Nisea
Nisea (en grec, Νίσαια o Νισαία) era un antic port grec de Megáride ubicat en el golf Sarónico.
Es considerava que el seu fundador epónimo era Niso, fill de Pandión.[1][2] Es contava que els cretenses varen sitiar Nisea, a on s'havia refugiat Niso i que la filla d'est, Escila, es va enamorar de Minos, va traïcionar al seu pare, li va tallar els cabells i va permetre que Minos prenguera Nisea i Mégara. No obstant després Minos no va voler prendre-la per dòna i va ordenar als seus soldats que la tiraren a el mar. La ressaca va tirar a Escila morta a una veta que des de llavors duya el nom de Escileo.[3]
Tucídides cita Nisea repetidament en el marc de la guerra del Peloponeso. Menciona que els atenienses havien ocupat Nisea i havien edificat anys abans de l'inici de la guerra, cap al 461 a. C. unes muralles llargues que medien huit estadis que l'unien en Megara.[4] Més vesprada, despuix de la firma d'un tractat de pau en els lacedemonios i els seus aliats en 445 a. C. els atenienses varen tornar Nisea, junt en Pegues, Trecén i Acaya.[5] Va ser presa de nou pels atenienses, que varen destruir part dels murs que l'unien en Mégara, en l'any 424 a. C.[6] Cap a l'any 343 a. C. va ser fortificada novament per Foción.[7]
Estrabón la situa en la veta Minoa, diu que era el port de Mégara, ciutat a la que seguia entando unida per uns murs paralels, i que la distància fins a ella era de díhuit estadis. La distància a Pegues, que es trobava en l'atre extrem de l'istme, era de 120 estadis.[8]
Els habitants de Mégara, que tenien rivalitat en els de Atenes sobre l'illa de Salamina, feyen una paròdia de varis versos de la Ilíada d'Homero, en la que dien que els referits al contingent de Salamina devien dir:
Pausanias senyala que en el camí a Nisea es trobava el santuari de Deméter Malófora en el sostre afonat. Hi havia també una acrópolis. Ademés, a la vora de la mar estava la suposta tomba de Lélex, un fill de Poseidón i prop estava l'illa de Minoa.[9]
S'ha sugerit que este port es trobava en la baïa de Hagios Nicolas,[10] prop de la localitat de Paji.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Estrabón IX,1,6.
- ↑ Pausanias I,39,4.
- ↑ Pausanias I,19,4;II,34,7.
- ↑ Tucídides I,103;IV,66.
- ↑ Tucídides I,115.
- ↑ Tucídides IV,66-70.
- ↑ Plutarco, Vida de Foción 14.
- ↑ Estrabón VIII,1,3; IX,1,4.
- ↑ Pausanias I,44,3.
- ↑ Chiara Maria Mauro, Els ports grecs d'edat arcaica i clàssica en l'àrea egea i jónica oriental: geomorfologia, infraestructures i organisació [1] archivat en Wayback Machine., p.185, tesis doctoral, Madrit: Universitat Complutense (2017).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nisea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.