Weber (unitat)

El weber (símbol: Wb) és l'unitat de fluix magnètic o fluix d'inducció magnètica en el Sistema Internacional d'Unitats equivalent al fluix magnètic que en travessar un circuit d'una sola espira produïx en la mateixa una força electromotriz d'1 volt si s'anula dit fluix en 1 segon per afluixó uniforme. És representat simbòlicament per Wb. El nom d'esta unitat va ser donat en honor al físic alemà Wilhelm Eduard Weber.

1 Wb = 1 V·s = 1 T·m² = 1 m²·kg·s^-2·A^-1.

El seu equivalent en el Sistema Cegesimal d'Unitats (CGS) és el máxwell. 1 máxwell = 10^-8 Wb.

El weber també és expressat en unes atres vàries unitats:

$\mathrm{W}\mathrm{b}=\frac{\mathrm{k}\mathrm{g}\cdot {\mathrm{m}}^2}{{\mathrm{s}}^2\cdot \mathrm{A}}=\Omega \cdot \text{C}=\mathrm{V}\cdot \mathrm{s}=\mathrm{H}\cdot \mathrm{A}=\mathrm{T}\cdot {\mathrm{m}}^2=\frac{\mathrm{J}}{\mathrm{A}}=\frac{\mathrm{N}\cdot \mathrm{m}}{\mathrm{A}}=10^8\mathrm{M}\mathrm{x}$

a on Wb = weber,
Ω = ohm,
C = coulomb,
V = volt,
T = tesla,
J = juliol,
N = newton
m = metro,
s = segon,
A = amperi,
H = henrio,
Mx = maxwell.

Múltiples de el SI

A continuació una taula dels múltiples i submúltiplos del Sistema Internacional d'Unitats:

Plantilla:SI unitat minúscula

Història

En 1861, l'Associació Britànica per a l'Alvanç de la Ciència (coneguda com "El BA" ) va establir un comité dirigit per William Thomson (més vesprada Lord Kelvin) per a estudiar les unitats elèctriques. En un manuscrit de febrer de 1902, en notes manuscrites d'Oliver Heaviside, Giovanni Giorgi va propondre un conjunt d'unitats racionals d'electromagnetisme, inclós el weber, i va senyalar que "el producte del volt en el segon ha segut cridat weber per BA".

La Comissió Electrotécnica Internacional va començar a treballar en terminologia en 1909 i va establir el Comité Tècnic 1 en 1911, el seu comité establit més antic, "per a sancionar els térmens i definicions utilisats en els diferents camps electrotécnicos i per a determinar l'equivalència dels térmens utilisats en els distints idiomes."

No va ser sino fins a 1927 que TC1 es va ocupar de l'estudi de varis problemes pendents relacionats en cantitats i unitats elèctriques i magnètiques. Es varen obrir discussions de naturalea teòrica en les que eminents ingeniers elèctrics i físics varen considerar si l'intensitat del camp magnètic i la densitat de fluix magnètic eren de fet cantitats de la mateixa naturalea. A mida que continuava el desacort, la CEI va decidir fer un esforç per a remediar la situació. Va encomanar a un grup de treball que estudiara la qüestió en preparació per a la pròxima reunió.

En 1930, TC1 va decidir que l'intensitat del camp magnètic (H) és de naturalea diferent a la densitat de fluix magnètic (B), [9] i es va plantejar la qüestió de nomenar les unitats per a estos camps i cantitats relacionades, entre elles l'integral de densitat de fluix magnètic.

En 1935, TC 1 va recomanar noms per a vàries unitats elèctriques, inclós el weber per a l'unitat pràctica de fluix magnètic (i el maxwell per a l'unitat CGS ).

Es va decidir ampliar la série existent d'unitats pràctiques en un sistema complet i integral d'unitats físiques, adoptant la recomanació en 1935 "que el sistema en les quatre unitats fonamentals propost pel professor Giorgi s'adopte subjecte a que finalment se seleccione la quarta unitat fonamental". Este sistema va rebre la designació de "sistema Giorgi".

També en 1935, TC1 va passar la responsabilitat de "magnituts i unitats elèctriques i magnètiques" al nou TC24. Açò "va conduir finalment a l'adopció universal del sistema Giorgi, que va unificar les unitats electromagnètiques en el sistema dimensional d'unitats MKS, el conjunt ara conegut simplement com el sistema SI (Système International d'unités)".

En 1938, TC24 "va recomanar com a enllaç de conexió [d'unitats mecàniques a elèctriques] la permeabilidad de l'espai lliure en el valor de μ 0 = 4π × 10 - 7 H / m. Este grup també va reconéixer que qualsevol de les unitats pràctiques ya en us ( ohmios, amperis, volts, henrios, faradis, coulombs i weber), podria servir igualment com la quarta unitat fonamental. "Despuix de la consulta, l'amperi es va adoptar com la quarta unitat del sistema Giorgi en París en 1950. "