Lliga tesalia
La Lliga tesalia o Confederació tesalia va ser una institució que agrupava una série de ciutats estat i tribus de la regió de Tesalia en el nort de Grècia i era dirigida per unes poques famílies aristocràtiques (Alévadas i Escópadas). La sèu de la Lliga tesalia va ser Larisa.
Història
[editar | editar còdic]La Lliga tesalia va funcionar des d'a lo manco el VI, quan estava baix la direcció d'Alevas. Estava dividida en quatre parts, cridades tétradas —Hestieótide, Pelasgiótide, Tesaliótide i Ptiótide—, cada una de les quals constava de quatre ciutats i tenia que proveir a la Lliga 40 ginets i 80 hoplitas. Aixina, en esta época, la Lliga la componien 16 ciutats[1] i ademés atres territoris que eren tributaris o aliats.[2]
En el 457 a. C., la Lliga tesalia va lluitar junt a Atenes i Argos contra Esparta i Beòcia en les batalles de Tanagra i Enofita.[3]
En el 374 a. C. l'ambiciós Jasón de Feras, que tenia plans de conquistar el regne de Macedònia i construir una gran flota per a sometre als perses, es va fer en el control de Tesalia i va ser designat tagos de la Lliga. Despuix d'ell varen ser tagos els seus fills Polifrón i Polidoro, i els seus nebots Alejandro i Tisífono.[4]
A raïl de la tercera guerra sagrada, l'any 352 a. C. el rei macedonio Filipo II va passar a controlar la Lliga tesalia, la que va dirigir baix el títul d'arcont.[5]
Va permanéixer en mans dels macedonios fins a l'any 196 a. C., en el que va tornar a ser independent per un decret de Tito Quincio Flaminino, encara que tutelada per Roma. En eixe moment es varen incorporar els enianes a la Lliga. Estos últims varen abandonar la Lliga despuix de la batalla de Pidna de 168 a. C.[6]
En la tercera guerra macedónica, l'any 171 a. C. la Lliga tesalia va participar com a aliada de Roma en la batalla de Calícino, el resultat de la qual va ser una derrota contra l'eixèrcit macedonio. Pese a això, va ser una batalla en la que la cavalleria tesalia va demostrar un gran valor.[7]
La Lliga tesalia, de la mateixa manera que atres lligues d'atres àrees de Grècia, va ser dissolta en 146 a. C. despuix de la batalla de Corinto, en la que Roma es va impondre sobre una aliança grega i la va sometre definitivament.[8][9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Les 16 podrien ser, segons Helly (1995): Trica, Farcadón, Gonfos i Pelina, de Hestieótide; Larisa, Feras, Cranón i Escotusa, de Pelasgiótide; Metilio, Cíero, Tetonion i Limneo, de Tesaliótide; i Piresias, Fársalo, Evidrio i Tall, de Ptiótide.
- ↑ Jorge Martínez de Tejada Garaizábal, Institucions, societat, religió i lèxic de Tesalia de l'antiguetat des de l'época de l'independència fins al fi de l'edat antiga (sigles VIII AC-V DC), tesis doctoral, pp.76-78, 367. Madrit: Universitat Complutense de Madrit (2012). [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Jorge Martínez de Tejada Garaizábal (2012), p.74.
- ↑ Jorge Martínez de Tejada Garaizábal (2012), pp.66-68.
- ↑ Jorge Martínez de Tejada Garaizábal (2012), pp.105-106.
- ↑ Jorge Martínez de Tejada Garaizábal (2012), pp.199,233,234.
- ↑ Jorge Martínez de Tejada Garaizábal (2012), pp.86-87.
- ↑ Jorge Martínez de Tejada Garaizábal (2012), pp.viii.
- ↑ Pausanias VII,16,9-10.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Liga tesalia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.