Uruk
Uruk (en cuneïforme 𒌷𒀕 o 𒌷𒀔, transliterado en sumeri Unug; en acadio, transl. Uruk; en àrap وركاء transl. Warkā; en arameo/hebreuאֶרֶךְ translit. Éreḵ o Erech; en grec antic Ὀρχόη, transl. Orkhoē, Ὀρέχ o Orekh; en grec Ὠρύγεια, transl. Ōrugeia) va ser una antiga ciutat de Mesopotamia situada en la ribera oriental del riu Éufrates, en una regió de chapulls pantanosos a 225 km a el SSE de Bagdad, en l'actual Iraq.[1] Uruk disponia d'una ret de tres canals fluvials, salvats per varis ponts, que la conectaven en el riu Éufrates.[2]
Uruk va eixercitar un paper preponderant en la primerenca urbanisació de Sumer a mitan de el IV mileni a. C.. En el seu apogeu, cap al principi de el III mileni a. C., Uruk tenia una zona amurallada d'uns 6,5 km², estimant-se la seua població entre 50 000 i 80 000 habitants, sent per lo tant la major ciutat del món en eixa época.[1] Segons la tradició sumeri, tal com s'arreplega en la cronologia presentada en la llista de reis sumeri, allí va viure Gilgamesh, héroe d'una de les obres lliteràries més antigues de l'història, el Poema de Gilgamesh, i de qui es diu que va construir el temple de Eanna i les muralles de la ciutat. Uruk va anar provablement el lloc de naiximent del sagell cilíndric, aixina com del càlcul i la contabilitat. Precisament en Uruk s'ha trobat una tablilla de fanc en el primer us del zero.[3]
En sumeri la paraula uru podia significar 'ciutat, poble, llogaret, districte'.[4]
Encara que no està corroborat, es creu que el nom àrap de Babilonia, que finalment es va convertir en el nom del país actual, en Anarāq, es deriva del nom Uruk, a través del arameo (Erech) i possiblement a través del persa mig (Erāq).[5]
En juliol de 2016 l'Unesco va elegir el lloc arqueològic de Uruk com Patrimoni Mixt de la Humanitat, com a «part dels vestigis arqueològics d'assentaments sumeri en la Baixa Mesopotamia, que varen florir entre el tercer i el quart mileni a. C
Història
[editar | editar còdic]Els restants més antics que es conserven de Uruk (nivells XVIII-XVI) estan datats entre el 5300 a. C. i el 4574 a. C. per mig de la prova de carbono 14[6] i pertanyen, per les característiques de la seua ceràmica al periodo del Obeid. Entre les fases XVI i IX (V mileni a. C.) s'observa un periodo de transició la denominació de la qual no està fixada.
És a partir del nivell X (3800 a. C.) quan escomencen a trobar-se vestigis clarament característics d'un nou periodo, el cridat periodo de Uruk. Algunes de les seues característiques són: una ceràmica de parets fines i grossos "llavis" biselados; la difusió del sagell cilíndric, un rodell de pedra en dissenys gravats en la seua superfície que, en fer-se rodar sobre l'argila fresca, imprimix les imàgens; i una arquitectura monumental.
Als grans edificis de Uruk d'esta etapa se'ls ha donat la denominació de temples, si ben no es pot assegurar l'us que varen tindre, podent-se haver tractat de palaus.[6] En el nivell IV s'aprecia una ràpida successió d'edificis que es varen construir, substituint-se els uns als atres en curts espais de temps, dels quals destaquen els Temples D i I, de gran tamany i monumental arquitectura, que, inexplicablement, varen anar cuidadosadament desmantellats, sepultant els seus objectes en cambres construïdes per a tal pretext, sobre les quals es varen edificar nous palaus.
Passat el periodo Uruk, en els periodos Jemdet-Nasr i Dinàstic Arcaic la ciutat va seguir creixent, alcançant la seua màxima extensió cap a principis de el III mileni a. C. coincidint en la construcció d'una impressionant muralla. No obstant, existixen indicis de que este aument de població va dur problemes socials que varen poder ser sofocats per mig de la violència: la destrucció "ritual" dels temples del nivell IV; la proliferació en els sagells cilíndrics d'imàgens en presoners i la gran cantitat d'armament trobat en estos nivells.[6] Oppenheim afirma que:
Perduda l'hegemonia, Uruk va continuar sent una ciutat important com a centre religiós de primer orde en els següents sigles. En l'I mileni a. C. va viure una atra etapa floreciente i, encara en el periodo seléucida, era el centre d'una important comunitat d'astrònoms.
