Internet Archive
Internet Archive (Archiu d'Internet) és una biblioteca digital nortamericana sense fins de lucre fundada en 1996 per Brewster Kahle.[1] Oferix accés gratuït a coleccions de materials digitalisats, inclosos llocs web, aplicacions de software, música, audiovisuals i materials impresos. L'Archiu també advoca per un Internet lliure i obert. Fins a l'1 de setembre de 2025, l'Internet Archive albergava més de 46 millons de materials impresos, 15 millons de videos, 1.3 millons de programes de software, 14 millons d'archius d'àudio, 5.3 millons d'imàgens, 279 660 concerts i més d'1 billó de pàgines web en la seua Wayback Machine.[2][3] La seua missió és proporcionar «accés universal a tot el coneiximent».
L'Internet Archive permet al públic pujar i descarregar material digital al seu clúster de senyes, encara que la major part de les seues senyes es recopilen de manera automàtica per mig de les seues rastrejadors web, que treballen per a preservar la major cantitat possible de la web pública.[4][5] El seu archiu web, la Wayback Machine, conté més d'un billó de captures web.[3] L'Archiu també supervisa numerosos proyectes de digitalisació de llibres, formant colectivament un dels majors esforços de digitalisació de llibres a nivell mundial.
Història
[editar | editar còdic]Brewster Kahle va fundar l'Internet Archive en maig de 1996, casi al mateix temps que va iniciar l'empresa de rastrege web en fins de lucre, Alexa Internet.[6][7] La pàgina més antiga coneguda que va ser archivada en el lloc es va guardar el 10 de maig de 1996 a les 2:42 p. m. UTC. Per a octubre d'eixe mateix any, l'Internet Archive ya havia començat a archivar i preservar grans cantitats de contingut de la World Wide Web.[8][9][10][11][12] Este contingut archivat es va fer més accessible al públic general en 2001 a través de la Wayback Machine.
A finals de 1999, l'Archiu va ampliar les seues coleccions més allà de l'archive web, començant en els Archius Prelinger. Actualment, l'Internet Archive inclou texts, àudios, imàgens en moviment i software. També alberga una série de proyectes adicionals, com l'Archiu d'Imàgens de la NASA, el servici de rastreig per contracte Archive-It, i el catàlec de llibres editable tipo wiki i lloc d'informació bibliogràfica Open Library. Poc despuix, l'Archive va començar a oferir servicis especialisats enfocats en les necessitats d'accés a l'informació per a persones en discapacitats visuals, proporcionant llibres accessibles públicament en format DAISY (Sistema d'Informació Digital Accessible).[13]
En 2023, Internet Archive va tindre que fer front a un litigi per part de vàries editorials[14][15] (cas Hachette v. Internet Archive), degut a que dites editorials consideraven que els seus drets d'autor havien segut infringits per la National Emergency Library, creada per Internet Archive durant la pandèmia de COVID-19 per a facilitar l'accés als llibres en un periodo en el que les biblioteques físiques estaven tancades. El cas es va tancar en 2024, en una sentència favorable a les editorials.[16]
També en 2023, Internet Archive va tindre que fer front a un segon litigi, esta volta per part de les discográfica Universal Music Group, Sony Music i Concord, per l'iniciativa The Great 78 Project d'Internet Archive, la qual pretenia digitalisar 250.000 discs fonográficos del periodo entre els anys 1880 i 1960. Les discográfica mencionades consideraven que l'iniciativa infringia els seus drets d'autor.[17][18] La demanda va ser retirada en setembre de 2025, despuix d'un acort entre les discográfica i Internet Archive.[19]
En octubre de 2024, Internet Archive va sofrir un atac DDoS que va mantindre el servici inoperativo durant varis dies. L'atac també va incloure el robo de 31 millons de registres de la seua base de senyes d'usuaris.[20]
En 2025, la Wayback Machine va alcançar 1 billó (en anglés, trillion) de pàgines web archivades, convocant-se una série d'events a lo llarc del més d'octubre d'eixe any, per a celebrar-ho.[3]
