capitolina està també unida a l'història sinistra de Roma. En ella es trobava el peñasco des del que, segons la llegenda, durant la guerra en els sabinos, varen tirar a la verge vestal Tarpeya, filla de Espurio Tarpeyo i que va colaborar en Tito Tacio per a que els sabinos entraren en la ciutat, sent la primera persona que pagava el crim de traïció sent tirada pel peñasco i caent a les escarpadas roques que hi havia avall, en lo que va donar nom al lloc, conegut en avant com Roca Tarpeya.

El conjunt estava amurallado, constituint una menuda ciutadella que, en 387 a. C., va servir de refugi front l'invasió dels gals celtes. De fet, el propi Brut i uns atres dels que varen prendre part en l'assessinat de Juliol César es varen refugiar dins del temple de Júpiter Òptim Màxim del tossal, a la que el propi Juliol César havia acodit de genolls sis mesos abans com a mostra de sumissió a Júpiter despuix de sofrir un accident durant la celebració de la seua triumfo i que es va entendre com un presagie de que el deu no aprovava les seues accions en la guerra civil.

Época medieval

En el mateix cim a on es trobava el temple de Juno Moneta es va alçar durant l'Edat Mija l'iglésia de Santa María de Llaura Coeli, en la base de la qual es troben els restants d'una ínsula romana, de la que es poden apreciar des del carrer quatre de les tendes que la varen ocupar.

En esta época el caràcter sagrat del tossal Capitolina es va perdre en favor de les noves funcions de caràcter polític i centre de govern de Roma, que reviu com comuna en el XI i a on s'establix la sèu del nou Senat en 1144.

La ciutat es trobava poc despuix baixe la completa dominació del papado, i el tossal Capitolina va ser escenari en vàries ocasions de la resistència dels ciutadans, com la reinstauración de la república per Coa vaig donar Rienzo.

Per a el XVI la plaça del Capitolio ya es trobava rodejada dels edificis hui coneguts.

Renaixença i Miguel Ángel

A instàncies del papa Pablo III Farnesio es va portar a terme una profunda reforma planificada per l'artiste i arquitecte Miguel Ángel Buonarroti, un dels majors genis del Renaixença. La reforma es va iniciar perque el papa volia un símbol de la nova Roma per a impressionar a Carlos V, emperador del Sacre Imperi Romà Germànic, que anava a visitar la ciutat en 1538. Açò li va oferir l'oportunitat de construir una plaça cívica monumental per a una ciutat important, aixina com de restablir la grandea de Roma. Si ben els proyectes i les obres varen començar en 1536 no terminarien fins a molts anys despuix, en el XVII.

Els primers dissenys de Miguel Ángel per a la plaça i la remodelació dels palaus circumdants daten de 1536. El seu pla era formidablemente extens. Va accentuar l'inversió de l'orientació clàssica del Capitolio, en un gest simbòlic que girava el centre cívic de Roma per a alluntar-se del Fòrum Romà i dirigir-se en canvi cap a la Roma papal i la Iglésia cristiana en forma de la Basílica de Sant Pedro. Este gir de mig círcul complet també pot vore's com el desig de Miguel Ángel de dirigir-se a la secció nova i en desenroll de la ciutat en lloc de les antigues ruïnes del passat. Una estàtua ecuestre de Marco Aurelio va ser colocada en el centre de la plaça situada en un camp oval pavimentado. Miguel Ángel tenia que proporcionar un escenari per a l'estàtua i posar orde en un cim irregular ya torbada per dos edificis medievals en ruïnes situats en un àngul agut entre sí. El Palau del Senatorio devia ser restaurat en una doble escala exterior, i el campanile traslladat a l'eix central del palazzo. El Palau dels Conservadors també devia ser restaurat, i un nou edifici, el cridat Palau Nou, construït en el mateix àngul en el costat nort de la plaça per a compensar als Conservadors, creant una plaça trapezoidal. En la part davantera de la plaça es construiria un mur i una balaustrada que la delimitaria fermament en el costat que dona a la ciutat. Per últim, un tram d'escales devia conduir a la plaça tancada des d'avall, accentuant encara més l'eix central.

La seqüència, la cordonata, la piazza i el palazzo central són la primera introducció urbana del «cult a l'eix» que ocuparia els plans de jardins italians i aplegaria a fructificar en França.

L'eixecució del disseny va ser llenta i poc es va completar en vida de Miguel Ángel. La Cordonata Capitolina no estava colocada quan va aplegar l'emperador Carlos, i la comitiva imperial va tindre que pujar la costera del Fòrum per a vore les obres en curs, pero els treballs varen continuar fidelment als seus dissenys i el Campidoglio es va completar en el XVII, llevat el disseny del paviment, que es terminaria tres sigles despuix.

Plaça

Artícul principal → Plaça del Campidoglio.

