Primera guerra sagrada
La primera guerra sagrada (595 a. C.-585 a C.) es va lliurar entre la Lliga Anfictiónica de Delfos i la ciutat de Cirra. El conflicte va sorgir pels freqüents robos i maltracte dels peregrís que viajaven a Delfos per part dels cirrenses, a banda de les seues incursions en terres délficas. La guerra va terminar en la derrota i destrucció de Cirra. La guerra es va caracterisar per l'us d'armes químiques durant el sege de Cirra, com per eixemple elébora, que es va utilisar para enverinar els suministraments d'aigua de la ciutat.
Motius de la guerra
[editar | editar còdic]
En l'Antiga Grècia, Cirra era una gran ciutat fortificada que controlava l'accés a Delfos des del golf de Corinto. Cirra va utilisar la ventaja de la seua ubicació per a furtar i maltractar als peregrís que es dirigien al oràcul de Delfos, cobrar-los imposts i llançar incursions en terra délfica, terra que estava consagrada a Apolo. Este comportament va dur a moltes atres ciutats gregues a formar la Lliga Anfictiónica, una aliança militar dedicada a la protecció de Delfos formada al voltant de VII600 a. C.]] La Lliga va consultar l'oràcul buscant l'assessorament sobre l'assunt de Cirra, i la resposta va ser una cridada a la guerra total. Els membres de la Lliga varen jurar llavors arrasar Cirra i causar estralls en les zones circumdants. A això se li va afegir una maldicció en el nom d'Apolo: la terra no produiria cap cultiu, els fills de les seues dònes i el seu ganado seria deforme, i tot el grup ètnic que habitava la ciutat seria erradicat.[1]
Lloc de Cirra
[editar | editar còdic]El líder de l'ofensiva va ser el tirà Clístenes de Sición, que va utilisar la seua poderosa marina per a bloquejar el port de la ciutat ans que l'eixèrcit dels seus aliats anfictiónicos sitiaren Cirra. Lo ocorregut posteriorment és qüestió de debat. Lo primer, i per lo tant provablement més fiable, és lo que conta l'escritor i mege Tésalo. Ell va escriure, en el V, que els atacants varen descobrir la canonada d'aigua principal de la ciutat en acabant de que fora danyada per un piteu de cavall. Un asclepio cridat Nebros va aconsellar als aliats que enverinaren l'aigua en elébora. El elébora pronte va provocar diarrea als defensors, lo que els va debilitar tant que no varen poder seguir resistint l'assalt. Cirra va ser presa i tota la població sacrificada. Nebros era un antepassat d'Hipócrates, per lo que esta història fa preguntar-se a molts si tal volta no va ser l'us del verí pel seu antepassat lo que va dur a Hipócrates a establir el jurament hipocrático.[1]
Els historiadors tardans tenen relats diferents. Segons Frontino, que va escriure en el I, despuix de descobrir la canonada, els aliats la varen tallar, donant lloc a una gran sigau dins de la ciutat. Despuix d'un temps, varen restablir la canonada, permetent que l'aigua fluïra a la ciutat. Els desesperats cirrenses varen començar a beure l'aigua de colp i repent, desconeixent que Clístenes el havia enverinat en elébora. Segons Polieno, un escritor de el II, en acabant de que la canonada anara descoberta, els atacants varen afegir a l'aigua el elébora durant la primavera, sense aplegar a privar als cirrenses d'aigua. Polieno també dona crèdit a l'estratègia no de Clístenes, sino del general Euríloco, del que diu que va aconsellar als seus aliats reunir una gran cantitat de elébora d'Anticira, a on era abundant. Les dos històries de Frontino i Polieno tenen el mateix resultat que el història de Tesalo: la caiguda de Cirra.[1]
L'últim gran historiador que alvançar en un nou relat del sege va ser Pausanias, actiu en el II Segons la seua versió dels fets, Solón d'Atenes va desviar el curs del riu Pleistos a fin de que no aplegara a Cirra. Solón tenia l'esperança de derrotar aixina als cirrenses per set, pero l'enemic va ser capaç de conseguir aigua dels seus pous i de l'aigua de pluja. Solón va afegir una gran cantitat de elébora a l'aigua del Pleistos i ho va deixar fluir a Cirra. L'enverinament llavors va permetre als aliats destruir la ciutat.[1]
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Primera guerra sagrada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.