Societat
[editar | editar còdic]
En Uruk es troben per primera volta tablillas d'argila en muescas que demostren l'existència d'una contabilitat, la qual cosa pot interpretar-se com un pas previ a l'elaboració de l'escritura.[7] El sagell cilíndric apareix entre els nivells V i IV.[7]
No es coneix en certea fins a quin punt estava jerarquizada la societat de Uruk. S'han propost varis models diferents. Aixina, l'arqueòlec chec Petr Charvát defén que es tractava d'una societat bàsicament igualitaria la qual cosa es demostraria, entre atres coses, en el caràcter obert dels edificis centrals de la ciutat, alluntats de ser palaus tancats i rodejats de places i fòrums, recordant a l'aspecte de les polis gregues posteriors. Atres autors, com Pollock, defenen que el govern de Uruk era bàsicament autoritari i que la supremacia d'esta sobre el restant de regions va ser conseguida per mig de la força.[6]
La visió de la sexualitat en els periodos previs a l'escritura no es coneix en detall; no obstant, l'acte sexual és mostrat en alguns sagells cilíndrics, per lo que no sembla que es tractara d'un tema tabú. Sí es tenen referències més tardanes de les pràctiques sexuals habituals en la ciutat, dedicada a la deesa Ishtar. Aixina, en el poema babilonio d'Erra es critica durament l'actitut d'un rei de Uruk, que no tracta en suficient amabilitat a "prostitutes, cortesanas i busconas [...] als chics alegres que varen canviar la seua masculinitat per femineidad" ya que estos en els seus actes veneren a la deesa. Sembla que el fet de que els jóvens dormiren en els seus propis llits era alguna cosa preocupant i la copulació en els carrers era una pràctica habitual. El paper de la prostitució no està clar, i una possible funció ritual ha segut discutida.[6]
Cronologia:
- 3500-3200 a. C. Uruk Antic
- 3200-3000 a. C. Uruk Recent
- 3000-2850 a. C. Yemdet Nars
Mitologia
[editar | editar còdic]
D'acort en la llista de reis sumeri, Uruk va ser fundada per Enmerkar, qui va dur la sèu real en ell des de la ciutat d'Eanna. Atres reis històrics de Uruk inclouen a Lugalzagesi d'Umma, qui va conquistar Uruk, i Utukhengal.
Segons el mit sumeri de Enki i Inanna (en acadio Ea i Ishtar) el deu de l'aigua Enki —una de les deidades més importants— ocultava els em, que eren totes aquelles formes de conducta i usos socials necessaris per al funcionament del món. Pero Inanna, deesa de l'amor i de la ciutat de Uruk, vol dur-li'ls a la seua ciutat. Per a això viaja en barca cap al apsu, la llar de Enki, i ho emborracha en la festa de benvinguda que este li prepara, despuix de la qual cosa es du els em a Uruk des d'a on es difonen.[6]
La Bíblia fa referència a Uruk en numeroses ocasions: en ella s'atribuïx la seua fundació a Nimrod, del com es diu que Uruk va ser la segona ciutat que va fundar, despuix de Babilonia (Génesis 10:10).[8] En Esdras 4:9-10[9] fa referència a un exili de les gents de Uruk:
10.- i els restants pobles que el gran Asnapper va deportar i va establir en les ciutats de Samaria i en el restant de Transeufratina
Asnapper és generalment identificat com el conquistador assiri Asurbanipal, qui va portar a terme una campanya contra els babilonios del sur als quals, segons eixe passage, hauria deportat a Samaria despuix de la conquista.
Arquitectura
[editar | editar còdic]
En la ciutat de Uruk destacaven dos àrees dedicades com a centre urbà, ya siga polític o religiós —la seua utilisació no està clara—: Eanna i Kullab (o Kullaba).
