Ingenui

Ingenui o ingenuitas (en singular: ingenuus, traduït en espanyol com a ingenu), era el terme llegal de l'Antiga Roma que identificava als hòmens que naixien lliures, per a distinguir-los , per eixemple, dels libertos, que eren hòmens lliures pero que havien segut, alguna volta, esclaus.

Història

En l'Antiga Roma, els hòmens lliures podien ser ingenui o libertini. El terme ingenui (ingenu) senyalava als hòmens lliures que havien naixcut lliures. Els libertini eren els hòmens que havien segut manumitidos de l'esclavitut llegal. Encara que els libertos no eren ingenui, els fills dels libertini sí ho eren. Un libertinus no podia aplegar a ser ingenuus per adopció.

Si una esclava (ancilla) estava embarassada i era manumitida abans de donar a llum, el chiquet naixia lliure i, per tant, ingenuus. En atres casos, també la llei favoria la pretensió d'un naiximent lliure i, en conseqüència, de ingenuitas. Si la ingenuitas d'un home estava en qüestió, hi havia un judicium ingenuitatis, que era un tribunal responsable de determinar l'estatus dels drets de patronazgo.

Els térmens "ingenuus" i "libertinus" a sovint s'oponen entre sí i el títul de home lliure (liber), que comprendria a libertinus, a voltes llimitat per l'adició de ingenuus. Segons Cincio, en el seu treball sobre les Comitia, citat per Festo, aquells que en la seua época varen ser cridats ingenui, originalment varen ser cridats patricii, lo que és interpretat per alguns erudits com Carl Wilhelm Göttling, en el sentit de que els gentils (de gens) originalment també eren cridats ingenui, una interpretació que és objecte d'alguna controvèrsia.

Uns atres consideren que el significat del passage és el següent: originalment, el nom ingenuus no existia, puix la paraula patricius era suficient per a identificar un ciutadà romà per naiximent. Esta observació després es referix a una época en la que no hi havia atres ciutadans romans que els patricii; i la definició de ingenuus, si haguera estat llavors en us, hauria segut una definició suficient de patricius. No obstant, la paraula ingenuus es va introduir, en el sentit ací expressat, en un moment posterior, i en el propòsit d'indicar un ciutadà per naiximent, simplement com a tal. Aixina, en el discurs d'Api Claudio Craso, contrasta en les persones d'ascendència patricia, "Unus Quiritium quilibet, duobus ingenuis ortus". Ademés, la definició de gentilis de Scaevola mostra que un home pot ser ingenuus i, no obstant, no ser gentilis, perque podria ser el fill d'un lliberte. Açò és consistent en Tito Livio. Si Cincio pretenia que la seua proposició fora tan completa com els térmens nos permeten prendre-la, la proposició és la següent: Tots (ara) els ingenui comprenen tots (llavors) els patricii, la qual cosa és fals.

Durant l'imperi, ingenuitas, o jura ingenuitatis, podien ser adquirits pel favor imperial; és dir, una persona, no ingenuus de naiximent, podria ser-ho pel poder sobirà. Un lliberte que havia obtingut el Jus Annulorum Aureorum era considerat ingenuus; pero açò no va interferir en els drets de patronazgo. El natalibus restitutio era un decret pel que el princeps otorgava a un libertinus els drets i l'estatus de ingenuus, una forma de procedir que involucrava la teoria de la llibertat original de tota l'humanitat, puix el libertinus va ser restaurat, no per l'estat en el que havia naixcut, sino pel seu supost estat original de llibertat. En este cas, el patró va perdre els seus drets patronals per una conseqüència necessària, si la ficció anava a tindre el seu efecte complet. Sembla que les preguntes sobre les ingenuitas d'un home eren comuns en Roma, lo que no és d'estranyar, si tenim en conte que en això estaven implicats drets patronals.

Quan els fills dels libertos passaven a ser ingenui, si aplegaven a tindre el patrimoni necessari, podien ingressar en la noblea ecuestre, que els seus ideals i formes de vida generalment adoptaven.