Anar al contingut

Argo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Constantine Volanakis Argo.jpg
Argo
Per a atres usos d'este terme vore Argo (desambiguaació).
Archiu:Lorenzo Costa 001.jpg
El Argo, quadro de Lorenzo Costa.

En la mitologia grega, el (o la) Argo (en grec Ἀργώ, Argṓ) és la nau en la que varen navegar des de Yolco en busca del vellocino d'or, Jasón i els seus companyers argonautas. La millor font del mit són les Argonáuticas d'Apolonio de Rodas, en a on se nos diu que la deesa Hera va ser la benefactora de l'expedició.

Jasón va requerir l'ajuda d'Argos, fill de Frixo, qui, adestrat per Atenea, va construir una nau de cinquanta rems anomenada Argo com ell. Atenea va posar en la proa un madero dotat de veu, procedent de la carrasca de Dodona. Quan va estar construïda la nau, Jasón va consultar l'oràcul i el deu li va permetre convocar als nobles de la Hélade i fer-se a la mar.[1] Es diu que esta va ser la primera nau que es va construir i la primera en travessar la mar, que abans era impracticable.[2] Li la va cridar Argo en atenció al seu constructor o be perque Ἀργώ significa «ràpit».[3] Uns atres diuen que la pròpia Atenea o Minerva va ser la constructora de la nau Argo.[4]

Despuix del seu exitós viage la Argo va ser consagrada a Poseidón en l'istme de Corinto. En tractar-se d'un objecte sagrat, fabricat en l'ajuda dels deus, es va convertir en un monument i es va consagrar als deus.[5] Anys més vesprada, un voltó va caure des de lo alt de la nau i va matar a Jasón mentres dormia en el sol.[6] Finalment va ser catasterizada com la constelació de Argo Navis de mans de Atenea o Minerva.[4][2]

Reconstrucció

[editar | editar còdic]

En 2008 es va construir i va botar una rèplica d'una pentecontera de l'época micénica grega, a la que es va batejar en el nom de Argo i es va completar el viage fins a les costes de l'actual Geòrgia en remeros voluntaris. Va ser construïda per les autoritats de la ciutat de Volos, en Grècia central, i va ser exposta de manera permanent en un museu expressament construït per a la seua exhibició.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Apolodoro: Biblioteca mitològica, I, 9, 16
  2. 2,0 2,1 Erastóstenes: Catasterismos, 35 (Argo)
  3. Higino: De Astronomica, 37
  4. 4,0 4,1 Higino: Faules, 14
  5. Ovidio: Heroidas, VI 3–6 (Hipsípila a Jasón).
  6. Eurípides: Medea 77–78, 96.