Menjador
El menjador designa un espai o lloc en el qual les persones es reunixen per a ingerir aliments, ya siga desdejuni, menjar, sopar o refrigerio. Pot haver un o varis menjadors en una casa, edifici, empresa, hotel, oficina o escola. Depenent del lloc, del servici i dels productes que oferixca el menjador pot canviar de nom: restaurant o cafeteria, pero complix la mateixa finalitat. El menjador és una ampliació de la cuina i per lo general es troba prop d'esta, en la finalitat d'atendre be als comensals, i de dur i dur sense dificultat els tifells necessaris per a l'ingesta d'aliments: plats, coberts, manteles, cacerola en menjar, gerres, torcaboques, etc. En ocasions, per a aprofitar l'espai, la cuina i el menjador es troben en un mateix lloc.
Aixina mateix, segons l'immoble en el qual es trobe el menjador, est pot ser ampli o reduït, i contar en una o vàries taules de menjador de disseny i cadiras en a on se senten els comensals; aixina com en un equipament (cuina, utensilis, mobles, ventilació, etc.,) i personal (meseros, cuiners, etc.) especialisat que atenga les necessitats alimentícies de les persones que freqüenten el menjador.
El menjador no solament és un espai, els mobles que ho conformen són de fet lo que coneixem com a menjador: una taula, i a lo manco una cadira. En general, qualsevol espai en a on es puga menjar sobre mobles que puguen fer la funció com a taules i cadires pot cridar-se menjador també. Atres mobles complementaris del menjador són un trinchador, bufetero o bufetera, és dir, un moble normalment en caixons, portes i compartimento en a on per lo general es guarden mantelés, vaixellas, coberts, etc. I una vitrina en a on lluïxen a la vista objectes decoratius com a gerros o plats. El restant de l'espai del menjador pot decorar-se en quadros pictòrics, cortines, tapissos, estores, llums, etc.
El material en que estan fets els mobles per a un menjador és variat i depén també del tipo de lloc: hotel, escola, oficina, etc.: fusta, plàstic, poliuretano, metal, vímen, ratán. Estos materials permeten colocar-los a l'aire lliure o en un lloc tancat. La decoració dels mobles i el color també depén del lloc, del gust i la finalitat del menjador. Pero, per lo general, deu crear un ambient acollidor i, sobretot, cómodo i funcional.
Història
[editar | editar còdic]En la Edat Mija i fins a finals de el XVIII, s'instalaven taules provisionals i desmontables a on es rebia als invitats, per mig de fonts colocades sobre caballetes, d'ahí l'expressió "dresser la table". En el XVIII, la taula real se seguia posant (en la antecámara de la reina, per eixemple), en el servici francés (plats exposts tots al mateix temps en una gran taula a on els invitats acodixen a servir-se). Normalment, entre els nobles, els menjars es realisaven en les antecámara o gabinets, mentres que el restant de la població menjava en el camp, en la cuina o junt al fòc en la sala comuna. A partir de el XVIII, en les ciutats, a on abans la burguesia menjava en el dormitori o en la sala principal, es va traslladar la cuina al pis superior i es va dedicar una sala de cerimònies als menjars.[1][2]
En l'Edat Mija, les classes altes i la noblea europea en castells o grans cases senyorials sopaven en el gran saló. Es tractava d'una gran sala multifuncional en capacitat per a acollir a la major part de la població de la casa. La família s'assentava en la taula principal sobre un estrado elevat, en el restant de la població disposta en orde de ranc decreixent llunt d'ells. Les taules del gran saló solen ser llargues taules de caballete en bancs. El gran número de persones en un Gran Saló significava que provablement hauria tingut un ambient faenejat i bullicioso. Les sugerències de que també hauria segut prou maloliente i humeante són provablement, per als estàndarts de l'época, infundades. Estes sales tenien grans fumerals i sostres alts, i l'aire circulava lliurement per les numeroses portes i finestres.
A finals de el XVIII, la taula es va convertir en un moble permanent en la sala, en lloc de desmontar-se per a deixar un lloc de pas despuix de l'event. També es va establir tot un art de la taula, que va ser passant de les cases nobles als estrats cada volta més modests de la burguesia.[1]
És cert que els propietaris d'este tipo d'immobles varen escomençar a desenrollar un gust per les reunions més íntimes en "parlers" o "privee parlers" més menuts, alluntats del saló principal, pero es creu que açò es deu tant als canvis polítics i socials com a la major comoditat que oferixen estes sales. En el temps, la noblea menjava més en el saló i el saló es va convertir, funcionalmente, en un menjador (o es va dividir en dos habitacions separades). També es va alluntar del Gran Saló, al que a sovint s'accedia a través de grans escales ceremoniales des de l'estrado del Gran Saló. En el temps, sopar en el Gran Saló es va convertir en alguna cosa que es feya principalment en ocasions especials.