Eanna es trobava en un terreny pla, era el montícul més antic i va ser a partir del periodo de Uruk (3400 a. C.) quan la seua arquitectura va començar a destacar i allí s'adorava a la deesa Inanna. D'esta etapa és el cridat Temple dels Cons de Pedra —que pese a cridar-li-ho temple no és segur que tinguera un us religiós— que tenia parets de fins a 3,5 metros d'altura de pedra, unides per un ciment a pur de rajola i algeps picat. Estava format per una nau central i dos passadiços rodejats per tres grans muralles que en conjunt formaven un àrea de 28×19 metros, baix les quals es trobava un sòtol inaccessible l'utilitat del qual es desconeix. El Temple de Calcàrea de Eanna V va ser construït en una etapa posterior. La seua planta era rectangular i estava formada per una gran nau central de 58×9 metros rodejada d'una série d'habitacions en eixida a l'exterior, quedant completament accessible des de la plaça pública, i estava igualment construït en pedra. En el nivell IV es varen construir els temples D i I que, com s'ha comentat, varen ser desmantellats en el nivell III (3200 a. C.). El Temple D era el major d'ells, en unes dimensions de 45×80 metros, estretes entrades i nau central en forma de T. El Temple I contenia una cambra central quadrada flanquejada a cada costat per vestíbuls comunicats en l'exterior i en la cambra central per numeroses entrades. Els edificis que es varen construir despuix d'estos en el nivell III varen seguir un esquema prou paregut.
En Kullab, que s'alçava en una zona inclinada i abrupta es trobava el temple d'An, deu del cel. En les seues fases més primerenques contenia una série d'estructures simètriques. En este montícul, cada volta que es realisava una nova construcció se sepultava l'anterior, deixant-la com a fonament de la nova, per lo que esta quedava cada volta a major altura. Un dels edificis més destacats va ser el cridat Temple Blanco el qual també va terminar sent cobert per rajoles i sepultat.
Arquitectura urbana
[editar | editar còdic]Ciutat amurallada - Monuments
L'arquitectura i el paisage urbà de Uruk mostra que esta era una societat molt jerarquizada. Un eixemple era el seu sistema defensiu. Segons la tradició lliterària sumeri, la construcció de la muralla s'atribuïa al llegendari rei Gilgamesh. Avial Chicharro descriu estes defenses en detall: «Les muralles contaven en una gran potència, alcançaven els cinc metros de gruixa en els punts més vulnerables de la ciutat i completava els seus defenses uns bastions rectangulars i semicirculares, situats a lo llarc de tot el recint»[10] La muralla de Uruk no era solament una estructura defensiva, sino també un símbol de l'identitat política del territori i de la capacitat de control i organisació eixercida per les èlits.[11]
L'urbanisme de Uruk era relativament simple en comparació a la monumentalitat dels seus centres ceremoniales i temples. Per eixemple, els carrers eren estrets, molt sinuoses i no contaven en un traçat regular. Avial Chicharro senyala que «tampoc tenien sistemes de pavimentació o de drenage, per la qual cosa l'higiene devia ser mínima».[12] Les vivendes, construïdes en atobó (rajoles de fanc i palla secats al sol), eren majoritàriament d'una sola planta, organisades entorn a un pati obert que funcionava com l'eix central de la vida domèstica. Les famílies aristocràtiques podien tindre cases de dos plantes, la primera planta de les quals tindria una cuina, estages per als sirvientes i un lloc de rito.[13]
No obstant, la característica arquitectònica més distintiva de Uruk era la monumentalitat concentrada en dos àrees sagrades. El primer era el complex del Eanna («Casa del Cel»), dedicat a la deesa Inanna. La Uruk de el IV, (3200-3000 a. C.), contava en varis edificis enormes, de dimensions que alcançaven els 50 a 80 metros. Les parets d'estos edificis estaven decorades en una tècnica característica d'este periodo; cons d'argila de colors posats en les parets formant mosaics en patrons. En un edifici particularment important, estos cons eren de pedra calcàrea, un material que havia segut transportat des de distàncies jagantesques, mostrant el poder econòmic i polític que pot tindre en utilisar estos materials.[15]
També estava el temple de Anu, el deu del cel. Este temple s'alçava sobre una plataforma artificial que va ser elevada repetidament durant el periodo Uruk, alcançant finalment els tretze metros d'altura. En la seua base es trobava un edifici de pedra calcàrea de 25 per 30 metros que, dut des del lluntà desert. La plataforma escalonada era un antecedent directe de les torres que es convertirien en un element característic de l'arquitectura mesopotámica. Esta arquitectura d'abdós temples mostra que es tractava de llocs de cult en accés restringit a certes àrees reservades per al personal sacerdotal i les èlits gobernant. Pero l'arquitectura també nos pot mostrar les sensibilitats socials. Per eixemple, la construcció d'estos complexos va requerir una inversió de treball massiva que solament podia ser organisada per una autoritat centralisada. Van de Mieroop ha calculat que «per cada complex, varen treballar uns quinze mil obrers dèu hores al dia durant cinc anys».[16] Encara que els sentiments religiosos varen poder haver inspirat en part als treballadors, és molt provable que també existira algun tipo de coerció estatal per a movilisar esta força laboral.
