Khirokitia

Reconstrucció de les estructures circulares.

Unitats IA i XIIA.

Unitats IA i XIIA.

Unitats XLV i XLVII.

Khirokitia és un jaciment arqueològic en l'illa de Chipre en el mar Mediterrànea, que data del Neolític. També se li crida Khoirokoitía (en grec Χοιροκοιτία, Joirokoitía), Chirokitia i Jirokitia.

En 1998 l'Unesco ho va inscriure com Patrimoni de l'Humanitat.

En este lloc —i en prop d'atres 20 en l'illa— està representat el periodo Neolític acerámico (sense alfarería ni ceràmica de cap tipo).

El lloc va ser descobert en 1934 pel Dr. Porphyrios Dikaios (director del Departament d'Antiguetats de Chipre) i el seu assistent Joan du Plat Taylor, els qui varen portar a terme sis excavacions entre 1934 i 1946.

A principis dels anys setanta es varen realisar més excavacions, que varen tindre que ser interrompudes per l'invasió turca de l'illa. En 1977, un equip francés —dirigit per Alain Li Brun— va continuar l'excavació.

L'assentament de Khirokitia es troba en l'ala d'un tossal en la vall del riu Maroni a 6 km de la costa sur de l'illa.

Va estar habitat entre el VII i el VI mileni a. C.

Els métodos de subsistència practicats pels habitants neolítics incloïen la recolecció (agricultura) i la ganaderia.

És un llogaret tancat, aïllada del món exterior, separada de la ribera del riu per un fort mur de pedres de 2,50 m de gruixa i 3,00 m en el seu punt més alt preservat fins a l'actualitat. L'accés al llogaret provablement es conseguia a través de portes en la paret.

Les cases dins del perímetro del mur consistixen en estructures circulares juntes entre sí (cridades tholos). La part baixa d'estes cases generalment és de pedra i alcança proporcions enormes pel constant agregat de més capes de pedres. El seu diàmetro extern varia entre 2,30 m i 9,20 m mentres que el diàmetro intern és de només 1,40 m a 4,80 m. Recentment es va trobar una casa el sostre pla de la qual havia caigut en l'interior, lo que va indicar que no tots els sostres tenien forma de cúpula, com es va pensar originalment.

Les divisions internes de cada barraca depenien de l'us que se li donava. Tabics baixos, plataformes de treball, descans o depòsit. Tenien forns, presumiblement per a cuinar i calfar-se, bancs per a assentar-se i finestres. En molts casos hi ha evidència de columnes per a sostindre un pis superior. Es creu que les cabanyes eren com a habitacions, vàries de les quals estaven agrupades al voltant d'un pati obert, i juntes formaven una sola casa.

Es creu que la població del llogaret va estar entre 300 i 600 habitants. Les persones tenien una estatura prou curta: 1,61 m (hòmens) i 1,51 m (dònes). La mortalitat infantil era altíssima, i l'esperança de vida era de prop de 22 anys d'edat. Els morts s'enterraven acurrucados, directament baix dels pisos de les cases. En alguns casos se'ls deixaven recaptes, per lo que es creu que dins de les seues pròpies cases tenien algun tipo de cult als antepassats.

Esta és la més antiga cultura coneguda de Chipre, consistia en una societat desenrollada i ben organisada que es dedicava principalment a recolectar, caçar i criar ganado. L'agricultura es basava en el cultiu de cereals. També recolectaven fruts dels arbres que creixien selvats en l'àrea circumdant, com a anous de pistacho, figues, olives i damascos. Les quatre espècies animals els restants dels quals s'han trobat en este lloc són venados, ovelles, cabres i porcs.

El llogaret de Khirokitia va ser abandonada sobtadament per causes desconegudes al voltant de l'any 6000 a. C., i sembla que tota l'illa va quedar deshabitada durant 1500 anys, fins que va aparéixer el següent grup documentat, els sotira.

Vore també

• Maroni (Chipre)