Cap a principis de el XVIII, va sorgir un model en el que les dames de la casa es retiraven despuix del sopar del menjador al saló. Els cavallers es quedaven en el menjador prenent begudes. D'esta manera, el menjador tendia a adquirir un caire més masculí.
En França, el menjador no es va generalisar realment fins a el XIX, en l'us del servici a la russa (plats presentats un a un i individualment) que es va desenrollar en els círculs rics i burguesos. Normalment separada de la sala d'estar per l'entrada, esta sala d'espectàculs es va fer més comú. Al voltant d'una taula rodejada de cadires, hi ha un bufé, vitrines en coberts, porcelana o chuchería, rodejades de parets decorades en quadros i pesades cortines. Els invitats de les cases més riques es traslladaven al saló o a la sala de fumadors en quant terminava el menjar. Les llars més modestes feyen d'ella el cor de la casa i, una volta terminada el menjar, la taula era utilisada per la família per a les llabors d'agulla, aixina com per a la llectura baixe la llum del sostre, mentres que el saló era cuidadosadament protegit de la llum i la pols fòra de les recepcions.[1] [3]
En les décades de 1930 i 1940, els menjadors varen continuar separats de les cuines, inclús quan els quartos dels criats es varen fer menys comuns en les cases de classe mija. En els anys 50 i 60, les zones de menjador i cuina es varen fusionar, i els salons es varen unir en les cuines-menjadors.[4]
Durant la pandèmia del COVID-19, els menjadors que encara existien s'utilisaven com a oficines o aules en casa i eren valiosos pel seu aïllament.[5]
Us contemporàneu
[editar | editar còdic]Un menjador típic occidental contindrà una taula en cadires dispostes a lo llarc dels costats i extrems de la taula, aixina com atres mobles com aparadorés i vitrinas, segons ho permeta l'espai.[6] A sovint, les taules dels menjadors moderns tenen un full extraíble per a permetre la presència d'un major número de persones en eixes ocasions especials sense ocupar espai extra quan no s'utilisen. Encara que l'experiència «típica» de menjar en família és en una taula de fusta o en algun tipo de cuina, alguns opten per fer els seus menjadors més cómodos utilisant sofans o cadires confortables.
En les llars modernes occidentals, el menjador sol estar adjacent al saló, utilisant-se cada volta més només per a sopars formals en invitats o en ocasions especials. Per als menjars informals diaris, la majoria de les cases de tamany mig i més grans tindran un espai adjacent a la cuina a on es poden colocar la taula i les cadires, els espais més grans a sovint es coneixen com dinette mentres que un més menut es diu desayunador.[7] Les cases més menudes i els condominis poden tindre una barra de desdejuni en el seu lloc, a sovint d'una altura diferent a la de la encimera de la cuina regular (ya siga alçada per a taburetes o baixada per a cadires). Si una casa carix de menjador, desayunador o barra de desdejuni, la cuina o la sala d'estar s'utilisaran per a menjar diàriament.
En el Regne Unit, moltes famílies utilisen tradicionalment el menjador només els dumenges, menjant el restant dels menjars en la cuina.
En Austràlia, l'us del menjador seguix sent freqüent, encara que no forma part essencial del disseny de les cases modernes. Per a la majoria, es considera un espai per a ocasions formals o celebracions. Les llars més menudes poden utilisar una barra de desdejuni o una taula situada dins dels confines d'una cuina o sala d'estar per als menjars.
Allumenament en el menjador
[editar | editar còdic]En el menjador la llum juga un paper molt important perque crea l'ambient desijat. La font de llum deu estar damunt de la taula del menjador. La llàntia deu colocar-se de manera que penge a uns 70 cm de la superfície de la taula,[8] per a que la llum no enlluerne a les persones assentades a la taula. La solució més comuna és una llàntia de sostre que penja damunt del centre de la taula. Un anell de llum que cau des de dalt separa la zona de menjar de l'espai circumdant. Una solució alternativa, que donarà el mateix efecte pero un ambient més íntim, són una o dos llànties de peu colocades darrere de la fila de cadires.
