Epigrafia grega
La epigrafia grega és la ciència que estudia els texts inscrits en material dur en escritura grega alfabètica durant l'Antiguetat, en qualsevol dels seus dialectes. El material pot ser pedra, metal o ceràmica. No obstant les inscripcions en monedes sol estudiar-les la numismàtica. Per una atra part, els texts escrits en papirs pertanyen a una atra ciència denominada papirologia.[1]
Àmbit
[editar | editar còdic]L'epigrafia grega comprén tots els epígrafs escrits en grec, des de l'inici de l'us del alfabet pels grecs fins a l'época bizantino. Cal senyalar que l'estudi de les tablillas micénicas, que són cronològicament anteriors a l'adopció de l'alfabet i estan escrites en un sistema d'escritura diferent a l'alfabètic (el llineal B) sol assignar-se a una disciplina particular denominada micenologia.
Geogràficament, els llímits de lo estudiat per l'epigrafia grega inclouen qualsevol regió a on s'escriguera en grec. En l'época romana, per eixemple, en tota l'àrea oriental de l'imperi seguia usant-se el grec habitualment.[2]
Característiques de les inscripcions epigràfiques
[editar | editar còdic]
Entre els texts públics poden destacar-se els lleis i decrets que s'exponien al públic gravats en pedra. També s'han conservat inventaris de persones i de bens, inscripcions honorífiques i texts privats. Entre estos últims s'inclouen cartes, manumisions, testaments i contractes inscrits en soports de pedra o metal. També és abundant l'epigrafia de tipo religiós, que pot comprendre lleis sagrades, himnes, oràculs, dedicatòries d'ofrenes i atres tipos de texts.[3][4]
Donada la diversitat de soports epigràfics, es poden distinguir els que tenien exclusivament la funció de superfície per a escriure, com a làmines de metals, pedres i pínakes, d'uns atres la funció primària de les quals era diferent, com a estàtues, gots de ceràmica i atres objectes d'us quotidià. A les esteles funeràries, en concret, se'ls pot assignar una doble funció, ya que ademés de marcar el lloc d'una tomba, podien tindre inscripcions d'una dedicatòria o algun tipo d'informació sobre el difunt.[3]
Moltes de les inscripcions que s'han conservat s'han trobat en excavacions arqueològiques de tot l'àmbit cultural grec. A voltes eixos soports inscrits han segut reutilisats en la construcció. Entre les dificultats que afronta l'epigrafia està que en moltes ocasions les inscripcions apareixen de manera fragmentaria, o en parts danyades. En tot cas, per a ajudar a l'estudi d'estes troballes, solen classificar-se atenent a distints criteris: per una part, la delimitació geogràfica, i per un atre, una delimitació temàtica.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Bodel, J. (ed.), Epigraphic Evidence: Ancient History from Inscriptions, Routledge, 2001.
- Guarducci, M., Epigrafia Greca, 4 vols., Istituto Poligrafico dello Stato, Roma, 1967-1978.
- Rhodes, P. J., Greek Historical Inscriptions, Oxford University Press, 2015.
- Tracy, S. V., Attic Letter-Cúters of 229 to 86 B.C., University of Califòrnia Press, 1995.
- Woodhead, A. G., The Study of Greek Inscriptions, Cambridge University Press, 1992.
- ↑ De Hoz García-Bellido,, p. 2,3.
- ↑ De Hoz García-Bellido,, p. 3-4.
- ↑ 3,0 3,1 De Hoz García-Bellido,, p. 3.
- ↑ Cortés Copete, 1999, pp. 85,103,115,129,141,163,175.
- ↑ De Hoz García-Bellido,, pp. 4-5.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- De Hoz García-Bellido. Introducció a l'epigrafia grega, Liceus. ISBN 84-96359-05-0.
- Cortés Copete (1999). José Manuel Cortés Copete (ed.). Epigrafia grega, Madrit: Càtedra. ISBN 84-376-1765-0.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Packard Humanities Institute – Greek Epigraphy
- Inscriptiones Graecae Online (Berlin-Brandenburg Academy)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Epigrafía griega» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.