Anar al contingut

Perrebia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Perrebia (Plantilla:Lang-grc) [1][2] va ser una regió antiga de Grècia central, que llimitava al nort en el Regne de Macedònia i al surest i al suroest en les tetrades (districtes) tesalias d'Histiótide i Pelasgiótide.

Els seus habitants, que vivien prop del mont Olimp i del vall del Tempe, es varen apoderar d'Histieótide.[3] El riu Titaresio, un afluent del Peneo, regava el seu territori.[4] Segons Estrabón varen mantindre constants pugnes en els mitològics lápitas, els qui varen conseguir expulsar-los de Perrebia i es varen anar a viure als monts d'Atamania i el Pindo.Erro en la cita: Còdic d'obertura <ref> sense el seu còdic de tancament </ref> per Heródoto,[5] els qui segons Tucídides estarien subjectes als tesalios, a lo manco des de el V[1] Un passage d'Aristóteles aludix a una antiga guerra entre perrebos i tesalios, que s'ha supost que va terminar en la sumissió per la força de les armes.[6] No obstant, els perrebos no varen ser absorbits pels tesalios, donada la seua pertinença a l'Anfictionía délfica, i perque Heródoto els menciona separats dels tesalios, entre els pobles que medizaron davant els perses.[7]

Les polis perrebas rendien cult conjuntament a Apolo en Oloosón.[8] En una inscripció de 338-337 a. C. es menciona que es varen unir a la Lliga de Corinto com una entitat separada.[9]

En 375-374 a. C., el tagós beocio Jasón de Feras per mig d'una combinació de la força i la negociació es va fer en algunes ciutats perrebas.[2]

Cifo, Oloosón, Gono, Elona i Falana eren polis perrebas.[10]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Tucídides, Història de la Guerra del Peloponeso, IV,78,6.
  2. 2,0 2,1 Diodoro Sículo, Biblioteca històrica, XV,57,2.
  3. Estrabón, ___protected_title_4___, IX,5,17.
  4. Estrabón, ___protected_title_5___ IX, 5,20.
  5. Heródoto, ___protected_title_8___ VII,185,2.
  6. Aristóteles, ___protected_title_9___ 1267b5-7.
  7. Heródoto, ___protected_title_10___ VII, 132,1.
  8. Supplementum Epigraphicum Graecum 29, 546
  9. Inscriptiones Graecae II2 236b.11
  10. Estrabón, op. cit., IX,5,19.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]