Mercenaris de l'Antiga Grècia

Archiu:Hoplites.jpg

Recreació moderna d'una fila de hoplitas. Els mercenaris varen formar part de les falanges hoplíticas.

El model bàsic dels mercenaris durant el primer mileni a. C., és el grec, derivat de la transformació de les estructures d'organisació social que varen propiciar el sorgiment de les ciutats-Estats (polis) en substitució del sistema palacial propi de l'época micénica que els guerrers defenien d'un monarca, organisació de la que poden ser un reflex els poemes homéricos.

La polis i la condició de ciutadans va implicar a tots els seus habientes varons lliures en la defensa de l'estat, sorgint un nou tipo de guerrer, el hoplita, soldat d'infanteria pesadament armat que combatia agrupat en un nou sistema de formació tancada: la falange, alluntada del combat heròic que, provablement, va caracterisar les batalles durant l'Edat del Bronze.

Les armes dels nous guerrers, els cridats «hòmens de bronze», eren essencialment l'escut redó (hoplon), la coraza anatòmica, el caixco i les grebas, amprant una llarga llança com a principal arma ofensiva i una espasa per al combat a curta distància, armes que ya es troben, en major o menor mida, en l'iconografia micénica, especialment en el Got dels guerrers de Micenas, en el que ya s'inclouen les peces d'armament indicades, difonent-se el model de panoplia prehoplítica en atres àrees del mediterràneu oriental a través de les migracions de finals del segon mileni a. C., en les que varen poder prendre part els ahhiyawa identificats com a grecs micénicos, sent el relat de la lluita entre David i Goliat un clar eixemple de la difusió d'este tipo d'armament.

Va eixir al centre, d'entre les files dels filisteos, un home cridat Goliat, de Gat que media sis colzes i un pam d'altura. Es cobria el cap en un caixco de bronze i duya una coraza de escamas també de bronze, de 5.000 siclos de pes. En els peus duya botes de bronze, i en l'esquerra un escut, també de bronze. L'asta de la seua llança era com el plegador d'un teler, i la punta, de ferro, pesava siscents siclos. Davant d'ell caminava el seu escuder.

Primer llibre de Samuel (1, 17, 3-7)

El sistema hoplítico

Artícul principal → Sistema hoplítico.

L'organisació de la guerra en Grècia derivada del nou sistema hoplítico es basava en el combat tancat i la formació compacta.

Les unitats varen variar a lo llarc del temps, pero un sistema representatiu era el espartano. La dificultat i el temps necessaris per a formar un hoplita propiciaria que el número total de ciutadans que constituïen l'eixèrcit, de no més de 9000 espartiatas en el VII, descendira fins als 3600 en el IV

El sistema de divisió propi dels eixèrcits ciutadans es mantindrà entre els contingents mercenaris com en el cas dels hòmens reclutats per Ciro i manats per Clearco. (Vore Anábasis de Jenofonte)

Els primers mercenaris

Els hòmens de bronze (kalkei andres) varen buscar a partir de el VII soluciones per als problemes de subsistència que es varen succeir en moltes polis com a conseqüència de les crisis econòmiques derivades de la falta de terra (stenochoria) i, despuix de descartar l'emigració cap a les colónies del mediterràneu central, varen posar els seus coneiximents tècnics al servici de diversos imperis, des d'Egipte a Babilonia i Brega entre els sigles VII i V, intervenint alternativament en les lluites entre els sátrapas perses i l'Imperi Aqueménida durant el V, com en el cas del contingent manat per Licón d'Atenes que va recolzar a Pisutnes de Sardes contra Darío II en el 420 a. C., o al servici d'estos en les lluites entre les ciutats de Jonia i Atenes, com el contingent de epicuroi enviat per el sátrapa de Sardes en apoyo de els samios el 440 a. C., obtenint un prestigi engrandit per la retirada dels mercenaris grecs per espai de 15 mesos des de Cunaxa fins al mar Negra sense que pogueren ser derrotats.