L'economia quotidiana
[editar | editar còdic]Agricultura
[editar | editar còdic]La base de l'economia quotidiana de Uruk era l'agricultura de regadiu. Lo que feyen era que quan els sols de la planura estigueren drenados, existia una enorme producció de cereals, ordi i atres collites.[17] El creiximent tècnic més important va ser el desenroll de sembradora. Era un método a on era tirat per bous per a poder llaurar i depositar llavors en el terreny. Mario Liverani explica el seu funcionament com «llaurat de sembradera mesopotámico és un instrument complex, i també reduïx el temps dedicat a la sembra. Naturalment, necessita animals de tir (4 o inclús 6 bóvidos), operaris especialisats, i s'adapta millor a un paisage estandardisat de parceles allargades situades perpendicularment als màrgens de les séquies»[18]
La necessitat de construcció i manteniment de la ret de canals va dur a un govern molt més centralisat que en atres ciutats-estats de la regió. Avial Chicharro diu «l'organisació del control de l'aigua i del rec es va relacionar en una gestió centralisada i especialisada, sobretot per part de l'Estat. El control de l'aigua requeria una gran cantitat d'inversió de capital, mà d'obra i un cert nivell de coordinació i cooperació que era dirigit per una autoritat central»[19] El govern central, simbolisada en l'institució del temple, era l'únic capaç de manejar estos grans proyectes agrícoles que fan possible esta agricultura intensiva.
Este creiximent del sector productiu agrícola va dur a excedents alimentaris que va dur a una classe de treballadors especialistes que no eren encarregats en produir aliments. Liverani afirma que «l'aument de la productivitat agrícola és la premissa fonamental que assegura a les comunitats uns excedents alimentaris gràcies als quals poden mantindre especialistes a temps complet, creant un pol redistributiu central».[21] Este sistema de racions mantenia un maneig complex. El mateix historiador Liverani explica cóm el sistema de racions estava meticulosament estandardisat. Liverani detalla els paràmetros utilisats: «Per a les racions bàsiques, que retribuïxen el treball agrícola normal o les peonadas, els paràmetros que se seguixen són el sexe i l'edat. La ració mensual de 60 litros per home passa a ser de 40 per a les dònes i 30 per als chiquets.»[22] Lo interessant d'este sistema de distribució de racions és que la societat era complexa, manejava una burocràcia complementària i mantenia un control centralisat.
El bol de vora biselado és una evidència directa de l'economia de Uruk. L'historiador Marc Van de Mieroop descriu este objecte com, «un bol prou poc profunt que es fabricava toscamente en un mòle, i, per tant, només en un número llimitat de tamanys estandardisats. Per alguna raó desconeguda, molts varen ser descartats, a sovint encara intactes, i s'han trobat centenars de mills en tot l'Próximo Oriente».[23] La semblança entre la forma d'este bol i el primer signe cuneïforme per a «ració» sugerix arqueológicamente que estos bols funcionaven com a recipients per a distribuir les racions d'ordi als treballadors depenents del temple.