La vista de pardal del gravat d'Étienne Dupérac mostra la solució de Miguel Ángel als problemes d'espai de la plaça del Campidoglio. Inclús en les seues noves fronteres centrades en el nou palau de la part atrassera, l'espai era un trapezoide, i les fronteres no s'enfrontaven de forma quadrada. Pijor encara, tot el solar estava inclinat, cap a l'esquerra en el gravat. La solució de Miguel Ángel va ser radical.

Els tres palaus remodelats tanquen un armonioso espai trapezoidal, al que s'accedix per l'escala en rampa anomenada cordonata. La rampa escalonada de la cordonata pretenia, com una escala mecànica de moviment llent, elevar als seus visitants cap al cel i depositar-los en el llindar de l'autoritat municipal. La forma ovalada combinada en el patró de diamants dins d'ella era un joc en les #geometria renaixentistes anteriors del círcul i el quadrat. El disseny de travertino colocat en el paviment està perfectament nivellat: Al voltant del seu perímetro, els escalons baixos sorgixen i desapareixen en el paviment segons la pendent. El seu centre s'eleva llaugerament, de modo que un té la sensació d'estar sobre el segment expost d'un jagantesc ou casi enterrat en el centre de la ciutat, en el centre del món, com va senyalar l'historiador de Miguel Ángel Charres de Tolnay. Una estrela de dotze puntes entrellaçades fa una sotil referència a les constelacions, girant al voltant d'este espai cridat Caput mundi, que en llatí significa «cap del món». Este disseny de pavimentació mai va ser eixecutat pels papes, que podrien haver detectat un subtexto d'importància poc cristiana, pero Benito Mussolini va ordenar completar la pavimentació segons el disseny de Miguel Ángel en 1940.

Miguel Ángel es va fixar en el centre per a trobar una solució al desorde capitolino. L'estàtua proporcionava un centre i un foc. Els edificis varen definir l'espai, i és este espai, tant com els edificis, l'impressionant guany del complex Capitolino. És una jagantesca sala a l'aire lliure, una plaça tancada i protegida pero oberta al cel i accessible a través de cinc obertures simètriques. La axialidad i la simetria rigen totes les parts del Campidoglio. L'aspecte de la plaça que ho fa més evident és l'estàtua central, en el patró de pavimentació que dirigix els ulls dels visitants cap a la seua base. Miguel Ángel també va dotar al medieval Palau Senatorio d'un campanar central, una frontera renovada i una gran escala exterior dividida. Va dissenyar una nova frontera per al Palau dels Conservadors en columnes i va proyectar una estructura idèntica, el Palau Nou, per al costat opost de la plaça. En el costat estret de la planta trapezoidal, va ampliar l'eix central en una magnífica escala per a unir el cim del tossal en la ciutat d'avall.

Marco Aurelio

Artícul principal → Estàtua ecuestre de Marco Aurelio.

En el centre, i no a gust de Miguel Ángel, es trobava l'estàtua ecuestre original de l'emperador Marque Aurelio. Miguel Ángel li va proporcionar un discret pedestal. L'escultura era molt apreciada perque es creïa que representava a l'emperador Constantino, el primer emperador cristià. El bronze que es troba ara en la plaça és una còpia moderna i l'original es troba depositat en el propenc Palau dels Conservadors.

Palazzi

Artícul principal → Museus Capitolinos.

Va proporcionar noves fronteres als dos edificis oficials del govern cívic de Roma, el Palazzo dei Conservatori, el Palazzo Senatorio i el Palazzo Nuovo. Miguel Ángel va dissenyar una nova frontera per al ruïnós Palazzo dei Conservatori i va dissenyar el Palazzo Nuovo per a que fora un complement en forma d'espill, proporcionant aixina equilibri i coherència a l'esgarrat conjunt d'estructures existents. La construcció d'estos dos edificis es va portar a terme despuix de la seua mort baixe la supervisió de Tommaso dei Cavalieri. L'únic motiu estovat en tot el disseny del Campidoglio són els frontones segmentats sobre les seues finestres, que donen un llauger resort a l'equilibri vertical-horisontal completament angular del disseny. Els tres palaus alberguen actualment els Museus Capitolinos.

Palau Caffarelli Clementino

El Palau Caffarelli Clementino, adjacent al Palau dels Conservadors i actualment anex a ell, alberga exposicions de curta duració. El palau va ser construït entre 1576 i 1583 per Gregorio Canònic per a Gian Pietro Caffarelli II. Fins al final de la Primera Guerra Mundial, el palau va servir d'embaixada alemana en Roma. Despuix de la guerra, va ser reclamat per la Comuna de Roma, que va demolir una gran part de l'ala este del palau per a crear el Terrat Caffarelli.

