Anar al contingut

Niso

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Niso (desambiguació).
Archiu:Minos scylla.jpg
Gravat del sigle XVII: Escila de Megara, filla de Niso, s'enamora de Minos, enemic del primer.

En la mitologia grega, Niso (Νίσος) és un rei de Megara, i un dels quatre fills de Pandión II, rei d'Atenes, i la seua esposa Pilia.[1] Algunes fonts ho senyalen com Aretíada[2] o fill de Llaures, o que inclús el seu pare va ser un tal Deyón.[3] Estava casat en Abrota, i quan esta va morir, Niso va ordenar que les dònes de Megara vestiren robes com les de la seua dòna.[4] La seua primera filla Eurínome va tindre en Poseidón un fill, el famós Belerofonte.[5] La seua segona filla Ifínoe va casar en Megareo, el seu tio matern.[6] La tercera filla de Niso, Escila, va ser la responsable de la mort del seu pare.[3]

Metión, tio de Niso, li havia usurpat el tro d'Atenes a Pandión II. No obstant, despuix de la mort del seu pare, Niso i els seus germans (Egeo, Pala i Lico) varen tornar a Atenes i varen reprendre el control. Varen tirar als fills de Metión, varen posar a Egeo en el tro i varen dividir el govern en quatre.[1] Egeo es va convertir en el rei d'Atenes, i Niso en el rei de Megara.[7] Minos, rei de Creta, va atacar el regne de Niso durant una guerra en Atenes per la mort del seu fill Androgeo. Niso, no obstant, tenia un mechón de pèl púrpura que ho va mantindre a resguart de qualsevol dany.[8] Eros va fer que la seua filla Escila s'enamorara de Minos.[9] En una versió, Minos tenta a Escila en un collar d'or a canvi d'enganyar i matar al seu pare.[10] En una atra versió, ella s'enamora de Minos des de la distància, i despuix de tallar el mechón púrpura del seu pare li'l presenta a Minos. No obstant, Minos es va disgustar en la seua acció i es va avergonyir d'ella. Quan els barcos de Minos varen salpar Escila va intentar pujar a un d'ells. Pero Niso, que s'havia convertit en àguila peixcadora, la va atacar. La seua filla es va transformar també en au.[8]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Biblioteca mitològica, III.15.5-6
  2. Odissea 16.393 i 16.9
  3. 3,0 3,1 HIGINO, Faules 198 i 242
  4. V: Moralia 4.21.16.
  5. V: Eeas.
  6. V, Descripció de Grècia, 1. 39. 6
  7. V, Descripció de Grècia I.39.4
  8. 8,0 8,1 V: Les metamorfosis, VIII, 6 - 10.
  9. V: Les dionisíacas.
  10. V: Orestíada.


Referències

[editar | editar còdic]