Els oficis quotidians
[editar | editar còdic]Uruk, en tindre estos excedents alimentaris, conseguia mantindre una economia que no solament s'enfocava en matèries primera alimentària. Existio una cantitat important d'artesans especialisats que creaven productes essencials per a la vida quotidiana. Inclús, existix una llista de text d'estàndarts laborals i professionals a on s'expliquen la diversificació ocupacional en la Uruk tardana. Les primeres llínees inclouen térmens que posteriorment varen ser traduïts com a «rei» i «líder de la ciutat», mentres que les llínees següents mencionen a sacerdots, jardiners, cuiners, ferrers, joyers, alfareros, tejedores i molts treballs més.
D'estes professions artesanals, la millor documentada és la dels metalúrgics. En ciutats com Uruk, s'han descobert arqueologia que sembla ser uns tallers per a fondre metals. L'historiador Van de Mieroop descriu esta troballa com una série de canals alineats per una seqüència de forats d'uns cinccents centímetros de profunditat, tots ells en marques de cremades i plens de cendres. Açò s'ha interpretat com els restants d'un taller a on els especialistes arreplegaven el metal fos del canal i ho abocaven en mòles en els forats»[26] Este taller específic que descriu Van de Mieroop és una evidència clara de l'existència d'una producció metalúrgica especialisada, provablement en la producció d'armes o atres objectes d'alt prestigi.
Els tejedores constituïen un atre grup crucial d'especialistes. Existixen imàgens arqueològiques del periodo de Uruk que mostra com a grups de dònes eren partícips de hiladas de textils. Esta era una activitat administrada per part del temple (de manera centralisada), evidenciat per texts administratius del tercer mileni. Uruk es convertix en un dels punts comercials més importants de textils.
Els talladores de sagells, o glípticos, eren artesans d'altíssim nivell en la jerarquia laboral de uruk. Va ser en el periodo Uruk Tardà quan va aparéixer per primera volta el cilindre-sagelle, un tipo d'objecte que es convertiria en característic de Mesopotamia durant tota la seua història. Este es descriu com « un chicotet cilindre, generalment de no més de 3 centímetros d'alt i 2 centímetros de diàmetro, de closca, os, escurada o una varietat de pedres (per eixemple, cornalina, lapislázuli, cristal), en el que es tallava una escena en espill».[27] La fabricació d'estos sagells requeria no només una tècnica de talla excepcional, sino també coneiximents de geometria per a que l'escena s'unira perfectament en rodar. Es pot vore la complexitat d'estos laburadores, en coneiximents tècnics i teòrics de dificultat.
El comerç quotidià
[editar | editar còdic]L'economia de Uruk no era autosuficient. Si be la ciutat mantenia un excedent alimentari, esta caria de certes matèries primeres que no es trobaven en la zona (planura). Un eixemple d'estes matèries primeres faltantes eren els metals per a fer ferramentes, armes, fusta per a les cobertes de les edificacions, pedres pesades per als sagells i elements luxosos ornaments per a les distincions socials.[28]
És important també resaltar cóm el comerç era manejat pel temple centralisat. El comerç es donava casi per mijos diplomàtics; els agents comercials, funcionaris del temple, partien des de la ciutat de Uruk carregats de recaptes manufacturadas de la seua regió (textils, olis o ceràmiques) i partien a ciutats en les que es poguera negociar per estes matèries primeres. L'intercanvi en la seua majoria de voltes era per pedres, metals i fusta. El menjar, al no ser apropiada pel seu escàs valor unitari, i la seua producció excedent en Uruk, eren transformades en productes en major valor agregat per a ser comercialisats. Per açò, els excedents de menjar es tornaven en teles o atres productes manufacturados que podrien ser apetits per estes regions veïnes.[29]
Per a facilitar estos intercanvis, es va establir un sistema de equivalència estandardisades que permetia comparar el valor de diferents bens. És aixina com es varen establir mides estàndars per a la cantitat de productes secs i líquits, productes per al treball de la terra, per a la mà d'obra i més. Per a manejar l'economia, es va fer necessària la figura de l'administrador. L'economia era tan complexa que es necessitaven persones encarregades de les eixides i entrades del comerç. Açò feya necessari que existixca una classe social encarregada en el maneig de la tècnica burocràtica.[30]
L'arqueologia ha ajudat a mostrar com Uruk manté un procés econòmic important al voltant de la baixa mesopotamia. S'ha demostrat que estos mantenien certes colónies comercials en regions perifèriques. Un eixemple és Habuba Kebira, una ciutat en el curs mig del riu Eufrates. Era una ciutat amurallada, culturalment lligada al riu, una planificació urbana homogénea i un registre material (tablillas, sagells, ceràmica, etc), molt propenca a la cultura material de el baix mesopotámica.[32] Este eixemple de colónia nos dona un panorama més ampli de l'idiosincràsia de Uruk; un centre de comerç, pero també d'almagasenament de productes importats i per a exportar.