Palau dels Conservadors

El Palau dels Conservadors va ser construït en l'Edat Mija per als magistrats locals, denominats "Conservador de Roma, sobre un temple de el VI dedicat a Iuppiter Maximus Capitolinus. La renovació de Miguel Ángel va incorporar el primer us d'un orde jaganta que comprenia dos plantes, ací en una série de pilastres corintias i columnes jónicas subsidiàries que flanquejaven els vans de la logia de la planta baixa i les finestres del segon pis. El nou pòrtic de Miguel Ángel és una reinvención d'idees anteriors. El pòrtic conté #parquet i un sostre pla, artesonado. Els entablamentos es recolzen en columnes situades en la part davantera de cada va, mentres que miges columnes a joc es recolzen en el mur posterior. Cada pilastra forma una unitat composta en el moll i la columna de cada costat. Unes pilastres colossals sobre grans bases unixen el pòrtic i el pis superior. Totes les finestres estan arrematades en frontones segmentats. Una balaustrada que voreja la teulada emfatisa l'emfàtica horizontalidad del conjunt contra la que s'alcen les llínees verticals dels órdens en majestuós contrast. La verticalitat de l'orde colossal crea la sensació d'un espai autocontenido mentres que la horizontalidad dels entablamentos i balaustradas emfatisen l'eix llongitudinal de la plaça. La frontera del palau va ser actualisada per Miguel Ángel en la década de 1530 i posteriorment en numeroses ocasions.

En Roma, el pòrtic del Palau dels Conservadors albergava les oficines de varis gremis. Ací es dirimien les disputes que sorgien en la transacció dels negocis, a menos que foren lo suficientment importants com per a acodir a un tribunal comunal, com el dels conservadors. Era un lloc natural per a esta activitat. Fins a la década de 1470, el mercat principal de la ciutat se celebrava en el Campidoglio i les seues afores, mentres que el ganado se seguia gravant i venent en l'antic fòrum situat just al sur.

Palau Senatorio

Construït durant els sigles XIII i XIV, el Palau Senatorio s'alça sobre el Tabularium, que havia albergat els archius de l'antiga Roma. Els blocs de Peperino del Tabularium es varen reutilisar en el costat esquerre del palau i en un cantó del campanar. Actualment alberga l'ajuntament romà, despuix d'haver segut convertit en residència per Giovanni Battista Piranesi per al senador Abbondio Rezzonico en el XVIII. La seua doble rampa d'escales va ser dissenyada per Miguel Ángel. Esta doble escala d'accés al palau va substituir a l'antiga escalinata i a la logia de dos pisos, que es trobava en el costat dret del palau. L'escala no pot considerar-se únicament en funció de l'edifici al que pertany, sino que deu situar-se en el context de la plaça en el seu conjunt. Els escalons, que comencen en el centre de cada ala, ascendixen suaument fins a aplegar al cantó interior, es nivellen i retrocedixen fins a la superfície principal de la frontera. A continuació, continuen una majestuosidad ininterrompuda cap a l'atra, convergint en la porta central del segon pis. Esta interrupció de la llínea diagonal i el breu canvi de direcció cap a l'interior absorbixen l'eix central i vinculen els dos costats. En la font situada front a l'escala apareixen els deus fluvials del Tíber i de l'Nilo, aixina com Dea Roma. La part superior de la frontera va ser dissenyada per Miguel Ángel en colossals pilastres corintias que harmonisen en els atres dos edificis. El seu campanar va ser dissenyat per Martino Longhi el Vell i construït entre 1578 i 1582. La seua frontera actual va ser construïda per Giacomo della Porta i Girolamo Rainaldi.

Palau Nuovo

Per a tancar la simetria de la plaça i cobrir la torre d'Aracoeli, el Palau Nou va ser construït en 1603, terminat en 1654 i obert al públic en 1734. La seua frontera és idèntica a la del Palau dels Conservadors. És dir, es tracta d'una còpia idèntica realisada a partir del pla de Miguel Ángel quan va redissenyar el Palazzo dei Conservatori un sigle abans.

Balaustrada

Una balaustrada, puntuada per escultures sobre les jagantesques pilastres, arremata la composició, un dels dissenys més influents de Miguel Ángel. Les dos enormes estàtues antigues de Cástor i Pólux que decoren les balaustradas no són les mateixes que va plantejar Miguel Ángel, que ara es troben front al Palau del Quirinal.

Cordonata

Junt a les antigues i molt més empinades escales que conduïen al Aracoeli, Miguel Ángel va idear una monumental escala de rampa ampla, la cordonata, que ascendia gradualment pel tossal fins a aplegar a l'alta plaça, de modo que el Campidoglio donava decididament l'esquena al Fòrum Romà que antany dominava. Es va construir en l'esgambi suficient per a que els ginets ascendiren el tossal sense desmontar. Les baranes estan arrematades per les estàtues de dos lleons egipcíacs de basalt negre en la seua base i les representacions en marbre de Cástor i Pólux en la seua part superior.

Vejau també

• Antiga Roma
• Miguel Ángel

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tossal Capitolina.

Plantilla:Coord/display/title</noinclude>