Anar al contingut

Pasargada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pasargada

Pasargada o Pasargadas (del grec Πασαργάδαι, procedent del persa پاسارگاد - Pāsārgād) va ser la primera capital del Imperi aqueménida baix Ciro el Gran que va mamprendre la seua construcció (559-530 a. C.); també és a on es troba el seu tomba. Va ser una ciutat en l'antiga Pèrsia. Actualment, és un jaciment arqueològic ubicat al sur de l'actual Iran, en el comtat de Pasargada, província de Fars, sobre una estribación oriental dels monts Zagros. Dista uns 100 km cap al noreste de l'actual ciutat de Shiraz, i uns 87 km al noreste de la que va ser posterior capital aqueménida, Persépolis.

El lloc de Pasargada va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en l'any 2004. Comprén una zona de protecció de 160 ha i una zona de respecte de 7127 ha.[1]

Història

[editar | editar còdic]

Va ser la primera capital de la dinastia aqueménida, aplegant a ocupar unes 160 hectàreas en superfície. Va ser perdent importància com a capital en la fundació de Persépolis, si ben el seu caràcter de primera capital, unit al fet de que en ella s'ubicava la senzilla tomba de Ciro II el Gran, el fundador de l'imperi aqueménida, la va fer un lloc digne de respecte que ha perdurat fins ara.

Pasargada estava situada a 1900 m s. n. m. en la vall de Murgab. El riu Pulvar rega esta vall que està rodejat de montanyes.[2]

Ciro el Gran va començar a construir la capital en l'any 546 a. C. o més vesprada; estava inacabada quan va morir en batalla, en el 530 o 529 a. C. Els restants de la tomba del fill i successor de Ciro, Cambises II s'han trobat en Pasargada, prop de la fortalea de Toll-i Takht, i identificats en 2006.[3]

Segons Ctesias, durant la guerra de Ciro II contra Astiages, les dònes i els chiquets perses es varen refugiar en una montanya alta que es dia Pasargada.[4][5] De creure a Ctesias, la ciutat hauria rebut el seu nom de la montanya.[5]

Pasargada va seguir sent la capital de l'imperi aqueménida fins que Cambises II la va traslladar a Susa; més vesprada, Darío va fundar una atra en Persépolis. El jaciment arqueològic s'estén per 1,6 quilómetros quadrats i inclou una estructura que habitualment es creu que és el mausoleu de Ciro, la fortalea de Toll-i Takht en la part alta d'un tossal propenc, i els restants de dos palaus reals i jardins. Els jardins perses de Pasargada constituïxen l'eixemple més antic que es coneix del chahar bagh persa, o disseny de jardí cuádruple (vore Jardí persa).

La tomba de Ciro

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Tomba de Ciro.
Archiu:I am Cyrus, Achaemenid King - Pasargadae. caps block 9
"Yo soc Ciro el rei, un aqueménida." En persa antic, elamita i acadio. Està tallat en una columna en Pasargada

El monument més important en Pasargada és la tomba de Ciro el gran. La tomba de Ciro és un dels dos models de tombas que varen existir en l'art persa del periodo aqueménida.


Es tracta d'una construcció en forma d'edículo, en frontón i coberta a dos aigües, relacionat en l'art grec d'Àsia Menor. L'atre model és el de la tomba de Darío I en Naqsh-i Rostam, excavada en roca com els hipogeus egipcíacs.

Té sis escalons amplis que duen al sepulcro, la cambra del qual medix 3,17 m de llarc per 2,11 m d'ample per 2,11 m d'alt i té una entrada estreta i baixa. Encara que no hi ha cap evidència ferma que identifique esta tomba com la de Ciro, els historiadors grecs varen relatar que Alejandro Magne aixina ho va creure. Quan Alejandro va saquejar i va destruir Persépolis havia visitat la tomba de Ciro. Flavio Arriano, escrivint en el II, documenta que Alejandro va ordenar a Aristóbulo, un dels seus guerrers, que entrara en el monument. Dins va trobar un llit d'or, una taula posada en gots, un fèretre d'or, alguns ornaments en pedres precioses i una inscripció en la tomba. No queda rastre algun d'inscripció, i hi ha desacort pel que fa al contingut exacte del text. Segons Estrabón, dia:


Una atra variació, documentada en Pèrsia: The Immortal Kingdom, és:


El disseny de la tomba de Ciro s'atribuïx als zigurats elamitas o mesopotámicos, pero la cella s'atribuïx usualment a les tombes Urartu d'una época anterior.[6] En particular, la tomba en Pasargada té casi les mateixes dimensions que la d'Aliates II, pare del rei bregue Creso; no obstant, alguns han rebujat esta pretensió (segons Heródoto, Creso va ser perdonat per Ciro quan va conquistar Brega, i es va convertir en membre de la cort de Ciro). La principal decoració en la tomba és un disseny en rosetón sobre la porta dins del gablete.[7] En general, l'art i l'arquitectura que s'ha trobat en Pasargada ejemplifica la síntesis persa de vàries tradicions, bevent en precedents d'Elam, Babilonia, Asiria, i l'Antic Egipte, en l'afegitó d'algunes influències anatolias.

