Chahar bagh
Chahar bagh o charbagh (en persa: چهارباغ, chahār bāgh, 'quatre jardins'; de chāhār, 'quatre' i bāgh, 'jardí') és una expressió persa que s'utilisa sense traduir per a identificar un estil de jardí persa.[1] El jardí, quadrilàter, seguix un esquema de planta en creu i es dividix en quatre parts per mig de dos eixos que es tallen perpendicularment, eixos plasmats per mig de senderes, camins o canals d'aigua. La creu pot ser llatina (un braç més llarc que els atres) o grega (quatre braços iguals) (excepcionalment, hi ha creus de Sant Andrés). El punt d'intersecció sol destacar-se en una font o pou.
El Chahrbagh-i Abbasi (o avinguda o bulevar Charbagh) en Isfahán, Iran, construït per Shah Abbas el Gran en 1596, i el jardí del Taj Mahal, en l'Índia, són els eixemples més famosos d'este estil. En el chahar bagh del Taj Mahal, cada una de les quatre parts té setze llits de flors.
Història
[editar | editar còdic]| Una de les característiques dels jardins perses és el jardí de quatre parts distribuït en vies axials que es creuen en el centre del jardí. Este esquema geomètric molt estructurat, cridat chahar bagh, es va convertir en una poderosa metàfora per a l'organisació i domesticació del paisage, en sí mateixa un símbol del territori polític. | One of the hallmarks of Persian gardens is the four-part garden laid out with axial paths that intersect at the garden's centre. This highly structured geometrical scheme, called the chahar bagh, became a powerful metaphor for the organization and domestication of the landscape, itself a symbol of political territory.[2] |
El chahar bagh té el seu orige en l'época de la Pèrsia aqueménida. Historiadors grecs, com Heródoto i Jenofonte, varen deixar extenses descripcions de Pasargadae, la ciutat palatina de Ciro el Gran, i de «els quatre jardins».[3] Després va passar al món helenístico (al voltant de el IV.), despuix al món romà (en el I). En l'Edat Mija, els eclesiàstics cristians entusiastes dels autors antics (Dioscórides, Plinio el Vell...), reprenen els elements del jardí romà (i per tant del jardí persa), en especial l'estructura del chahar bagh que simbolisa per a ells la creu de Crist. En el món musulmà apareix una forma particular de chahar bagh: en realitat un conjunt de dos chahar bagh, costat a costat, és dir huit parts que representen a les huit portes del paraís, tot això dividit per quatre canals, que representa els quatre rius del paraís.[4]
En la Renaixença, els jardins antics es posen de nou de moda, encontrandola planta en creu típica en els jardins a l'italiana i els jardins a la francesa.
En l'Índia, el concepte del chahar bagh en els mausoleus imperials es veu per primera volta una escala monumental en la Tomba de Humayun en Delhi. El pare de Humayan, Babur, va anar el conquistador d'Àsia central que va tindre èxit en assentar les bases de la dinastia mogol en el subcontinent indi, convertint-se en el primer emperador mogol. La tradició del jardí del paraís es va afiançar entre els mogoles, aplegats de Pèrsia, i ya es troba en la tomba del propi Babur, Bagh-i Babur, en Kabul.[5]
Esta tradició va donar orige al disseny dels jardins mogoles i es mostra en la seua forma més acabada en el Taj Mahal —construït per l'emperador Shah Jahan, net de Babur, com a tomba per a la seua esposa favorita índia Mumtaz Mahal, en Agra. Ací, a diferència de lo que ocorre en la majoria d'eixes tombes, el mausoleu no està en el centre del jardí, sino en el seu extrem nort. El jardí conta en ciprers italians (Cupressus sempervirens) que simbolisen la mort. Els arbres frutales en el jardí simbolisen la vida. El jardí atrau a moltes aus, que es consideren una de les característiques del jardí.
Jardins contemporàneus
[editar | editar còdic]Un jardí contemporàneu d'estil chahar bagh es troba en la part superior del sostre del Ismaili Centre en South Kensington, Londres.[6] La Delegació de la Ismaili Imamat, situada en Sussex Drive en la capital canadenca deOttawa, Ontario també té un jardí charbagh en un entorn únic i modern.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Cornell, Vincent J. (2007) Voices of Islam: Voices of art, beauty, and science (volume 4 in the Voices of Islam series) Praeger, Westport, Connecticut, pages 94-95, ISBN 978-0-275-98735-0
- ↑ D. Fairchild Ruggles, Islamic Gardens and Landscapes, University of Pennsylvania Press, 2008, p.39
- ↑ History of Persian Garden Design
- ↑ (anglés) The ‘Chahar Bagh’ Garden Pla [1] archivat en Wayback Machine., The Religious Education and Environment Programme.
- ↑ Mughul Tomb GardensThe poetics of gardens, by Charles Willard Moore, William J. Mitchell. Published by MIT Press, 2000. ISBN 0-262-63153-9. Page 17.
- ↑ A Plau in Paradise - ràdio coverage from the BBC about the charbagh garden on top of the Ismaili Centre in South Kensington
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Charbagh» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chahar bagh» de Wikipedia en francés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Lehrman, Jonas Benzion (1980). teua0C Earthly paradise: garden and courtyard in Islam. University of Califòrnia Press. ISBN 0-520-04363-4.
- Ruggles, D. Fairchild (2008). Islamic Gardens and Landscapes. University of Pennsylvania Press. ISBN 0-8122-4025-1.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Charbagh en Wikimedia Commons.
- Babur's Garden - video de l'Àsia Society, US