Jardí persa

Archiu:Bagh-e Eram (1).jpg

Jardí persa

La denominació de jardí persa remet a una tradició i a un estil de la concepció dels jardins que té el seu orige en Pèrsia (actual Iran). Tradicionalment estos jardins eren “espais tancats”.

La paraula persa (en avéstico) per a definir “espai tancat” era pairi-daeza que es va transmetre, en la mitologia judeocristiana en el nom de Paraís, el Jardí del Edén.

L'objectiu d'estos jardins era el de procurar la tranquilitat tant espiritual com a recreativa (punt de reunió dels amics), de fet eren, essencialment, un paraís en la terra. La manera en que estos jardins es construïen podia ser molt formal (fent prevaldre l'estructura) o molt informal (centrant-se en les plantes), respectant, no obstant, algunes regles simples de concepció, en l'intenció d'maximizar, en térmens de funció i emoció, tot allò que podia oferir el jardí. S'estima que l'orige dels jardins perses data d'uns 4000 a. C. En les ceràmiques d'eixa época es descobrixen els dissenys en creu, típics dels jardins perses. El concepte persa d'un jardí ideal (semblat a un paraís), té la seua millor representació en el Taj Mahal. Va ser Babur el que va introduir el concepte dels jardins perses en l'Índia, i el jardí Aram Bagh d'Agra (actualment abandonat) va ser el primer dels numerosos jardins que ell va crear. El Taj Mahal és un dels jardins perses més grans del món.

Història

Archiu:Riza i-Abbasi - Princely Youth and Dervish.png

Hòmens charrant en un jardí persa.

L'estil d'estos jardins és molt antic, precedixen, en molt, a l'era moderna. Els contorns del jardí de Ciro I que lindaban en el palau, permaneixen encara visibles en l'actualitat (va ser construït uns 500 a. C.). Durant el regnat dels Sasánidas (VII de nostra era) i baix l'influència del Zoroastrismo l'introducció de l'aigua en l'art es va posar de manifest adquirint gran importància (que es va posar de relleu per la presència de fonts i estanys en els jardins). Durant l'ocupació dels àraps l'aspecte estètic del jardí va adquirir encara més importància sobrepassant, inclús, l'utilitat del propi jardí. És en esta época quan les regles estètiques que definixen el jardí escomencen a desenrollar-se (un eixemple d'això es troba en el chahar bagh (چهارباغ), un estil de jardí que intenta imitar al Edén). Té quatre rius i quatre quadrants que representen el món. La concepció integra , de tant en tant, un eix més llarc que els atres, els canals d'aigua corrent es repartixen per les quatre parts del jardí conectant-se en un estany central.

Quan Pèrsia, en el XIII, va ser invadida pel Imperi mongol les estructures ornamentals dels jardins varen cobrar gran importància, en l'utilisació, per eixemple, de les Peonías i els crisantems. L'Imperi Mongol va exportar ràpidament la tradició del jardí persa a atres llocs del seu imperi (especialment a l'Índia). La Dinastia Safavide, (sigles XVII i XVIII) va desenrollar la magnitut i els ornaments (en uns jardins que anaven més allà de la simple extensió del palau convertint-se en una partix integrant del mateix tant funcional com estèticament parlant. En els sigles posteriors la concepció dels jardins europeus va escomençar a influir en Pèrsia, en especial els dissenys dels jardins francesos aixina com, en menor mida, el disseny dels jardins russos i els de el Regne Unit. Estos canvis particulars, atribuïts a Occident varen incloure la modificació de l'utilisació de l'aigua aixina com la de les espècies de plantes utilisades.

Les formes i estils dels jardins tradicionals ya no estan presents en les ciutats actuals d'Iran; no obstant encara poden vore's rodejant els monuments històrics, els museus i les mansions de les classes pudientes tradicionals.

Elements del jardí persa

Archiu:Jardín de Fin, Kashan, Irán, 2016-09-19, XIII20.jpg

El pabelló central, l'estany i la vegetació són elements d'un jardí persa com el de Bagh-i-Fi, en Kashan.

