Lukka
Les terres de Lukka, o Luqqa, es mencionen a sovint en les escritures hititas. Se supon que es tracta d'una regió en el sur d'Àsia Menor que els hititas no varen poder controlar per complet i els pobladors del qual varen ser considerats enemics.[1]
Es considera que el topònim Lukka, propi de l'Edat del Bronze, és cognado del clàssic Licia.
Hi ha dos hipòtesis sobre l'extensió de les terres de Lukka. El hipòtesis maximalista és recolzada per Trevor Bryce, qui analisa les aparicions de Lukka en els texts de l'Edat del Bronze. «D'estos texts podem concloure que les terres de Lukka, es referixen a una regió que s'estén des de l'extrem occidental de Panfilia, passant per Licaonia, Pisidia i Licia». El hipòtesis minimalista és sostinguda per Ilya Yakubovich, qui conclou a partir de l'anàlisis d'evidència textual: «[Tenim] arguments filològics positius per a la presència d'assentaments Lukka de l'Edat de Bronze en la Licia clàssica, pero no en cap atre lloc d'Àsia Menor o més allà».[2]
Els soldats de les terres de Lukka varen lluitar en el bando hitita en la famosa Batalla de Kadesh (c. 1274 a. C.) contra el faraó egipcíac Ramsés II. Un sigle despuix, els lukka s'havien tornat contra els hititas. El rei hitita Suppiluliuma II va intentar en va derrotar-los.
Els lukka també són coneguts pels texts del Antic Egipte com una de les tribus dels Pobles de la mar, els quals varen invadir Egipte i el Mediterràneu oriental en el XII[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «The Lukka» (en en). Archivat des d'el original, el 25 d'agost de 2002. Consultat el 1 de febrer de 2024.
- ↑ Yakubovich, 2010, p. 134.
- ↑ Bryce, 2005, p. 336.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Max Gander: Die geographischen Beziehungen der Lukka-Länder. Texte der Hethiter, Heft 27 (2010). ISBN 978-3-8253-5809-9.
- (1993).Akten dones 2. Internationalen Lykien-Symposion.2 (= ___protected_title_3___ Ergänzungsband 18 = ___protected_title_4___ Denkschriften 235). Verlag der Österreichischen Akademie der Wissenschaften
- 117–121.
- Massimo Poetto: L'iscrizione luvio-geroglifica vaig donar Yalburt. Nuove acquisizioni relative alla geografia dell' Anatolia sud-occidentale (= Studia mediterranea Bd. 8), G. Iuculano editore, Pavia 1993, ISBN 88-7072-217-1.
- John David Hawkins: The Hieroglyphic inscription of the Sacred Pool complex at Hattusa (Südburg) (= Studien zu donen Boğazköy-Texten. Beiheft 3). Harrassowitz, Wiesbaden 1995, ISBN 3-447-03438-6 (mit einem Appendix zur Yalburt-Inschrift).
- Bryce, Trevor (2005). The Kingdom of the Hittites (en en).
- Yakubovich, Ilya (2010). Sociolinguistics of the Luvian Language, Brill, p. 134.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lukka» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.