Tribut

Els tributaris són despeses de dret públic que consistixen en prestacions pecuniarias obligatòries, impostes unilateralment per l'Estat, exigides per una administració pública com a conseqüència de la realisació del fet imponible al que la llei vincule en el deure contribuir.

Naturalea i característiques

La seua naturalea jurídica és «una relació de Dret». Un tribut és una modalitat d'ingrés públic o prestació patrimonial de caràcter públic, exigida als particulars.

Caràcter coactiu

El caràcter coactiu dels tributs està present en la seua naturalea des dels orígens d'esta figura. Supon que el tribut s'impon unilateral-ment pels agents públics, d'acort en els principis constitucionals i regles jurídiques aplicables, sense que concórrega la voluntat de l'obligat tributari, al que cap impeler coactiva-ment al pagament.

Per este caràcter coactiu, i per a garantisar l'auto imposició, principi que es remonta a les reivindicacions front als monarques medievals i que està en l'orige dels Estats constitucionals, en Dret tributari rig el principi de llegalitat. En virtut del mateix, es reserva a la llei la determinació dels components de l'obligació tributària o a lo manco dels seus elements essencials.

Caràcter pecuniario

Si be en sistemes premodernos existien tributs consistents en pagaments en espècie o prestacions personals, en els sistemes tributaris capitalistes l'obligació tributària té caràcter dinerario. Poden, no obstant, mantindre's algunes prestacions personals obligatòries per a colaborar a la realisació de les funcions de l'Estat, de les que la més destacada és el servici militar obligatori.

En ocasions es permet el pagament en espècie: això no implica la pèrdua del caràcter pecuniario de l'obligació, que s'hauria fixat en diners, sino que es produïx una dación en pagament per al seu compliment; les mateixes consideracions són aplicables a aquells casos en els que l'Administració, en cas d'impagament, procedixca al embargament de bens del deutor.

Caràcter contributiu

El caràcter contributiu del tribut significa que és un ingrés destinat a la finançació de la despesa pública i per tant a la cobertura de les necessitats socials. A través de la figura del tribut es fa efectiu el deure els ciutadans de contribuir a les càrregues de l'Estat, ya que este precisa de recursos financers per a la realisació dels seus fins. El Federaliste justificava l'atribució de la potestat impositiva als poders públics afirmant que:

Els diners ha segut considerat, en raó, com el principi vital del cos polític, com allò que sosté la seua vida i moviment i li permet eixecutar les seues funcions més vitals.

El Federaliste, capítul XXX

El caràcter contributiu permet diferenciar als tributs d'atres prestacions patrimonials exigides per l'Estat i la finalitat del qual és sancionadora, com les multas.

Tipos de tributs

En la majoria dels sistemes impositius estatals es distinguixen a lo manco tres figures tributàries: l'impost, la taxa tributària i la contribució especial. Encara que, en general, existix coincidència sobre els aspectes bàsics de la classificació tributària, cada país presenta determinades particularitats, destacant Alemània, a on el Dret tributari es llimita a la regulació dels imposts (Steuerrecht).

Les contribucions socials a la Seguritat Social i atres similars són considerades tributs per alguns Estats, com Itàlia, Mèxic o Brasil. Pel contrari, Bolívia, Equador o Espanya es troben entre els països que no les consideren com a tals. En Argentina, la major part de la doctrina adherix a la consideració de la seua naturalea tributària, encara que no és una qüestió pacífica. (Vore Contribució especial)

En atres sistemes tributaris poden existir categories adicionals, com la figura del préstam obligatori (empréstimo compulsório) reconegut per l'artícul 148 de la Constitució de Brasil de 1988 i que el Suprem Tribunal Federal va declarar de naturalea tributària.

Tribut en espècie, es dona per mig d'espècies com: hortalices, animals, etc.

En l'àmbit econòmic, al tribut se li concep com un tipo d'aportació que tots els ciutadans deuen pagar a un Estat per a que este els redistribuïxca de manera equitativa en el financiamiento de la despesa pública. Per lo general, els tributs es paguen per mig de prestacions monetàries i es poden agrupar en tres categories: imposts, contribucions i taxes.

Imposts

Artícul principal → Impost.

