Iman
El iman és un cos o dispositiu en un magnetisme significatiu, de manera que atrau a atres imans o metals ferromagnéticos (per eixemple, ferro, cobalt, níquel i aleacions d'estos). Pot ser natural o artificial i també els materials poden ser paramagnéticos, que són atrets débilmente, com el magnesi, el platí, l'alumini, entre uns atres, o diamagnéticos, els que no s'atrauen, com el grafit de carbono, or, argent, plom i bismut.
Els imans naturals mantenen el seu camp magnètic continu, a menos que sofrixquen un colp de gran magnitut o se'ls aplique càrregues magnètiques opostes o altes temperatures.
El camp magnètic no és visible pero és el responsable que els imans atraguen o repelixquen varis materials, aquells que són fortament atrets per un iman tenen una gran permeabilidad magnètica, com en el cas del ferro i alguns tipos d'acer, i reben la denominació de materials ferromagnéticos. Els materials en una baixa permeabilidad magnètica només són atrets débilmente pels imans i reben el nom de paramagnéticos, un eixemple seria l'oxigen líquit. Finalment hi ha alguns materials, com l'aigua, que tenen una permeabilidad magnètica tan baixa que el magnetisme només es manifesta en presència d'un camp magnètic extern (diamagnetisme). Tot té una permeabilidad magnètica mesurable.
Els imans poden ser permanents, si una volta magnetizados conserven de manera persistent les propietats magnètiques, o temporals, si només conserven les propietats magnètiques mentres estan baix l'influència d'un camp magnètic, desapareixent quan el camp desapareix. Un electroimant seria un tipo d'iman temporal fet en un bobinado de fil elèctric pel que passa una corrent elèctrica, i només es comporta com un iman mentres passa la corrent; a voltes el bobinado es fa al voltant d'un material ferromagnético per a millorar el camp magnètic que es produïx.
L'unitat de mida del SI per al camp magnètic és el tesla, mentres que l'unitat per al fluix magnètic és el weber; 1 tesla és 1 weber per metro quadrat.
Etimologia
[editar | editar còdic]Del grec, adamas, adamantos (diamant, acer) de «a» (privativa, prefix de contrarietat o de negació) i damao (cremar). Fig. pedra dura que no es pot o no es deguera cremar, calfar, puix els grecs varen deure conéixer que la calor destruïx el magnetisme.
El croniste Gonzalo Fernández d'Oviedo relata el seu us i diversos noms en el XVI:
En fr. francés aimant.
Història
[editar | editar còdic]Les descripcions més antigues que coneixem de les propietats dels imans procedixen del antic Egipte i de les antigues Grècia, Índia i China.[1][2] En 585 a. C. Tals de Mileto descrivia que la magnetita atrea el ferro pero pensava que la causa era que tenia ànima (en aquella época un moviment implicava vida, ànima o l'intervenció d'un deu). Un intent d'explicació sense intervenció de deus o l'ànima ho podem trobar en l'obra De rerum natura de Lucrecio (98 . C.- 54 a. C.). Pero no serà fins al 1600 en la publicació de De Magnete de William Gilbert que escomença la ciència del magnetisme en Europa. En China, la primera menció coneguda dels imans i les seues propietats és de el IV, i les primeres descripcions de l'utilisació de brúixoles són de principis de el XI. L'us d'estos aparats seria comú en tots els llocs en els sigles XII i XIII.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]- Ferrita
- Força magnètica
- Iman dipolar
- Iman de samari-cobalt
- Iman de terres rares
- Iman monomolecular
- Iman superconductor
- Electroimant Bitter
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Historical Beginnings of Theories of Electricity and Magnetism». Consultat el 08-11-2009.
- ↑ Li Shu-hua, “Origine de la Boussole 11. Aimant et Boubssole,” Isis, Vol. 45, No. 2. (Jul., 1954), p.175
- ↑ Plantilla:Citar publicació
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Imán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.