Infraestructura
[editar | editar còdic]A data de 2025, Internet Archive opera sis centres de senyes,[21] principalment en Califòrnia, en atres menors en atres estats d'Estats Units, ademés d'en Canadà i Europa. Tots ells conten en sistemes de control d'accés i protecció contra incendis, ademés de monitorisació de seguritat, estant tots ells certificats en l'estàndart ISO/IEC 27001, mentres que alguns d'ells conten en atres certificacions adicionals.[22]
També en 2025, Internet Archive conta en còpies de l'archiu repartides per varis llocs a lo llarc del món, com a mida de protecció davant possibles desastres.[23] En 2016, tota la redundància existent es llimitava a un almagasenament pareado, similar al RAID, en 2 còpies que habitualment es trobaven almagasenades en centres de senyes diferents, mentres que les còpies de seguritat no eren una pràctica habitual en aquell moment.[24]
A partir de 2016, Internet Archive va començar a treballar en un prototip descentralisat de la seua biblioteca digital. Des de 2020, una part del contingut d'Internet Archive va començar a ser almagasenat en Filecoin.[25] En octubre de 2023, 1 petabyte de senyes havia segut pujat a la ret de Filecoin.[26]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Streitfeld, David (13 d'agost de 2023). The Dream Was Universal Access to Knowledge. The Result Was a Fiasco., The New York Claves. "Durant l'emergència pandémica, Internet Archive de Brewster Kahle va prestar gratuïtament escaneos digitals de la seua biblioteca. Els editors varen demandar. Tindre un llibre significa alguna cosa diferent ara."
- ↑ «About IA» (en en).
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Celebrating 1 Trillion Web Pages Archived | Internet Archive Blogs» (en en-us). Consultat el 2025-09-22.
- ↑ «Projects» (en en).
- ↑ «Web Archiving at the Library of Congress».Information Today.31
- 15–19.
- ↑ (2011) «Web Archiving – Between Past, Present, and Future», The Handbook of Internet Studies, 1st edició (en en), Wiley, pp. 24–42. doi:10.1002/9781444314861. ISBN 978-1-4051-8588-2.
- ↑ «Brewster Kahle . In Scientific American» (en en). Internet Archive.
- ↑ «In the Collections» (en en). Internet Archive.
- ↑ «Microsoft Internet Explorer for Windows 95 Download» (en en). Microsoft.
- ↑ «What is the oldest page on the Wayback Machine?» (en en).
- ↑ «MTV Online: Main Page» (en en). Wayback Machine.
- ↑ «Infoseek Guide» (en en). Wayback Machine.
- ↑ «Daisy Books for the Print Disabled» (en en).
- ↑ «[1]». Consultat el 2025-09-24 (en en-US).
- ↑ «[2]». Consultat el 2025-09-24 (en en).
- ↑ «End of Hachette v. Internet Archive | Internet Archive Blogs» (en en-us). Consultat el 2025-09-24.
- ↑ «[3]». Consultat el 2025-09-24 (en en).
- ↑ «Inside the $621 Million Llegal Battle for the 'Soul of the Internet'» (en en-us). Rolling Stone. Consultat el 2025-09-24.
- ↑ «Internet Archive’s big battle with music publishers ends in settlement» (en en). Ars Technica. Consultat el 2025-09-24.
- ↑ «The Internet Archive is back as a read-only service after cyberattacks» (en en-us). The Verge. Consultat el 2025-09-24.
- ↑ «About Vault» (en en-us). Vault Support. Archivat des d'el original, el 2025-08-31. Consultat el 2025-11-23.
- ↑ «Vault Data & Data Center Security & Procedures» (en en-us). Vault Support. Archivat des d'el original, el 2025-08-08. Consultat el 2025-11-23.
- ↑ «Inside the old church where one trillion webpages llaure stored | CNN Business» (en en). CNN. Consultat el 2025-11-23.
- ↑ «20,000 Hard Drives on a Mission | Internet Archive Blogs» (en en-us). Consultat el 2025-11-23.
- ↑ «Filecoin Foundation Grants 50,000 FIL to the Internet Archive | Internet Archive Blogs» (en en-us). Consultat el 2025-11-23.
- ↑ «Celebrating 1 Petabyte on the Filecoin Network! | Internet Archive Blogs» (en en-us). Consultat el 2025-11-23.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Internet Archive» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.