Anar al contingut

Humayun

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Humayun


Humayun (Kabul, 6 de març de 1508-Delhi, 22 de febrer de 1556) va ser el segon emperador del Imperi mogol de l'Índia. Va governar des de 1530 a 1540 (i després entre juny de 1555 i giner de 1556 fins a la seua mort accidental) un territori que hui correspon en Afganistan, Pakistan, i part del nort de l'Índia. Era fill de Babur, el fundador de l'imperi. Va ascendir al tro el 30 de decembre de 1530 a pesar de l'oposició d'una part de la noblea, heretant del seu pare un immens territori que este no havia tingut temps d'organisar. Va perdre el seu imperi durant un prolongat periodo de temps pero finalment, en l'ajuda del Imperi persa, ho va recuperar, i encara més gran. En el moment del seu decés, l'Imperi del Gran Mogol ocupava prop d'un milló de quilómetros quadrats.

Antecedents

[editar | editar còdic]

Humayun va nàixer com Nasir al-Din Muhammad de l'esposa favorita de Babur Māham Begum el dimarts 6 de març de 1508. Segons Abu Fazal Allami, Māham estava emparentada en la noble família del sultà Hussain Mirza de Jorasán. També estava emparentada en el xeic Ahmād Jami.[1][2]

La decisió de Babur de dividir els territoris del seu imperi entre dos dels seus fills va ser inusual en l'Índia, encara que havia segut una pràctica comuna en Àsia Central des de l'época de Gengis Kan. A diferència de la majoria de les monarquies, que practicaven la primogenitura, els timúridas varen seguir l'eixemple de Gengis i no varen deixar tot un regne al fill major. Encara que baix eixe sistema només un Chingissid podia reclamar la sobirania i l'autoritat khanal, qualsevol varó chinggisid dins d'una determinada sub-branca tenia igual dret al tro (encara que els timúridas no eren chinggisid en la seua ascendència paterna).[3] Mentres que l'Imperi de Gengis Kan s'havia dividit pacíficament entre els seus fills a la seua mort, casi totes les successions chinggisíes des de llavors havien acabat en fratricidi. [4]

Despuix de la mort de Timur, els seus territoris es varen dividir entre Pir Muhammad, Miren Shah, Khalil Sultan i Shah Rukh, lo que va donar lloc a guerres interfamiliares. [5] A la mort de Babur, els territoris de Humayun eren els menys segurs. Només havia governat quatre anys, i no tots els umarah] (nobles) consideraven a Humayun com el governant llegítim. De fet, abans, quan Babur va emmalaltir, alguns nobles varen intentar instalar al seu cunyat, Mahdi Khwaja, com a #gobernant. Encara que este intent va fracassar, va ser una senyal dels problemes que s'aveïnaven.[6]

Regnat de Humayun

[editar | editar còdic]

Aprofitant l'inestabilitat de l'imperi, minat per les intrigues de la cort, els rajás somesos pel seu pare es varen rebelar. En 1531, Humayun va dur al seu eixèrcit davant la fortalea de Kalinjar. Pero per l'escassea de fondos de la tesoreria imperial, va acceptar el fort rescat que se li va oferir i va alçar el lloc. Humayun es va posar llavors en marcha per a sometre als afgans instalats en Bihar als que va derrotar en 1532. En decembre d'eixe mateix any va conseguir sometre a les tropes de Sher Shah Suri.


Mentrestant, Bahadur Shah es anexionó la zona de Malwa (corresponent a una part de l'actual estat de Madhya Pradesh i del Rajastán). Bahadur es fortificó en el fort de Chittor. Humayun va prendre el fort i va obligar a Bahadur a fugir. Les tropes de l'imperi varen continuar la seua marcha, prenent la fortalea de Mandu i les ciutats de Cambay i Ahmadabad. Va deixar al seu germà Askari com a governador de la zona; este es va vore incapaç de defendre la regió quan en 1536 Bahadur Shah la va atacar.

Mentres Humayun seguia en les seues campanyes en l'oest, Sher Shah va reforçar la seua posició en Bihar i es va llançar a la conquista de Bengala. Humayun va decidir intentar recuperar Bengala en lloc de perseguir a Sher Shah. El 26 de juny de 1539, les tropes mogoles varen ser derrotades per les afganes en la batalla de Chansa. Humayun es va vore obligat a fugir fins a Agra acompanyat únicament per alguns fidels seguidors. Va perdre una nova batalla contra els afgans en Kanauj en 1540 lo que li va obligar novament a fugir, esta volta cap al Punjab i, posteriorment a Sind. Va ser allí, en Umarkot, a on va nàixer el seu fill i hereu, Akbar, en 1542.

