Anar al contingut

Labraunda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Лабранда. Терраса.jpg
Labraunda
Archiu:Labr4.jpg
El temple de Zeus.

En l'Antiguetat, Labraunda (grec antic Λάβραυνδα ο Λάβρανδα) va ser una ciutat grega d'Àsia Menor situada en les montanyes propenques a la costa de Caria, prop de la població moderna turca de Beypınar. Era sagrada per a carios i licios. Les seues ruïnes estan a uns 13 km per carretera, al nort de Milasa, capital de districte de la Província de Muğla, en Turquia. Era el centre religiós de Milasa i lloc de pelegrinage per a tota Caria, des de el V a el IV Milasa i Labraunda estaven unides per una via sagrada.

El jaciment arqueològic ha segut objecte d'excavacions per arqueòlecs suecs des de 1948.[1][2]

En Labraunda es venerava a una divinitat anomenada Zeus de Labraunda.[3] El deu era representat en un astral doble denominada labrys, en la mà de Zeus, en lloc del raig habitual. Plutarco recorda un mit que explicaria l'orige d'esta astral doble:

Hércules, despuix de haver matat a Hipólita, li va llevar, en el restant de l'armadura, un astral que va entregar com a present a Ónfale. Els reis de Brega, successors de Ónfale, la varen dur despuix com un ornament sagrat fins a Candaules, qui poc preocupat per esta senyal de dignitat, li la va fer dur a un de les seues cortesanos. Quan Giges es va rebelar contra este príncip i li va declarar la guerra, Arselis, rei de Milasa, va anar en les seues tropes en ajuda del rebel, va matar a Candaules i al magistrat que duya l'astral. Arselis la va dur a Caria, junt en molts atres objectes, va manar erigir una estàtua a Zeus, en esta astral en la mà, i va donar al deu el sobrenom de Labrandeo. Llaura, en bregue, significa astral.

Heródoto referix que els carios es varen refugiar en el temple dedicat a Zeus Estratio (en grec Deu Stratios, Διὸς Στρατίος, Zeus stratego/guerrer/de les armes) en Labraunda per a fugir de l'invasió dels perses.[4]

Estrabón cita a Labraunda en la seua descripció de les afores de Milasa. Diu que és un llogaret en la montanya, situada a 68 estadis (uns 13 km) de Milasa, en el pas que duya d'Alabanda a esta.[5]

El sátrapa Hidrieo, germà de Mausolo, va reorganisar el temple de Zeus, i la seua tomba es va construir allí (IV)

Plinio el Vell va fer esta curiosa resenya: «En la font de Júpiter Labrandeo, les anguiles mengen en la mà i duen pendents en les orelles».[6] Açò sugerix que allí hi havia un oràcul visitat per les anguiles que, segons lo que se'ls oferia de menjar, acodien o no a menjar.[7] A lo llarc de la via sagrada que duya de Milasa a Labraunda, els recints de les fonts eren usats pels peregrins com a abric i protecció.[8]


En l'actualitat l'empresa Labranda La seua, que depén de l'ajuntament de Milas, comercialisa l'aigua de Labraunda.[9]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «The Muğla Milas Museum». Republic of Turkey Ministry of Culture and Tourism. (en anglés)
  2. «Labraunda.org». Proposta sobre un «mapa del lloc arqueològic».
  3. Zeus Labrandeo, Zeus/Jupiter Labrandus o Zeus/Júpiter Labrandos
  4. Heródoto,Història v.119 (en francés)
  5. Estrabón, Geografia xiv.2.23 (en francés)
  6. Plinio el Vell, Història Natural xxxii.7 (en francés)
  7. Ancient Authors about Labraunda (en anglés)
  8. Labraunda. The Spring houses (en anglés)
  9. Milas Belediyesi Labranda Memba Suyu (Aigua de manantial de Labranda del municipi de Milas) (en turc)


Referències

[editar | editar còdic]