Es pot dir que estes colónies de Uruk tardà mantenien un fi primordialmente comercial. Són colónies en el fi específic de conectar a Uruk en els materials que generaven el seu major interés (metals, pedra, fusta). Eren en un fi de control regional, que generava ventages econòmiques sobre la regió, pero que seguix inconcluso si existia una subordinació política. [33]
El paper de la dòna en l'economia quotidiana
[editar | editar còdic]Les fonts del periodo Uruk, encara que llimitades, permeten vore la participació activa de les dònes en la vida econòmica. L'historiadora Avial Chicharro, utilisant documentació administrativa de periodos llaugerament posteriors pero que reflectixen tradicions establides en el periodo Uruk, senyala que «sabem que varen participar activament en ella [les dònes], ya anara treballant por cuenta ajena o ben controlant el seu propi negoci, en moltes ocasions en caràcter familiar»[34] Les llistes de mà d'obra de la tercera dinastia de Ur, que continuen pràctiques administratives iniciades en el periodo Uruk, mostren tant a hòmens com a dònes treballant en diferents àmbits productius, aplegant inclús a ocupar càrrecs de supervisió. Especialment rellevant era el paper de les dònes en l'indústria textil, a on constituïen la major part de la força laboral en els tallers administrats pel temple.
La vida quotidiana dels artesans
[editar | editar còdic]La vida d'un artesà de Uruk és reconstruïda per l'arqueologia dels productes que produïen. Eixemples com la ceràmica en processos estandardisats, els sagells cilíndrics o la metalúrgia, són tots productes que comproven l'immensa calitat tècnica d'estos artesans. Pero esta no era una organisació de menuts propietaris, sino el proyecte polític d'un Estat administratiu. Es podria dir que eren grups socials especialisats, organisats dins de tallers i en una jerarquización omnipresent. Durant el IV mileni abans de Crist, la regió de Mesopotamia va tindre una evolució important; l'expansió de la producció en una distribució controlada, l'us de sagells controlats per un ent administratiu, el naiximent de l'escritura i el maneig tècnic de bens de lux.
Treballs arqueològics
[editar | editar còdic]
Les ruïnes de Uruk varen ser descobertes en 1844 per una expedició anglesa al mando de sir William Loftus. Els exploradors es varen sentir intrigados pel seu gran tamany i pocs anys despuix sir Henry Rawlinson les va identificar en la ciutat bíblica de Erech. Entre 1850 i 1854 Loftus va realisar unes poques investigacions en la zona, arreplegant algunes tablillas i sarcòfecs d'argila.
La primera excavació sistemàtica (1912-1914) va ser realisada per un equip alemà guiat per Julius Jordan abans de la Primera Guerra Mundial, al començ de la qual es varen retirar, retornant en 1928 per a continuar fins a 1939. L'excessiva fixació dels pioners alemans pels aspectes arquitectònics del jaciment va fer que es deixara de costat l'informació que podrien haver aportat les peces ceràmiques en lo relatiu a la datació dels nivells. En 1954 es va recomençar el treball arqueològic baix la direcció de H. Lenzen i es varen realisar excavacions sistemàtiques en els anys següents, les quals varen finalisar en 1990. Estes excavacions varen donar en alguns dels documents sumeri més antics i una gran cantitat de tablillas llegals del periodo seléucida, les quals varen ser publicades per Adam Falkenstein i atres epigrafistas alemans. Les a voltes poc cuidadoses anotacions dels primers arqueòlecs varen ser reexaminadas durant la década de 1980.[6]
Nivells arqueològics de Uruk
[editar | editar còdic]Arqueológicamente s'han descobert vàries ciutats de Uruk construïdes una damunt de l'atra en orde cronològic.[35]
- Uruk XVIII. Periodo de Eridu (c 5.000 a. C.). Fundació de Uruk.