Desterro i regrés al tro

[editar | editar còdic]

La fugida de Humayun va terminar en Pèrsia a on el sah li va oferir tropes per a que poguera recuperar el tro. En 1544, Humayun pren les ciutats de Kandahar i Kabul, governada pel seu germà Kamran, que la va recuperar en 1546. A l'any següent la ciutat va tornar a ser presa per Humayun. En 1549, Kamran es va apoderar de Kandahar; Humayun va recuperar la vila, va cegar al seu germà i ho va enviar a La #Meca com a penitència.

Despuix de la mort accidental de Sher Shah durant el lloc de Kalinjar (1545) el seu fill, Islam Shah li va succeir. Islam Shah va morir en 1554. Estes dos morts varen deixar a la dinastia tambalejant-se i desintegrant-se. Tres rivals pel tro varen marchar cap a Delhi.

Humayun estava ya preparat per a tornar a l'Índia i recuperar el seu tro. En 1554, va entrar en Peshawar; a l'any següent va prendre Lahore. En la batalla de Sirhind el 22 de juny de 1555, els eixèrcits de Sikandar Shah Suri varen ser derrotats decisivament.[7] Eixe mateix any, la seua victòria contra les tropes afganes en la batalla de Macchiwara va consagrar la seua victòria. En juliol de 1555, Humayun va entrar finalment en Delhi i va recuperar el tro despuix de 15 anys destronat (primer en l'exili i després batallant en territori mogol).[8]

Personalitat

[editar | editar còdic]

Edward S. Holden escriu: "Va ser uniformemente amable i considerat en els seus dependents, devotamente apegado al seu fill Akbar, als seus amics i als seus turbulentos germans. Les desgràcies del seu regnat varen sorgir en gran mida, de la seua incapacitat per a tractar-los en rigor". Ademés, escriu: "Els mateixos defectes del seu caràcter, que ho fan menys admirable com a governant exitós de les nacions, fan que ho apreciem més com a home. La seua fama ha sofrit perque el seu regnat es va produir entre les lluentes conquistes de Babur i el benèfic art de governar de Akbar; pero no era indigne de ser el fill d'un i el pare de l'atre".[9] Stanley Lane-Poole escriu en el seu llibre Medieval Índia: "El seu nom significava el vencedor (afortunat/conquistador), no hi ha cap tipo en l'història que es cride tan mal com Humayun", era de naturalea indulgent. Ademés, escriu: "De fet, va ser desafortunat... A penes havia gojat del seu tro durant sis mesos en Delhi quan va esvarar des dels polits escalons del seu palau i va morir en el seu quadragèsim nové any (24 de giner de 1556). Si hi havia una possibilitat de caure, Humayun no era l'home que la perdia. Es va tambalejar a lo llarc de la seua vida i va eixir d'ella donant tumbos".[10]

Humayun va ordenar l'eixecució per aplastamiento per elefant d'un iman que va creure erròneament que criticava el seu regnat.[11]

Mort i llegat

[editar | editar còdic]

El segon emperador dels mogoles va morir en 1556 en caure accidentalment des d'una escala de la seua biblioteca. La seua esposa, Hamida Begum, va ordenar construir un mausoleu en el seu honor. La tomba de Humayun situada en Delhi està considerada des de 1993 Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco. Es tracta d'una de les millors mostres de l'art mogol de l'Índia i està considerada la precursora en estil del famós Taj Mahal d'Agra.


El 24 de giner de 1556, Humayun, en els braços plens de llibres, baixava l'escala de la seua biblioteca quan el muecín va anunciar l'Azaan (la cridada a l'oració). Tenia la costum, sempre que sentia la cridada, d'agenollar-se en senyal de reverència. En intentar agenollar-se, es va enganchar el peu en el corfoll, va esvarar varis escalons i es va colpejar el pols en una vora de pedra escarpada. Va morir tres dies despuix.[12] El seu cos va ser enterrat en Purana Quila inicialment, pero, per un atac d'Hemu sobre Delhi i la captura de Purana Qila, el cos de Humayun va ser exhumat per l'eixèrcit que fugia i traslladat a Kalanaur en el Punjab a on Akbar va ser coronat. En acabant de que el jove emperador mogol Akbar derrotara i matara a Hemu en la Segona Batalla de Panipat. El cos de Humayun va ser enterrat en la Tomba de Humayun en Delhi, la primera gran tomba en jardí de l'arquitectura mogol, assentant el precedent que després varen seguir el Taj Mahal i molts atres monuments indis. Va ser encarregat per la seua favorita i devota esposa principal, Bega Begum.[13][14][15][16][17][18]

Akbar va demanar més tart a la seua tia paterna, Gulbadan Begum, que escriguera una biografia del seu pare Humayun, el Humayun nameh (o Humayun-nama), i lo que recordava de Babur.