Els imposts són tributs el fet imponible dels quals es definix sense referència a servicis prestats o activitats desenrollades per l'Administració Pública. En ocasions, es definixen com aquells que no impliquen contraprestació, lo que s'ha criticat perque dona a entendre que existix contraprestació en atres tipos de tribut, quan el terme "contraprestació" és propi de relacions sinalagmáticas i no unilaterals i coactives com les tributàries. Una definició més estricta senyala que els imposts són aquells tributs que no tenen una vinculació directa en la prestació d'un servici públic o la realisació d'una obra pública.

En els imposts, el fet imponible està constituït per negocis, actes o fets que posen de manifest la capacitat contributiva del contribuent. Són els més importants pel percentage que suponen del total de la recaptació pública. Són prestacions pecuniarias obligatòries establides pels distints nivells estatals.

Tribut és l'obligació monetària establida per la llei, l'import de la qual es destina al sosteniment de les càrregues públiques, en especial a la despesa de l'Estat.

Són prestacions generalment monetàries. Són verdaderes prestacions que naixen d'una obligació tributària; és una obligació de pagament que existix per un víncul jurídic. El subjecte actiu de les relacions tributàries és l'Estat o qualsevol atre ent que tinga facultats tributàries, que exigix tributs per l'eixercici de poders sobirans, els quals han segut cedits a través d'un pacte social.

El subjecte passiu és el contribuent tant siga persona física com a jurídica.

Subjecte de jure: el que va ser considerat en la norma en establir l'impost. Subjecte de facto: és qui soporta la càrrega econòmica de l'impost, a qui el subjecte de jure trasllada l'impacte econòmic. En el modern estat de dret els tributs són creats per llei. L'Estat és una forma moderna de convivència social.

Taxa

Artícul principal → taxa (tribut).

Generalment es denominen taxes als tributs que graven la realisació d'algun dels següents fets imponibles:

• L'utilisació privativa o l'aprofitament especial del domini públic.
• La prestació de servicis públics.
• La realisació d'activitats en règim de Dret Públic.

Mèxic ampra el terme "drets", pero el seu Còdic Fiscal federal els definix de forma similar a esta.

Atres Estats donen un nom diferent a estos tributs en funció del fet imponible concret, d'entre els dalt exposts, que graven. El Còdic Tributari boliviano de 2003 distinguix entre la palesa municipal, que grava l'us o aprofitament de bens de domini públic i l'obtenció d'autorisacions per a la realisació d'activitats econòmiques; i la taxa, que grava els supòsits en els que l'Administració presta un servici o realisa activitats subjectes a normes de Dret Públic. Chile diferència entre les taxes per prestacions públiques i els drets habilitantes, una construcció doctrinal que fa referència als casos en el pagament del tribut faculta al contribuent per a la realisació d'una activitat que d'un atre modo estaria prohibida. Finalment, el Còdic Tributari del Perú, despuix d'arreplegar el concepte de taxa, les classifica en arbitrios (per la prestació d'un servici públic), drets (per la prestació d'un servici administratiu o l'us d'un ben públic) i llicències, equivalents als drets habilitantes chilens.

Contribucions especials

Artícul principal → Contribució especial.

Les contribucions especials o contribucions de millora són tributs el fet imponible dels quals consistix en l'obtenció per l'obligat tributari d'un benefici o d'un aument de valor dels seus bens com a conseqüència de la realisació d'obres públiques o de l'establiment o ampliació de servicis públics. En Espanya és un tribut tradicional de l'esfera municipal, és dir, d'establiment potestativo pels Ajuntaments (eixemple: Asfaltat de carrers, allumenat, etc). El producte de la contribució no deu tindre un destí alié al de la finançació de les obres públiques sobre les que es veu beneficiat el contribuent.

Vore també

• Benefici fiscal.
• Fiscalitat
• Impost
• Llei General Tributària (Espanya)
• Preu públic
• Presupost públic
• Procediment administratiu
• Reglament General de Recaptació

Bibliografia

• Pérez Royo, Fernando (2007) Dret financer i tributari. Part general. Pamplona: Thomson Civitas. ISBN 978-84-470-2857-3.
• Menéndez Moreno, Alejandro i uns atres (2006) Dret financer i tributari: part general. Lliçons de càtedra. Editorial Lex Nova. ISBN 84-8406-032-2.
• Llei espanyola 58/2003, de 17 de decembre, General Tributària.