Anar al contingut

Propileus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Propileus
Propileus de l'Acrópolis d'Atenes
Propileus de la plaça Königsplatz, Munich
Restants dels propileus de Baalbek, edificats a principis de el III, en temps de Caracalla.

Els '___protected_title_0___' són, en arquitectura, una entrada monumental en columnes a un edifici o recint tancat.[1]

Orige del terme

[editar | editar còdic]

En l'Antiga Grècia, la paraula en singular própylon o propileu (en grec antic, en plural, προπύλαια, compost del prefixe προ pro i del sustantiu πύλαιον pylaion — Προπύλαιον = 'davant de la porta') designava un vestíbul simple ubicat en el front de l'entrada a un santuari, palau o ciutat.

En plural, els propileus (Προπύλαια) són entrades o pòrtics monumentals d'estructura molt més complexa, com en Eleusis, Corinto, Epidauro o Atenes. Freqüentment disponien d'una paret o també cridada frontera en columnes.

En l'àmbit helènic, el propileu monumental més antic conservat és l'entrada al tem-nos del santuari d'Afaya en Egina, una estructura bifronte in antis, en dos columnes dòriques en cada cara. Tant en este cas com a més vesprada en Atenes, esta construcció també va servir per a ocultar la forta pendent de la via d'accés, composta per escales monumentals. Es va realisar al mateix temps que la reconstrucció del recint sagrat, datada al voltant del 500 a. C. Els restants d'una anterior entrada monumental, evidenciada per les excavacions, han segut datats al voltant del 570 a. C.

Atres propileus

[editar | editar còdic]

El propileu no adossat més antic conegut és el que es troba en l'àrea del palau de Pasargada, una antiga capital aqueménida.[2]

Front al Palau de Darío en Susa, en el montícul de la ciutat real, hi ha un passage cobert cridat propileu.[3]

En Baalbek encara hui poden observar-se els propileus de l'época de Caracalla, erigits en el III.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2009) Diccionari visual de térmens arquitectònics, Madrit: Càtedra, p. 368. ISBN 978-84-376-2506-5.
  2. Pasargadae. En l'Enciclopèdia iránica (2009). Consultat el 15 de febrer de 2018.
  3. Susa III. The Achaemenid Period. En l'Enciclopèdia iránica (2009). Consultat el 15 de febrer de 2018.


Referències

[editar | editar còdic]