Ahhiyawa

Ahhiyawa (o la forma antiga Ahhiya) era un regne que apareix en els texts dels archius del Imperi Hitita de la segona mitat del segon mileni a. C. El debat al voltant de la seua localisació, centrat en el fet que podria vore's en dits texts una menció als aqueos, està encara llunt de ser tancat.

Possible equivalència dels ahhiyawa en els aqueos

Archiu:Hatti.JPG

Localisació dels principals jaciments arqueològics de l'Anatolia hitita.

A partir de la traducció en un text hitita de la paraula Ahhiyawa, que designava a un regne que podia estar situat tant en Anatolia occidental com en algun lloc a través del mar Egeo, numerosos especialistes de les civilisacions anatolias, han cotejat esta paraula en Achaiwia i Achaia, que fan referència als aqueos, un poble de Grècia de el II mileni a. C.

Este descobriment va ser vist com la prova de l'existència de la civilisació micénica dels texts d'Homero. El hipòtesis de que els ahhiyawa equivalen als aqueos, ha segut, no obstant, posada en dubte^{cita requerida}, pel fet que este regne també ha segut situat en Tracia, en Rodas o en Chipre. Es arguye que l'arqueologia no ha trobat fins a la data res que indique que la civilisació micénica haguera estat en contacte directe en la dels hititas, ni que els micénicos constituïren un Estat lo suficientment poderós per a estendre's fins a Anatolia.

Aquells que consideren als ahhiyawa com aqueos, ni tan sols estan d'acort sobre la localisació del seu regne: o en Àsia Menor, o clarament en Grècia continental. Un argument, ademés, a favor de que els ahhiyawa equivalen als aqueos, residix en el fet de que en els texts hititas figura una ciutat anomenada Millawanda o Milawata, que políticament estaria molt propenca als ahhiyawa. Molts estudiosos veuen en esta ciutat a la de Mileto, les excavacions arqueològiques de la qual han revelat llaços molt forts en la civilisació micénica.

El debat encara permaneix obert; alguns estudiosos de la civilisació micénica opinen que els ahhiyawa eren aqueos^{cita requerida}, i una majoria d'estudiosos de l'Anatolia hitita no ho creuen^{cita requerida}. Si els ahhiyawa no eren els aqueos, cal imaginar l'existència, en una regió idèntica, de dos pobles que duen un nom similar pero diferent, els aqueos certificats únicament per l'arqueologia i la tradició homérica, i els ahhiyawa atestats solament pels texts de l'época.

Els ahhiyawa en els texts hititas

La primera menció d'este país es remonta al regnat del rei hitita Tudhaliya I/II (c. 1465-1430 a. C.) en un text que registra acusacions contra un rei de nom Madduwatta, sense que se sàpia la data exacta, encara que llingüísticament sembla pertànyer a una época anterior. Un personage cridat Attarsiya és cridat «el home de Ahhiya (o Akhkhiyā)». Sense dubte un rei o un personage important, es va enfrontar en una de les seues expedicions al vassall hitita Madduwatta, qui posteriorment es convertiria en rei d'Arzawa i de tota Anatolia Occidental, expulsant-li dels seus territoris. Maduwata havia lluitat en Lukka (Licia) contra gent vinguda de Ahhiya, i va ser derrotat i es va refugiar en territori del rei hitita. Este li va instalar com a vassall en la regió fronteriça hitita, a on de nou va ser atacat per Attarisiya, pero esta volta va rebre ajuda militar hitita i va poder rebujar l'atac.

Més vesprada, en temps del rei hitita Arnuwanda I (h. 1370 a. C.), Madduwatta es va aliar en Attarsiya, sense dubte contra els hititas i junts varen invadir Alasiya (Chipre). A les protestes hititas Madduwatta va respondre que mai li havien comunicat oficialment que aquella fora terra hitita. Al poc temps els aliats varen arrebatar en poder hitita tot el suroest d'Àsia Menor.