- Uruk XVIII-XVI. El Obeid Tardà (4.800–4.200 a. C.)
- Uruk XVI-X. Periodo de Uruk Primerenc (4000–3800 a. C.)
- Uruk IX-VI. Periodo de Uruk Mig (3800–3400 a. C.)
- Uruk V-IV. Periodo de Uruk Tardà (3400–3100 a. C.). Construcció dels primers temples monumentals del districte de Eanna. Primers restants escrits.
- Uruk III. Periodo Yemdet Nasr (3100–2900 a. C. Construcció de la muralla de la ciutat de 9 km.
- Uruk II. Periodo dinàstic arcaic (2900-2334 a. C.)
- Uruk I.
Vore també
[editar | editar còdic]- Art de Uruk
- Llengua acadia
- Cultura del Obeid
- Eridu
- Idu
- Ur
- Zigurat
- Ahwar d'Iraq meridional
- Tablilla de Kish
- Cròniques Mesopotámicas
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Harmansah, 2007.
- ↑ «La ciutat mesopotámica de Uruk».
- ↑ «Uruk, Cuneiform tablet with first use of a zero - Livius». www.livius.org. Consultat el 2023-01-01.
- ↑ «Sumerian Lexicon Version 3.0». Consultat el 21 de febrer de 2019.
- ↑ W. Eilers (1983), "Iran and Mesopotamia" en E. Yarshater, The Cambridge History of Iran, vol. 3, Cambridge: Cambridge University Press.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 Leick, Gwendolyn (2002). «Uruk», Mesopotamia: l'invenció de la ciutat, Barcelona: Rubí. ISBN 84-493-1275-2.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Margueron, Jean-Claude (2002). «La puixant civilisació de Uruk», Els mesopotámicos, Fuenlabrada: Càtedra. ISBN 84-376-1477-5.
- ↑ Génesis: Capítul 10 en Wikisource
- ↑ 9,0 9,1 Esdras: Capítul 4 en Wikisource
- ↑ Chicharro, Lucía Avial (2020). «La vida quotidiana en Sumer», Breu història de la vida quotidiana en l'Próximo Oriente antic, Madrit, p. 47. ISBN ISBN 978-84-1305-127-7.
- ↑ Chicharro, Lucía Avial (2020). «La vida quotidiana en Sumer», Breu història de la vida quotidiana en l'Próximo Oriente antic, Madrit: Nowtilus, p. 83. ISBN ISBN 978-84-1305-127-7..
- ↑ Chicharro, Lucía Avial (2020). «La vida quotidiana en Sumer», Breu història de la vida quotidiana en l'Próximo Oriente antic, Madrit: Nowtilus, p. 41. ISBN ISBN 978-84-1305-127-7..
- ↑ Chicharro, Lucía Avial (2020). «La vida quotidiana en Sumer», Breu història de la vida quotidiana en l'Próximo Oriente antic, Madrit: Nowtilus, pp. 41. ISBN ISBN 978-84-1305-127-7.
- ↑ Liverani,, Mario (1995). «La revolució urbana», L'Antic Oriente, Barcelona: Crítica, p. 103. ISBN 84-7423-623-1.
- ↑ Van de Mieroop (2020). «ORÍGENES: EL FENÓMENO DE URUK», Història de l'Próximo Oriente antic, Madrit: Trotta. ISBN 978-84-9879-982-8..
- ↑ Van de Mieroop (2020). «ORÍGENES: EL FENÓMENO DE URUK», Història de l'Próximo Oriente antic, Madrit: Trotta, p. 58. ISBN 978-84-9879-982-8..
- ↑ Liverani, Mario (1995). «La revolució urbana», L'Antic Oriente, Barcelona: Crítica, p. 103. ISBN 84-7423-623-1.
- ↑ Liverani, Mario. «La revolució urbana», L'Antic Orient, Barcelona: Crítica, p. 103. ISBN 84-7423-623-1.
