Anar al contingut

Pelasgiótide

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:TesaliaCiudadesYRegiones.svg
Ubicació de Pelasgiótide, en el centre de Tesalia.

Pelasgiótide (Plantilla:Lang-grc) era una antiga regió de l'Antiga Grècia, un allargat districte de l'antiga Tesalia, que comprenia el territori entre el Valle del Tempe fins a la ciutat meridional de Feras. Les antigues localitats gregues pertanyents a esta regió són les següents: Argos Pelásgica, Argisa, Átrax, Cranón, Cinoscéfalas, Girtón, Mopsio, Larisa, Condea, Onquesto, Faito, Feras, Escotusa i Sicirio.

Ftiótide, Tesaliótide, Histiótide i Pelasgiótide eren les quatre tetras de Tesalia, governades per un tagos, magistrat electe quan l'ocasió ho requeria.

El territori és mencionat per Estrabón[1] pero no per Heródoto, qui sembla incloure-l'en la regió de Tesaliótide.[2] En l'epigrafia, hi ha una inscripció en un embaixador tesalio en Atenes, cridat Pelasgiotes (ca.353 a. C.)[3] Un fragment d'una estela de marbre de Larisa conté la solicitut del cònsul romà Quint Cecilio Metelo, fill de Quint, «amic i benefactor del nostre país (ethnei hēmōn)» en agraïment pels seus servicis, la seua família i el S.P.Q.R., la Lliga Tesalia va decretar enviar 43.000 mides de blat a Roma, per a ser taxats per les diferents regions de la Lliga. Els pelasgiōtai i els ftiotas proveïen 32.000 unitats, mentres que els histiotas i els tesaliotas suministraven el restant, 11.000, que el seu 25% es destinava al eixèrcit romà, en carregaments durant tots els mesos de l'any.[4]

El topònim regional i ètnic és una reminiscència d'un element pelasgo del passat tesalio. Com en atres parts de Tesalia, l'eòlic està atestats en inscripcions i despuix de el II, la koiné.

Durant els Jocs Tesalios celebrats en Larisa en honor de Zeus Eleuteros en el I, varis atletes victoriosos són cridats tesalios de Larisa de Pelasgis o de la Pelásgide Plantilla:Lang-grc.[5] l'epigrama funerari de Erilao de Calcedón, escrit en el III, menciona també Plantilla:Lang-grc Larisa tai Pelasgidi.[6]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Estrabón, Geografia, IX,5,3,15.
  2. Wheeler, James T. (1854). Longman, Brown, Green, i Longmans (ed.). The Geography of Herodotus ...: Illustrated from Modern Researches and Discoveries (en anglés), Londres, p. 85.
  3. IG II² 175
  4. The Packard Humanities Institute (ed.): «Central Greece: Thessaly: Larisa: SEG 34:558» (en anglés). Searchable Greek Inscriptions. Consultat el 28 de setembre de 2014. 150-130 a. C.
  5. IG IX,2 528 ,IG IX,2 534
  6. SEG 47:735

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]