El títul complet és Ahwal Humayun Padshah Jamah Kardom Gulbadan Begum bint Babur Padshah amma Akbar Padshah.[19] Tenia només huit anys quan va morir Babur, i es va casar als 17, i la seua obra és d'estil persa senzill.


A diferència d'atres biografies reals mogoles (el Zafarnama de Timur, el Baburnama, i el seu propi Akbarnama) no ha sobrevixcut cap còpia ricament ilustrada, i l'obra només es coneix per un únic manuscrit maltrecho i llaugerament incomplet, ara en la Biblioteca Britànica, que va aparéixer en la década de 1860. Annette Beveridge va publicar una traducció a l'anglés en 1901,[20] i des de l'any 2000 s'han publicat edicions en anglés i bengalí.[21]

Esposes i descendents

[editar | editar còdic]
  • De l'unió en Beqa Begum Taghai (1527- 1581), malnomenada Haji Begum, filla de Yadgar Mirza Taghay, va tindre la siguiene descendència:
    • A l'Amen Mirza, (Agra 1528 - va morir jove)
    • Aqiqa Begum, (Agra 1531 - ofegada en Chausa el 27 de juny de 1539)
  • Gul Barg Begum Barlas (1530/1533), filla de Nizamuddin Ali Barlas Khalifa, i de Sultanam Begum (casada primer en Mir Shah Hussein Arghoun); va morir despuix de 1543; no va tindre descendència
  • De l'unió en Hamida Banu Begum (Sindh, 29 d'agost de 1541), titulada Mariam Makani; filla del xeic Ali Akbar Jami, malnomenat Bava Dost; (1527 - Agra, 29 d'agost de 1604) va tindre la següent descendència:
    • Akbar
    • Jahan Sultan Begum, (Sabz awar 1544 - Kabul 1547)
    • Na Begum, (1545/1550 - Kotal Sitara autumne 1557)
    • Na Begum, (1545/1550 - Jallalabad autumne 1557)
  • Nawab Bilqis Makani Mariam Beg (en Pèrsia 1543/1544), filla de Masum Beg i Sultanam, germana del Shah Tahmasp; sense descendència
  • De l'unió en Mah Chuchak Oghlan (1546 - Kabul març de 1564), germana de Bairam Oghlan, va tindre la següent descendència:
    • Bakhtunissa Begum o Fakhrunissa Begum, (Kabul 1550 - Agra 1608) casada en Abul Maali Shah, assessinada 13 de maig de 1564 després Kwaja Hassan Naqshabandi
    • Sakina Banu Begum, (1551 - despuix de 1578) casada en Shah Ghazi Khan Qazwini, fill de Naqib Khan Qazwini
    • Amina Banu Begum, (1552)
    • Mohammed Hakim Mirza, (Kabul 19 d'abril de 1553 - Kabul 10 d'octubre de 1585); Governador de Badakstan
    • Faruk Fal Mirza, (Kabul 1554- va morir jove)
    • Na Begum (1555/1556)
  • Shahzada Begum Miranshah (1551), filla del sultà Soleiman Mirza Miranshah i de Haram Begum; sense descendència

Concubinas

[editar | editar còdic]
  • Maywa Jan, filla de Chamberlain Khadang
  • Chand Bibi, ofegada en Chausa, 27 de juny de 1539
  • Shad Bibi, ofegada en Chausa, 27 de juny de 1539
  • Bibi Gunwar, la descendència del qual va ser:
    • Bakshi Banu Begum, (setembre de 1540 - ¿?), casada en el sultà Ibrahim Mirza Miranshah, (1534 - mort en setembre de 1560), fill del sultà Soleiman Mirza Miranshah i de Haram Begum i després en Mirza Sharafuddin Husain Ahrari, fill de Kwaja Muin Ahrari i de Quchak Begum, mort en 1580
  • Khanish Agha Khwarizmi, filla de Jujuq Mirza Khwarizmi, la descendència de la qual va ser:
    • Ibrahim Mirza, (Kabul 19 d'abril de 1553 - va morir jove)
  • Shaham Agha, en pelegrinage a la #Meca 1575
  • Bibi Safiya, en pelegrinage a la #Meca 1575