- ↑ Chicharro, Lucía Avial (2020). «La vida quotidiana en Sumer», Breu història de la vida quotidiana en l'Próximo Oriente antic, Madrit: Nowtilus, p. 52. ISBN 978-84-1305-127-7.
- ↑ Van de Mieroop,, Marc (2020). ««ORÍGENES: EL FENÓMENO DE URUK».», Història de l'Próximo Oriente antic., Madrit: Trotta., p. 19. ISBN 978-84-9879-982-8.
- ↑ Liverani, Mario (1995). «La revolució urbana», L'Antic Oriente, Barcelona, pp. 97-98. ISBN 84-7423-623-1.
- ↑ Liverani, Mario (2020). «La revolució urbana», L'Antic Oriente, Bareclona: Crítica, p. 112. ISBN 84-7423-623-1.
- ↑ Van de Mieroop (2020). ««ORÍGENES: EL FENÓMENO DE URUK»», Història de l'Próximo Oriente antic, Madrit: Trotta, p. 10. ISBN 978-84-9879-982-8.
- ↑ Van de Mieroop (2020). «ORÍGENES: EL FENÓMENO DE URUK», Història de l'Próximo Oriente antic, Madrit: Trotta, p. 3. ISBN 978-84-9879-982-8.
- ↑ Van de Mieroop (2020). ««ORÍGENES: EL FENÓMENO DE URUK»», Història de l'Próximo Oriente antic, Madrit: Trotta, p. 15, 22, 23. ISBN 978-84-9879-982-8.
- ↑ Van de Mieroop ((2020)). ««ORÍGENES: EL FENÓMENO DE URUK».», Història de l'Próximo Oriente antic, Madrit: Trotta, pp. 10-11. ISBN 978-84-9879-982-8.
- ↑ Van de Mieroop (2020). ««ORÍGENES: EL FENÓMENO DE URUK».», Història de l'Próximo Oriente antic, Madrit: Trotta, p. 11. ISBN 978-84-9879-982-8.
- ↑ Liverani, Mario (1995). ««La revolució urbana»», L'Antic Oriente, Barcelona: Crítica, p. 123. ISBN 84-7423-623-1.
- ↑ Liverani, Mario (1995). ««La revolució urbana»», L'Antic Oriente, Crítica, p. 123. ISBN 84-7423-623-1.
- ↑ Van de Mieroop (2020). ««ORÍGENES: EL FENÓMENO DE URUK»», Història de l'Próximo Oriente antic, Madrit: Trotta, pp. 13-14. ISBN 978-84-9879-982-8..
- ↑ Van de Mieroop (2020). ««ORÍGENES: EL FENÓMENO DE URUK»», Història de l'Próximo Oriente Antic, Madrit: Trotta, p. 62. ISBN 978-84-9879-982-8.
- ↑ Liverani, Mario (2020). ««La revolució urbana»», L'Antic Oriente, Barcelona, p. 128. ISBN 84-7423-623-1.
- ↑ Liverani, Mario (1995). ««La revolució urbana»», L'Antic Oriente, Barcelona: Crítica, pp. 127-128. ISBN 84-7423-623-1.
- ↑ Chicharro, Lucía Avial (2020). ««La vida quotidiana en Sumer»», Breu història de la vida quotidiana en l'Próximo Oriente antic., Madrit: Nowtilus, p. 55. ISBN 978-84-1305-127-7.
- ↑ Charvát 2002, p.119.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2003) The Pantheon of Uruk During the Neo-Babylonian Period, BRILL, pp. 424. ISBN 90-04-13024-1.
- Charvát, Petr (2002). Mesopotamia Before History, Londres: Routledge, pp. 281. ISBN 0-415-25104-4.
- Crawford, Harriet E. W. (2004). Sumer and the Sumerians, Cambridge University Press, pp. 252. ISBN 0-521-53338-4.
- Liverani, Mario (2006). Uruk, la primera ciutat, Bellaterra. ISBN 9788472903340.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Uruk.- El problema sumeri [1] archivat en Wayback Machine.. En Història Antiga. Consultat el 21 de febrer de 2019.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Uruk» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.