Segona guerra macedónica

Segona guerra macedónica

Plantilla:Guerres macedónicas La segona guerra macedónica (200 a. C.-197 a. C) va ser una guerra entre el regne de Macedònia, liderada per Filipo V, la República romana, els seus aliats, Pérgamo, Rodas, Atenes i la Lliga Etolia. El resultat va ser la derrota de Filipo qui va ser forçat a abandonar totes les seues possessions en territori grec. Encara que Roma va declarar la "llibertat de Grècia", la guerra va marcar el principi del domini dels romans en l'est del mediterràneu.

Antecedents

En 204, el rei Ptolomeo IV Filopator va morir deixant el tro al seu fill de tan sol sis anys, Ptolomeo V. Filipo V i Antíoco III, rei del Imperi seléucida, varen decidir aprofitar-se de la debilitat del nou rei llevant-li el territori del seu regne fent pactes sobre quina part li tocaria a cada u. Filipo es va interessar en les polis gregues en Tracia i prop del Dardanelos. El seu èxit en prendre ciutats com Cío va preocupar als estats de Rodas i Pérgamo, que també tenien interessos en la zona.

En 201 Filipo va mamprendre una campanya contra Àsia Menor, en la que va sitiar Samos i va conquistar Mileto. De nou, açò va preocupar a Rodas i a Pérgamo. Ademés Filipo va atacar el territori dels últims; després va invadir Caria, pero el seu alvanç va ser bloquejat per Rodas i per Pérgamo en Bargilia, lo que va obligar al seu eixèrcit a invernar en un territori de pocs recaptes. A pesar d'esta victòria, Pérgamo i Rodas seguien tement a Filipo. Per lo tant, varen decidir demanar ajuda a la nova potència del Mediterràneu, Roma.

Interés de Roma

Roma acabava de finalisar victoriosa la segona guerra púnica contra Aníbal. En este punt de la seua història els assunts de l'est del mediterràneu no havien segut de molt interés. La primera guerra macedónica contra Filipo V s'havia produït per la disputa dels territoris d'Iliria i s'havia finalisat en la Pau de Fénice. Els assunts de Filipo en Àsia menor no havien produït cap efecte en Roma. No obstant, despuix d'escoltar als embaixadors de Pérgamo i Rodas, els romans varen decidir enviar tres delegats per a inspeccionar la situació en Grècia. Els embaixadors no varen trobar res per lo que escomençar una guerra en Filipo fins a la seua arribada a Atenes. Allí es varen trobar en el rei Atalo I de Pérgamo i alguns enviats de Rodas. En eixe moment, els atenienses varen decidir declarar la guerra a Macedònia, a lo que Filipo va respondre enviant un grup de soldats a invadir el Ática. Els embaixadors romans varen tindre una conferència en el comandant del contingent Macedonio en la que varen demanar que Macedònia es retirara de Grècia i que arreglaren en Pérgamo i Rodas els térmens de les reparacions de l'última guerra. El general macedonio va abandonar el Ática i va comunicar al seu rei l'ultimàtum romà. Filipo, despuix de haver escapat del bloqueig en el que es trobava (en Birgilia), va rebujar l'ultimàtum romà, va recomençar l'invasió del Ática i va començar una atra campanya en els Dardanelos, sitiant la ciutat d'Abidos. Ací, en l'any 200, un embaixador romà li va comunicar el segon ultimàtum romà, insistint-li en que no atacara cap atra ciutat grega o pertanyent a Ptolomeo i en anar a un arbitrage en Rodas i Pérgamo sobre els assunts de l'última guerra. Era obvi que, en realitat, els romans volien escomençar la guerra i, al mateix temps que l'embaixador comunicava el segon ultimàtum a Filipo, un eixèrcit romà desembarcava en Iliria. Les protestes de Filipo, fonamentades que no havia violat cap de les condicions de la pau de Fénice, varen ser vanes i va començar la guerra. Polibio conte que, durant el lloc de Abidos, Filipo estava tan impacient que va manar un mensage als sitiats dient que les muralles caurien i que si algun volia suïcidar-se podria fer-ho en els pròxims tres dies. Tots els ciutadans ho varen fer i Filipo va entrar en una ciutat deserta.

Vore també

• Guerres macedónicas
• Filipo V
• Batalla de Cinoscéfalas
• Tito Quincio Flaminino