Els diferents elements que componen el jardí persa, com el pabelló central, l'estany i la vegetació contigua, poden apreciar-se en el Bagh-i-Fi de Kashan.

La llum del sol i els seus efectes han segut un factor de suma importància en l'estructuració dels jardins perses, aixina com les textures i les formes triades per l'arquitecte per a reduir l'impacte de la llum. Per la posició geogràfica en la latitut d'Iran, l'ombra és extremadament important en els jardins, sense ella no s'obtindrien espais utilisables (els arbres i els emparrados oferixen una ombra natural; els pabellons i les parets servixen, aixina mateix, per a bloquejar al sol). Els jardins perses, oferixen, per tant, un espai ple de verdor i frescura en un país que es caracterisa per la seua calor i la sequetat.

Una atra característica, derivada de la calor, és l'importància que adquirix l'utilisació de l'aigua. Una espècie de túnel subterràneu, baix la capa freàtica cridat Qanat s'utilisa per a la irrigación del jardí i les seues afores. Unes estructures paregudes als pous es conecten al Qanat permetent, d'esta manera, elevar l'aigua a la superfície. En ocasions, en un pou persa s'utilisa als animals per a elevar l'aigua a la superfície. Este sistema pot ser amprat de la mateixa manera per a desplaçar l'aigua pel sistema aquàtic de la superfície, com els que existixen en l'estil denominat chahar bagh. Els arbres es planten, generalment, en una fossa anomenada Jub que impedix l'evaporament de l'aigua permetent que esta aplegue, en major rapidea, a les raïls.

L'estil persa intenta, freqüentment, integrar les parts «interiors» en les parts «exteriors» (lo que es realisa, a sovint, a través d'un jardí que rodeja el pati interior) Els elements arquitectònics com els arcs abovedados permeten conectar l'espai entre l'exterior i l'interior.

Descripció

Archiu:Jardín de Dolat-Abad, Yazd, Irán, 2016-09-21, XVII41.jpg

Jardí de Dolat-Abad, Yazd.

Archiu:نمای دریاچه و ساختمان.jpg

Abas Abad, Mazandaran

Les descripcions i ilustracions més antigues sobre els jardins iranís provenen dels estrangers que varen aplegar a Iran procedents dels països situats més a l'oest. Estes descripcions inclouen les d'Ibn Battuta, de el XIV, Ruy González de Clavijo, de el XV, i les d'Engelbert Kaempfer, de el XVII. Battuta i Clavijo no varen fer més que unes descripcions someras dels jardins sense descriure la seua planificació, mentres que Kaempfer va realisar uns dissenys precisos i concrets que va deixar gravats quan va retornar a Europa. Dits gravats mostren els jardins del tipo chahar bagh en els que poden observar-se els elements següents: un recint, dos estanys rectangulars, una ret interior de canals, uns pabellons, i plantacions lujuriosas. Dos eixemples que encara es conserven d'este tipo de jardins poden contemplar-se en Yazd (Dowlatabad) i en Kashan (Bagh-i-Fi). Es poden identificar perfectament els jardins gravats per Kaempfer situats en Isfahán.

Estils

Archiu:Naghshe Jahan Square Isfahan modified.jpg

Plaça de Naghsh-i Jahan, en Isfahán, Iran.

Els sis estils primaris del jardí persa s'expliquen a continuació que s'até, únicament, a la seua perspectiva, la seua funció i el seu estil. Els jardins no estan constreñidos a un estil particular, sino que s'integren en ells determinades parts que posseïxen el seu propi estil i funció.

Hayat

Públicament, són jardins d'un estil persa clàssic en el que predomina l'estètica en relació en la seua funció. Les estructures realisades per l'home en este tipo de jardí són particularment importants, en arcs i estanys (que poden ser utilisats per a la neteja). El sol està, generalment, cobert de grava o atres substàncies paregudes derivades de la pedra. Les plantacions són, per lo general, molt simples: arbres alineats que el seu comés és el de donar ombra.