Alguns decenis més vesprada, Mursili II, (c. 1340-1310 a. C.), es va enfrontar en «un rei de Ahhiyawa» que es va aliar en el d'Arzawa i el de Milawata contra ell. La coalició va ser derrotada, pero el país de Ahhiyawa no és mencionat com a territori somés, al contrari que el dels seus dos aliats

El rei de Arzawa Uhha-Ziti, ferit per una «llum caiguda del cel», va demanar refugi al rei dels ahhiyawa, es va aliar en ell i en abdós forces conjuntes, va enviar al seu fill, Piyama-Kurunta, a atacar a Mashuiluwa de Mira, aliat del rei hitita Mursili II. En represàlia, el rei hitita va saquejar més tarde la ciutat de Milawata (Mileto) aliada de Ahhiyawa. Derrotat el rei de Arzawa, es va refugiar segurament en Ahhiyawa a on va morir.

El seu fill Tapalazunawali, que va intentar una última resistència, va escapar finalment i va aplegar a Ahhiyawa. Mursili II va exigir la seua extradició i el governant de Ahhiyawa ho va entregar, baix la pressió de Mursili. Sembla puix que este regne va estar fins a llavors fora de l'alcanç dels hititas, lo que constituïx un argument important per a situar-ho en la mar Egeo, o be en Grècia continental. Pero a partir de llavors va ser un regne depenent del gran rei hitita.

Baix Muwatalli II, el fill de Mursili II, Piyamaradu, un noble hitita renegat, va sembrar el desorde en Anatolia occidental i es va aliar en el rei dels ahhiyawa. Pero el regne hitita i Ahhiyawa no varen estar no obstant, en conflicte, i les seues relacions varen ser cordials.

El regne de Ahhiyawa sembla que va aplegar al seu apogeu durant el regnat del germà de Muwatalli, Hattusili III (c.1265-1250). Existix una carta del rei hitita destinada al rei de Ahhiyawa, en la que tracta al seu homòlec de «germà», signe de que li considerava com el seu igual, al mateix nivell que els reis d'Egipte, d'Asiria o de Babilonia. Pero açò es va deure sense dubte a les circumstàncies, Hattusili buscant tractar be al seu homòlec, el germà del qual, cridat Tawagalawa, va ajudar a Piyamaradu a sembrar el caos en els territoris vassalls hititas de l'Anatolia occidental. Potser una maniobra del rei de Ahhiyawa, desijós de debilitar al rei hitita, mentres estenia la seua influència fins a Millawanda, antiga vassalla de Hatti que es va passar al seu costat. Tudhaliya IV, c.1250-1210, va conseguir, no obstant, apartar a Ahhiyawa, i tornar a tindre al rei de Millawanda de la seua part. En un tractat contemporàneu, el nom del rei dels Ahhiyawa, mencionat en un primer temps com l'igual del rei hitita, és borrat com si es buscara desclasificarlo. Açò es traduiria en una pèrdua d'influència de la seua part, i per tant en la debilitaació del regne de Ahhiyawa.

Despuix d'esta última intrusió dels ahhiyawa en els assunts hititas, res més es menciona en les fonts hititas d'este regne ni del seu poble, el regne hitita es va afonar alguns anys més vesprada. En l'exterior, es troba un topònim sensiblement similar Akaiwaya, en els archius en llineal B trobats en Cnosos, en Creta. Els texts del faraó Merenptah que parlen dels Pobles de la Mar mencionen als Eqwesh, a sovint identificats com els aqueos (Akaiwash), lo que mostraria que este poble estava encara actiu en esta época. Pero l'identificació dels eqwesh en els aqueos no ha segut atestada.

Vore també

• Carta de Milawata

Referències

Bibliografia

• T.Bryce, The Kingdom of the Hittites, Oxford, 1998
• J.Freu, Hittites et Achéens: données nouvelles concernant li pays d'Ahhiyawa, Nice, 1990
• H. Otten, Sprachliche Stellung und Datierung dones Madduwatta-Textes, 1969

• Philo H. J. Houwink Tingues Taste, The Records of the Early Hitiite Empire (1450-1380 b.c.), 1970.