Si no hi ha suficient llum natural en el menjador, o l'espai és menut, el problema es pot solucionar instalant espills de paret que reflectixquen la llum i creuen l'ilusió d'un espai més gran.[8]
Menjador d'hotel i restaurant
[editar | editar còdic]Segons varis criteris, el tipo i el método de servici, els hotels es classifiquen en hotels de categoria inferior i superior. Estes categories estan marcades en estreles (1-5). La cantitat d'estreles que tindrà un hotel depén de molts factors, entre ells: apariència externa de les instalacions, calitat del servici, higiene, calitat dels aliments, instalacions adicionals i uns atres. L'estandardisació hotelera (European Hotelstar Union) deuria haver-se introduït a nivell de la Unió Europea, lo que seria acceptat en tots els Estats membres. No obstant, encara que va ser creat un sistema el mateix no és obligatori, servix només com a guia, i està basat en el sistema alemà que va tindre una gran influència en la classificació dels hotels de Centre Europa. Segons esta categorisació, tots els hotels (inclosos els de categories més baixes que no tenen per qué tindre restaurant) deuen dispondre d'un menjador a on se servixca el desdejuni.[9]
El menjador, ya siga formal o informal, és l'estància més important d'un restaurant. El disseny d'esta sala juga un paper important en l'ambient general del restaurant. Ademés de taules i cadires, este espai està equipat en atres continguts, alguns dels quals convé ocultar als ulls dels visitants. El tipo de taules i cadires depén principalment del tamany de l'habitació. Les taules fixes aforren espai, pero les clàssiques són més adequades en cas que siga necessari montar-les per a una empresa més gran. És bo mantindre els mobles lo més simples possible, perque els adorns en relleu de les taules i cadires retenen restants de menjar, grasses i impurees similars, lo que requerix major conte en el manteniment. Lo mateixa ocorre en les teles que es poden utilisar per a cobrir assents i respals de cadires.
El disseny del restaurant deu representar un equilibri entre el confort i la capacitat màxima de comensalés. Una part clau del menjador de qualsevol restaurant ben planificat és tindre un quarto de servici per als accessoris, al que el personal deu accedir fàcilment pero que deu estar amagat a la vista dels invitats. En esta sala deu haver una màquina de café, plats, gots, tasses i coberts adicionals, torcaboques i espècies. Lligga la descripció completa de lo que està esperant en l'estació d'espera, inclós el sistema POS (Punt de venda). Un atre element necessari en el menjador d'un restaurant o hotel és el mostrador del personal, a on, entre atres coses, es troba la caixa registradora. Un atre element que pot ubicar-se en el propi menjador o just al costat d'este és la barra del restaurant.[10]
Mobles de menjador de restaurant o hotel
[editar | editar còdic]El mobiliari del menjador d'un hotel o restaurant sol consistir en taules, cadires, una barra i una vinoteca. Les superfícies de treball de la barra solen ser de vidre, fusta o pedra d'alta calitat. Els mobles deuen ser estilísticamente uniformes i la decoració deu estar adaptada per a això. Les taules solen ser rectangulars o redones, i també poden incloure aquelles que es puguen ampliar fàcilment en cas de necessitat. Les cadires deuen combinar-se de manera adequada en les taules.[11]
Tipos
[editar | editar còdic]-
Menjador domèstic, en una dòna disponent la taula, pintura del pintor francés Victor Gabriel Gilbert (1847–1933) -
Luxós menjador en el palau de Falaknuma en Índia -
Menjador de servici en la casa de Estudillo, Sant Diego, Califòrnia, EE.UU. -
Menjador en un institut americà (Calhan, Colorat, 2008)
-
Menjador per a empleats d'una planta elèctrica (Palestine Electric Corporation, Palestina, 1927-1933)
-
Menjador infantil en una escola, Centre Educacional Carneiro Ribeiro, Brasil -
Un bufet suec, smörgåsbord
.jpg)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «La table au Moyen Âge» (pdf). Cndp.fr. Archivat des d'el original, el 21 de giner de 2021. Consultat el 27 de juny de 2022..
- ↑ Florent Quellier (2007). La Table dones Français. Unix histoire culturelle (XVe- début Plantilla:S-), Presses universitaires de Rennes, p. 108..
- ↑ M. Perrot (dir.), De la Révolution à la Gran Guerre, volum 4, en P. Ariès i G. Duby, Histoire de la vie privée, París, Li Seuil, 1999. Llegir en llínea
- ↑ Inside Culture: Art and Class in the American Home, Chicago: University of Chicago Press, p. 49. ISBN 0-226-31367-0.
- ↑ The Dining Room Is Back, The Washington Post (13 de setembre 2021).
- ↑ Viure i deprendre economia domèstica (en en), Rex Bookstore, Inc.. ISBN 978-971-23-1386-8.
- ↑ «com/dinette dinette - definition of dinette by the Free Online Dictionary, Thesaurus and Encyclopedia». Thefreedictionary.com.
- ↑ 8,0 8,1 «Дизајн трпезарије у комбинацији са кухињом и / или дневним боравком». Consultat el 16. 2. 2020.
- ↑ «Šta tačno predstavljaju hotelske zvezdice». РТВ. Consultat el 13.2.2020.
- ↑ «How to Set Up Your Restaurant Dining Room». Dotdash. Consultat el 18. 2. 2020.
- ↑ «How To Arrange Dining Furniture». Consultat el 22. 2. 2020.
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Menjador en el Viccionari. Plantilla:Wikiversidad Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Menjador.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Comedor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.