Anar al contingut

Enianes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Enianes

Els enianes eren una tribu de l'Antiga Grècia assentada entre Tesalia i Etolia.[1] La seua ciutat principal era Hípata.

En el catàlec de les naus de la Ilíada els enianes formaven part d'un dels contingents de la coalició grega que va marchar contra Troya. Estaven acaudillados, de la mateixa manera que els perrebos, per Guneo.[2]

El seu territori era inicialment la planura de Dotio, prop dels perrebos. Posteriorment, segons Estrabón, varen ser expulsats pels lápitas cap al mont Eta, a on varen viure, en les vores del riu Esperqueo tenint per veïns als locrios epicnemidios, encara que alguns varen permanéixer en Cifo.[3][4]

Eren un dels pobles membres de l'anfictionía de Delfos.[5] De la mateixa manera que atres membres de l'anfictionía, varen colaborar en els perses quan va tindre lloc l'invasió de Jerjes.[6] En 420/19 a. C. aliats junt en els melieos, dólopes i alguns tesalios, varen derrotar en una batalla a la ciutat d'Heraclea de Traquinia, una ciutat recent fundada pels espartanos.[7] Posteriorment varen sofrir destrucció pels etolios i els atamanes.[8] Despuix de la segona guerra macedónica varen ser incorporats a la Lliga tesalia per mig d'un decret de Tito Quincio Flaminino en el 196 a. C. pero despuix de la batalla de Pidna, en 168 a. C., els enianes varen tornar a ser independents i varen formar la seua pròpia lliga, denominada «Lliga dels enianes». Esta confederació va existir a lo manco fins a el I, moment a partir del com l'emperador Augusto anexionó el seu territori a Tesalia.[9]

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]