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ (1955) /page/n19/mode/1up?view=teatre La vida i l'época de Humayun, Orient Longmans, p. 1-Footnotes.
  2. ↑ (1907) El Akbarnama d'Abu'l Fazl (vol. I), The Asiatic Society, p. 285.
  3. ↑ Sharaf Al-Din: "Zafar-nama".
  4. ↑ Soucek, Svat. A History of Inner Àsia, Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-65704-4.
  5. ↑ William Bayne Fisher, Peter Jackson, Peter Avery, Lawrence Lockhart, John Andrew Boyle, Ilya Gershevitch, Richard Nelson Frye, Charles Melville, Gavin Hambly, The Cambridge History of Iran, Volume VI (1986), pp. 99-101
  6. ↑ Tabakāt Akbarī, una traducció del volum V de The History of Índia, as Told by Its Own Historians, 1867
  7. ↑ «Battles for Índia at Sirhind» (en en-us).
  8. ↑ Toler, Pamela D.. “An Untimely Death”. Calliope 21 (5): 3.
  9. ↑ Holden, Edward S. (2004). Mughal Emperors of Hindustan (1398–1707) (Emperadors mogoles del Indostán (1398-1707)) (en anglés), New Delhi, Índia: Asian Educational Service, pp. 123–127. ISBN 978-81-206-1883-1.
  10. ↑ Lane-Poole, Stanley (1903). L'Índia medieval baix el domini mahometano (712-1764) (en anglés), G. P. Putnam's Sons, pp. 230-237.
  11. ↑ Eraly, Abraham. Mughal Throne: The Saga of Índia's Great Emperors, Phoenix House, 2005. ISBN 0-7538-1758-6, p. 45. en
  12. ↑ Smith, Vincent Arthur (1958). Akbar: The Great Mogul 1542-1605, 2ª edició (en anglés), S. Chand & Co., pp. 21-22.
  13. ↑ Kamiya, Takeo. «Tumayun's Tomb in Delhi». UNESCO.
  14. ↑ Banerji 1938, pàg. 97, 232
  15. ↑ Burke, S. M. (1989). Akbar, el major mogol, Munshiram Manoharlal Publishers, p. 191. OCLC 243709755. «El mausoleu que Haji Begum va construir en Delhi per a albergar els restants mortals del seu difunt marit ... Una atra característica agradable és la disposició d'un gran jardí al voltant de l'edifici.»
  16. ↑ Eraly, Abraham (2007). El món mogol: La vida en l'última edat d'or de l'Índia, Penguin Books, p. 369. ISBN 978-0-14-310262-5.
  17. ↑ Henderson, Carol I. (2002). Culture and Customs of Índia (Cultura i costums de l'Índia), Greenwood Press, p. 90. ISBN 978-0-313-30513-9. «Despuix de la mort de l'emperador mogol Humayan en 1556, la seua esposa, Hajji Begum, va reunir a un equip d'arquitectes i constructors per a crear una gran tomba en Delhi. Va colocar la tomba en una cuadrícula en un jardí. Este escenari es va convertir en la firma de l'arquitectura mogol i es materialisa perfectament en el Taj Mahal.»
  18. ↑ «Mausoleum that Humayun never built (El mausoleu que Humayun mai va construir)» (en anglés).
  19. ↑ The Humayun Namah, by Gulbadan Begam, a study site by Deanna Ramsay
  20. ↑ org/details/historyhumynhum00bevegoog The history of Humāiūn (Humāiūn-nāma) (Història de Humāiūn (Humāiūn-nāma)), London: Royal Asiatic Society.
  21. ↑ Bengalí: trans de Pradosh Chattopadhyay, 2006, pub. Chirayata Prokashan, ISBN 81-85696-66-7

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Avasthy, Branca Shanker (1967). The Mughal Emperor Humayun (en anglés), History Dept., University of Allahabad. OCLC 469320065.
  • Banerji, S. K. (1938). Humayun Badshah (en anglés), Oxford University Press.
  • Gascoigne, Bamber. The Great Moghuls (en anglés), New York: Harper & Row. ISBN 978-006-011467-1.
  • Mukhia, Harbans. The Mughals of Índia (en anglés), Malden, MA: Wiley-Blackwell. ISBN 978-0-631-18555-0.

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Humayun&oldid=717797»