Anfictionía
La anfictionía (Plantilla:Lang-grc),[1] o lliga anfictiónica era una lliga, originalment religiosa, de tribus gregues.
Anfictionía délfica
[editar | editar còdic]Era la més coneguda i agrupava dotze tribus (no ciutats), casi totes de la Grècia central.
Inicialment celebrava les seues reunions en el santuari de Deméter en Antela, prop de les Termópilas. L'assamblea celebrada ací es dia Pilea i cada tribu enviava un «pilágoras».[2] Quan l'oràcul de Delfos va adquirir un renom major que el de Deméter varen traslladar allí la sèu d'esta confederació, sense abandonar per això l'atre santuari. Es reunien dos voltes a l'any, alternant Delfos en Antela.
Quan es va fundar, tenia un caràcter purament religiós, pero poc a poc va ser canviant per a terminar sent verdaderament polític, en grans influències en decisions d'esta índole.
Membres
[editar | editar còdic]Inicialment tenien representants els tesalios, beocios, aqueos de Ftiótide, dólopes, enianes (o eteos), magnetes, dorios, jonios, locros, melieos, focidios i perrebios.[3][4][5]
Posteriorment va haver alguns canvis. Despuix de la tercera guerra sagrada, el Regne de Macedònia es va convertir en membre en lloc dels focidios, que havien provocat la guerra, i dels dorios varen ser separats els lacedemonios, per haver recolzat als focidios. Més vesprada, en época d'Augusto, Nicópolis es va convertir en un dels membres, mentres que els magnetes, melieos, aqueos de Ftiótide i enianes es varen unir en els tesalios, i els vots dels dólopes, que ya no existien com a poble, varen passar als nicopolitas.
En época de Pausanias hi havia trenta hieromnémones (consellers). Els tesalios, macedonios i nicopolitas proporcionaven sis cada u; els beocios, focidios i delfios, dos cada u; i els dorios, locros ozolos, locros orientals, eubeos, peloponesios i atenienses, un cada u.[6]
Funcions
[editar | editar còdic]Entre les funcions de l'anfictionía estaven l'administració del temple d'Apolo de Delfos i l'organisació dels Jocs Píticos. Ademés, un jurament acordava castigar a qui participara en l'apropiació d'algun objecte sagrat i prohibia que entre els membres de l'anfictionía es bloquejaren les corrents d'aigua i que entraren en guerra.[3][4]
Per una atra part, per a conservar el hegemonia en l'administració del temple de Delfos, la Lliga va lluitar en tres de les guerres sagrades que varen tindre lloc, i que en cert modo varen ser desencadenades pels membres de l'anfictionía:
- La tercera guerra sagrada de 356 a. C. va causar un important canvi, puix en eixa ocasió els focidios varen saquejar el temple d'Apolo de Delfos, i l'anfictionía va solicitar ajuda al regne de Macedònia per a colaborar en la lluita. Quan en 346 a. C. els macedonios varen derrotar als focidios, els vots de Fócida es varen entregar a Macedònia, la qual cosa va tindre greus conseqüències despuix.
- Durant la quarta guerra (del 339 a. C. al 338 a. C.) Filipo II de Macedònia va aprofitar la seua posició en la Lliga i va acabar dominant les qüestions polítiques i militars en els pobles grecs. L'anfictionía va continuar existint pero a penes per a atendre assunts purament religiosos; tal situació va persistir durant el govern d'Alejandro Magne i els seus successors, i inclusivament durant els primers sigles de la dominació romana de Grècia, escomençada en el II; poc despuix l'anfictionía es va dissoldre de fet.
Atres anfictionías
[editar | editar còdic]En l'Argólida es trobava una atra anfictionía que es reunia en el temple de Poseidón en Calauria.
En Àsia Menor:
- la Lliga Jónica es reunia en Mícala, en el santuari de Poseidón Heliconio;
- els dorios es reunien en el santuari d'Apolo de Cnido;
- els eolios tenien una atra anfictionía en el santuari d'Apolo de Grinio.[3]
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pero va deure existir també una forma en iota, ἀμφικτιονία, com pot vore's en el derivat ἀμφικτίονες, junt al més freqüent ἀμφικτύονες. Lit. ‘fundació conjunta’, compost de αμφί, ‘abdós’, i κτίζω, ‘construir’.
- ↑ Estrabón IX,3,7.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Andrés Espinosa Alarcón i José Luis Pérez Iriarte, Les formes polítiques de la Grècia arcaica a la llum dels factors soci-econòmics, p.123, en revista Convivium 19 (1965): 113-140.
- ↑ 4,0 4,1 Esquines, Sobre l'embaixada fraudulenta 115-116.
- ↑ Pausanias X,8,2. En esta llista de Pausanias falten els perrebios i els beocios: ademés, especifica que els locros presents eren els epicnemidios.
- ↑ Pausanias X,8,2-5.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Cabanes, Pierre. Atles històric de la Grècia clàssica. Editorial Accent, Madrit 2002. ISBN 84-483-0719-4.
- Lefèvre, F. L'amphictionie Pyléo-Delphique: histoire et institutions. BEFAR 298, París 1998.
- Blanco Gaspar, Vicente, El vot ponderat. Institut Hispà-Lusità-Americà de Dret Internacional. Madrit 1981. ISBN 84-600-2197-1. OCLC 8776691.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anfictionía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.