Galeria Freer
La Galeria d'Art Freer és el museu de l'Institució Smithsonian dedicat a l'art d'Àsia Oriental, i reunix objectes procedents de China, Coreja, Japó i del surest asiàtic. Es troba en el costat sur del National Mall en Washington D. C. Els objectes favorits dels visitants són les pintures chinenques i japoneses, la ceràmica i alfarería coreana, els biombos japonesos, els manuscrits perses i indis i les escultures budistes.
De les obres de James McNeill Whistler destaca la L'Habitació del Pavo Real, un menjador que pertanyia a una casa de Londres. En 1876, Whistler va decorar en esmero esta habitació en dissenys de pavos reals blaus i dorats. Despuix de la mort de l'amo, l'habitació va ser comprada en la seua totalitat i transportada als EE. UU. per a instalar-la en la Galeria Freer.
La Galeria va ser fundada per Charles Lang Freer (1854-1919), un constructor de vagons de tren de Detroit que donó als EE. UU. la seua colecció i diners per a un edifici que albergara el museu. L'edifici de la Galeria, d'estil Renaixença italiana, està construït en granit i marbre i va ser dissenyat pel arquitecte nortamericà Charles A. Platt. Es va obrir al públic en 1923, sent el primer museu de l'Institució Smithsoniana dedicat a les arts. A lo llarc dels anys, la seua colecció ha creixcut gràcies a donacions i compres, fins a triplicar el número d'objectes llegats per Freer.
Història
[editar | editar còdic]
Fundació
[editar | editar còdic]La galeria va ser fundada pel fabricant de vagons de ferrocarril de Detroit i aficionat a l'art autodidacta Charles Lang Freer. Posseïa la major colecció d'obres de l'artiste nortamericà James McNeill Whistler (1834-1903) i es va convertir en el seu mecenes i amic. Whistler li va deixar molt clar a Freer que si li ajudava a reunir les seues obres principals, la colecció deuria mostrar-se en una ciutat a la que acodiren els turistes.[1]
En 1908, Charles Moore, ex assistent del senador de Míchigan pels Estats Units, James McMillin i president de la Comissió de Belles arts dels Estats Units, va traslladar la seua residència de Washington D. C. a Detroit. Es va fer amic de Freer, que per llavors dirigia la Michigan Car Company, i li va convéncer de que exhibira de forma permanent la seua colecció d'art oriental de 8000 peces en Washington D. C. Anteriorment, Freer li havia propost informalmente al president Theodore Roosevelt donarle a la nació la seua colecció d'art, els diners necessaris per a construir un edifici i un fondo de dotació per a l'estudi i l'adquisició de "molt bons eixemples de belles arts orientals, egipcíaques i del Propenc Oriente".[2]
L'obsequie de Freer va ser acceptat en nom del govern per la Junta de Regidors del Smithsonian en 1906. No obstant, el testament de Freer contenia certs requisits relatius a que solament els objectes de la colecció permanent es podrien exhibir en la galeria, i a que no es podria exhibir cap de les peces en una atra part. Freer estava convençut de que tots els fondos del museu deurien ser fàcilment accessibles per als acadèmics en tot moment. Ademés, el llegat de Freer al Smithsonian va vindre en la condició de que ell tindria el control curatorial complet sobre la colecció fins a la seua mort. El Smithsonian inicialment va dubtar dels requisits, pero la intercesión del president Theodore Roosevelt va permetre que el proyecte proseguira. La Galeria Freer posseïx una carta autografiada de Roosevelt que invita a Freer a visitar-ho en la Casa Blanca, lo que reflectix l'interés personal que el president va mostrar en el desenroll del museu. Freer va morir ans que es completara la galeria d'art.
Construcció i arquitectura
[editar | editar còdic]
La construcció de la galeria va començar en 1916 i es va completar en 1921, despuix del retart per la Primera Guerra Mundial.[3] El 9 de maig de 1923, la Galeria d'Art Freer es va obrir al públic. Dissenyada per l'arquitecte i paisagiste nortamericà Charles Adams Platt, el Freer és un edifici d'estil neorrenacentista italià inspirat en les visites de Freer als palaus d'Itàlia.[4] En una reunió en l'arquitecte celebrada en l'Hotel Plaça de la ciutat de Nova York, Freer va plasmar en una torcaboca les seues idees sobre un edifici clàssic i ben proporcionat.[5] La galeria està construïda principalment de granit: l'exterior és de granit rosa extret en Milford, Massachusetts, el pati té una font de granit de cornalina i parets de marbre blanc de Tennessee sense polir. Les parets interiors de la galeria són de pedra calcàrea d'Indiana i els sols són de marbre de Tennessee polit.
Una important renovació de l'edifici, que va culminar en una gran reobertura en 1993, va ampliar enormement l'espai d'almagasenament i exposició en conectar el Freer i la Galeria Arthur M. Sackler. En l'adició de la galeria de conexió, el Freer té Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. d'espai públic. L'estructura original dissenyada per Platt permaneix intacta, inclós l'Auditori Eugene i Agnes E. Meyer, que servix com a sèu de molts programes públics.
Etapa posterior
[editar | editar còdic]Despuix d'obrir en 1923, el Freer es va convertir en el primer museu del Smithsonian dedicat a les belles arts.[6] També va ser el primer museu del Smithsonian creat a partir del llegat d'un coleccioniste privat. En el pas dels anys, les coleccions han creixcut a través de regals i compres fins a casi triplicar el tamany de la donació original, i s'han agregat casi 18.000 obres d'art asiàtic des de la mort de Freer en 1919.
La galeria està conectada per un espai d'exhibició subterràneu a la veïna Galeria Arthur M. Sackler. Encara que les seues coleccions s'almagasenen i exhibixen per separat, els dos museus compartixen un director, administració i personal. El Freer va tancar per a acometre una àmplia renovació en giner de 2016 i va tornar a obrir en octubre de 2017.[7]
Exposicions
[editar | editar còdic]Degut a que una de les principals condicions de la donació de Charles Lang Freer era que solament els artículs de la seua colecció es podien exhibir en la galeria, el Freer no pren prestats ni presta artículs a atres institucions. No obstant, pels 26 000 objectes de les coleccions de la galeria, encara es poden presentar exposicions reconegudes internacionalment per la seua profunditat i calitat.
The Freer també té una série d'exhibicions temporals/rotatives dels seus propis fondos.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lindo Merrill, a former curator of American art at the Freer Gallery, editor of With Kindest Regards: The Correspondence of Charles Lang Freer and James McNeill Whistler, and co-author of Freer: A Legacy of Art.
- ↑ Smithsonian Institution Archives
- ↑ Smithsonian Institution Archives
- ↑ Caemmerer, H. Paul. "Charles Moore and the Pla of Washington." Records of the Columbia Historical Society. Vol. 46/47 (1944/1945): 237-258, 256.
- ↑ «Charles Lang Freer &#; About Us &#; Freer and Sackler Galleries». Àsia.si.edu. Consultat el 6 de juny de 2014.
- ↑ «The Freer Gallery of Art &#; About Us &#; Freer and Sackler Galleries». Àsia.si.edu. Consultat el 6 de juny de 2014.
- ↑ «Freer Gallery of Art To Reopen After Nearly Two Years» (en en). Smithsonian. Consultat el 4 de març de 2018.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Galería Freer» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.