Arqueologia

[editar | editar còdic]
Grapa tipo coa d'ànet procedent de Pasargada

Esta primera capital del imperi aqueménida queda a 40 quilómetros de Persépolis, en lo que actualment és la província de Fars d'Iran.[8]

Junt al mausoleu de Ciro, destaquen ademés el terrat fortificada de Tall-i Takht i el conjunt arquitectònic palatí format pel pòrtic d'entrada, la sala d'audiències, els aposentos reals i els jardins, que constituïxen no solament una mostra excepcional de la primera fase de l'art i l'arquitectura aqueménida, sino també un testimoni eixemplar de la civilisació persa.


Va ser el primer jaciment arqueológicamente investigat per l'arqueòlec alemà Ernst Herzfeld en 1905, i en una temporada d'excavacions en 1928, junt en el seu assistent Plantilla:Ill.[9] Des de 1946, els documents originals, llibres de notes, fotografies, fragments de pintures murals i ceràmica de les primeres excavacions es conserven en la Galeria Freer, Institució Smithsoniana, en Washington, D. C. Despuix de Herzfeld, Aurel Stein va completar el mapa del lloc de Pasargada en 1934.[10] En 1935, Erich F. Schmidt va produir una série de fotografies aérees de tot el complex.[11]

Des de 1949 fins a 1955, va treballar allí un equip iraní liderat per Ali Sami.[12] Un equip de l'Institut Britànic d'Estudis Perses, liderat per David Stronach va reprendre les excavacions entre 1961 i 1963.[13][14][15] Va ser en els anys xixanta quan es va excavar un depòsit conegut com el tesor de Pasargada prop dels fonaments de el "Pabelló B" del jaciment. Es remonta als sigles V-IV a. C., i està format per joyeria aqueménida ornamentada, realisada en or i pedres precioses; actualment es troba en el Museu Nacional d'Iran i el Museu Britànic.[16] Despuix d'un lapsus de temps, el treball va ser repres/représ per l'Organisació del Patrimoni Cultural Iraní i la Maison de l'Orient et de la Méditerranée de l'Universitat de Lió en 2000.[17]

Galeria d'imàgens

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
Notes
  1. ↑ (28 d'agost de 2004) Ancient Pasargadae threatened by construction of dam, Mehr News Agency..
  2. ↑ Dandamaev y Lukonin, 1980, p. 353.
  3. ↑ «Discovered Stone Slab Proved to be Gate of Cambyses’ Tomb». CHN. Archivat des d'el original, el 29 de novembre de 2009..
  4. ↑ FGrH, fr. 66, 35-36
  5. ↑ 5,0 5,1 Dandamaev y Lukonin, 1980, p. 351.
  6. ↑ (19 de giner de 2008) «Tomb of Cyrus», The Megalithic Portal..
  7. ↑ (1989) The Arts of Pèrsia, Yale University Press. ISBN 0-300-03987-5..
  8. ↑ Lendering. Pasargadae, Livius..
  9. ↑ Herzfeld, I (1929). Bericht über die Ausgrabungen von Pasargadae 1928 (en alemà), Archäologische Mitteilungen aus Iran, pp. 4–16.,
  10. ↑ Stein, A (1936). An Archaeological Tour in Ancient Persis, Iraq, pp. 217–20..
  11. ↑ (1940) Flights Over Ancient Cities of Iran (PDFPDF), Institut Oriental de l'Universitat de Chicago, University of Chicago Press. ISBN 0-918986-96-6..
  12. ↑ Ali-Sami (1971). Pasargadae. The Oldest Imperial. Capital of Iran, 2.ª edició, Shiraz: Learned Society of Pars; Musavi Print. Office..
  13. ↑ (1963) «First Preliminary Report», Excavations at Pasargadae, Iran, pp. 19–42..
  14. ↑ (1964) «Second Preliminary Report», Excavations at Pasargadae, Iran, p. 21–39..
  15. ↑ (1965) «Third Preliminary Report», Excavations at Pasargadae, Iran, pp. 9–40..
  16. ↑ British Museum Collection
  17. ↑ Boucharlat, Rémy (2002). Pasargadae, Iran, pp. 279–82..
Bibliografia
  • Azcárate Ristori, J. M.ª de, i uns atres, Història de l'art, Anaya, Madrit, 1986. ISBN 84-207-1408-9
  • (1980) Cultura i economia de l'Iran antic, Sabadell: Ausa. ISBN 84-86329-68-X.


Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pasargada&oldid=803985»