Privadament, estos jardins solen centrar-se al voltant d'un estany i estan molt estructurats. L'estany és el seu principal punt d'atenció i servix per a humidificar l'atmòsfera ambiental. Sol contindre poques plantes per les llimitacions de l'aigua disponible en zona urbana.

Nom Propi, es diu ´´Jayat pero s'escriu ´´Hayat

Meydan

És un jardí públic, formal, en el que predominen els elements naturals i en els que l'importància de les estructures queda minimisada. Les plantacions consistixen en arbres, xares, herbes i parterres de plantes. Elements com l'estany o les senderes de grava dividixen l'herba. Les estructures existents, com els pabellons, complixen en la funció d'oferir ombra.

Chahar bagh

Artícul principal → Chahar bagh.

Este esquema procedix del model de jardí musulmà. El terme chahar bagh (en persa: چهارباغ‎, chahār bāgh, 'quatre jardins'; de chāhār, 'quatre' i bāgh, 'jardin') aludix a la divisió en quatre parts, i té relació en els quatre rius que travessen el paraís del Islam.

Són jardins privats i formals, en les seues quatre parts normalment separades per canals i molls elevats. En el centre se sol dispondre un pabelló o chicoteta arquitectura. Tradicionalment estos jardins es dissenyaven en funció dels càrrecs dels seus rics posseïdors (per eixemple les seues relacions en embaixadors o atres alts funcionaris). Estos jardins presentaven unes estructures en equilibri en el verdor del jardí (les plantes se situaven, per lo general, al voltant de l'estructura de l'estany i de les senderes.

Parc

Com la majoria dels parcs, el parc persa té una funció pública i informal, en el que predominen les plantes vegetals. Disponen de moltes senderes i racons en els que assentar-se, pero en qüestió d'elements estructurals són molt llimitats. L'objectiu d'estos parcs és el de proporcionar espargiment i relació social.

Bagh

Com en els demés jardins informals, els parcs, en el Bagh predomina el verdor i la naturalea. A diferència del parc, el bagh és, casi sempre, un espai tancat unit a la vivenda, en herba, arbres i plantes baixes. Els conductes de l'aigua i les senderes tenen menor importància que en els atres jardins de tipo més formal, i són més funcionals. L'objectiu principal d'estos espais és el de proporcionar distracció i espargiment familiar.

Archiu:Jardín del Príncipe, Mahan, Irán, 2016-09-22, XV25.jpg

Jardí Shazdeh (Jardí del Príncip).

Patrimoni de la Humanitat

Diferents jardins de tipologia persa han segut declarats Patrimoni de la Humanitat:

Archiu:Shazdeh Garden Mahan Iran.jpg

El Jardí Shazdeh és un dels majors jardins de la Província de Kerman.

1. Els jardins perses
   1. Jardí Persa de Pasargada (Iran)
   2. Chehel Sotoun (Iran)
   3. Jardí Fi (Iran)
   4. Jardí Eram (Iran)
   5. Jardí Shazdeh (Iran)
   6. Jardí Dolatabad (Iran)
   7. Jardí Abbasabad (Iran)
   8. Jardí Akbarieh (Iran)
   9. Jardí Pahlevanpour (Iran)
2. Taj Mahal (Índia)
3. Tomba de Humayun (Índia)
4. Jardins de Shalimar (Pakistan)

Bibliografia

• Khonsari, Mehdi; Moghtader, M. Resa; Yavari, Minouch (1998). The Persian Garden: Echoes of Paradise. Mage Publishers. ISBN 0-934211-46-9
• Rochford, Thomas (1999). Isfahan "Persian Garden Design" website. 3 de febrer de 2005.

Newton Wilber, D (1979). Persian gardens and garden pavilions. Washington.

Enllaços externs

• Una història dels jardins perses
• Persiangarden.anar [1] archivat en Wayback Machine.