Saló
.jpeg){kind=link}
El quarto d'estar, sala d'estar, estar, sala, saló o living (de l'anglés living room) és una habitació dedicada a rebre visitas, llegir, vore la televisió o realisar atres activitats.
En els llarés i apartaments moderns el quarto d'estar ha substituït al vell saló. El terme marca l'esforç dels [[arquitectura contemporànea|arquitectes i constructors de el XX]] per traure al saló de les seues connotacions formals i convertir-ho en una habitació confortable ademés d'acollidora. El quarto d'estar concentra, en l'actualitat, l'activitat famíliar, en tractar-se d'un espai ampli que reunix comoditats, dispositius d'entreteniment com televisorés o equips de música, estanterias, aixina com atres mobles. El mobiliari de la mateixa consta generalment d'un sofà, sillons o poltronas i una taula de centre a on es coloquen objectes de decoració (adorns) el fi dels quals és merament estètic. També és molt comú penjar quadros pictòrics en les parets.
En les cases angleses tradicionals (les més riques denominades manor house o "casa senyorial") el living room (o sitting room) tindria tradicionalment una fumeral oberta, encara que ara molts s'han convertit a la calefacció de gas. En moltes d'elles, el quarto d'estar estava reservat per a un entreteniment més tranquil i reservat mentres que un quarto separat d'entreteniment o quarto familiar s'utilisava per a activitats més ocasionals. En algunes, la sala estava en l'àrea social, generalment al costat del menjador (dinning room), i es reservava per a ocasions i visites especials.
De la sala davantera a la sala d'estar
[editar | editar còdic]Fins a finals de el XIX, la sala davantera (front room) era la sala de la casa que s'utilisava per a events socials formals, inclós el lloc a on es colocava als recent fallits abans del seu funeral. Esta sala solament s'havia utilisat tradicionalment els dumenges o per a ocasions formals, com les cerimònies dels familiars fallits abans del sepeli adequat; era la zona de amortiguación entre l'àrea pública i privada dins de la casa. Els dumenges ara s'usen més comunament per a vore fútbol en grans televisors en color, lo que va provocar que les sales familiars més grans es tornaren més populars durant la década de 1970. El terme "sala d'estar" es troba inicialment en la lliteratura de decoració de la década de 1890, a on s'entén que una sala d'estar és un reflex de la personalitat del dissenyador, en lloc de les convencions victorianes de l'época. Solament els rics podien permetre's vàries habitacions dins d'un espai com a salons, biblioteques, salons i sales per a fumadors.
El canvi de terminologia se li atribuïx a Edward Bok per la seua acreditació de l'artícul de la revista Ladies´ Home Journal. L'artícul estava dirigit específicament a les dònes i els va brindar la confiança en el contingut popular en relació en el disseny de la llar a un preu assequible i la visió de Bok de la llar nortamericana ideal i els rols de les dònes. Bok creïa fermament que l'espai devia ser "habitat" en lloc de tindre una habitació en mobles costosos que rara volta s'usava dins de la llar. Ell havia promogut el nou nom per a animar a les persones a usar l'habitació en la seua vida diària com un espai de reunió.
Evolució de la sala d'estar moderna
[editar | editar còdic]En absència d'aparats electrònics, antigament els salons s'utilisaven per a conversar, realisar activitats domèstiques tals com coser, llegir el periòdic o jugar. Al no existir calefacció central, el saló es convertia en l'estància més càlida de la llar en contar en un gran fumeral en lloc destacat.
El terme "saló" sempre ha tingut connotacions d'elegància respecte al més domèstic quarto d'estar. No en va és el que s'usa per a denominar les grans estàncies en que es realisava la convivència diària en els palaus. Els salons s'han utilisat tradicionalment per a rebre visites per lo que s'ha cuidat en extrem la calitat dels mobles i tapisserias en relació en el quarto d'estar en que s'utilisaven materials més comuns. En este segon es realisava l'activitat familiar quotidiana reservant el primer per a ocasions especials.
Recentment, donat el menor tamany de les vivendes, la distinció entre abdós pràcticament ha desaparegut utilisant el saló tant per a la funció pública com la privada. A l'objecte de guanyar espais en la casa, també s'ha popularisat l'introducció de la taula de menjador en el saló creant una sola estància per a les dos funcions: el saló-menjador.
Els dissenyadors d'interiors i arquitectes a lo llarc del temps han estudiat als usuaris dins d'un espai per a fer un disseny que s'adapte millor a les seues necessitats i desijos. El Palau de Versalles del Rei de França, Luis XIV es pot considerar que té una de les sales d'estar més lujosamente decorades de finals de el XVII. Durant el regnat del rei Luis XIV, es va establir l'estil arquitectònic Luis XIV o Luis Quatorze. Este estil també es pot identificar com el Classicisme francés i va tindre influència en atres països.[1] Va incloure l'us audaç de materials de marbre i bronze. Luis XIV va treballar junt a Louis Li Vau i Augustin-Charres d'Aviler per a dissenyar appartments de parade, també coneguts com a habitacions formals a on generalment es reunien per a discutir i portar a terme assunts comercials. També varen dissenyar appartements de commodité, que eren habitacions en les que els propietaris podien relaixar-se i descansar.[2] Este estil, conegut com estil Louis XV, o Louis Quinze, va ser dissenyat intencionalmente per a combinar la formalitat en un nou nivell de comoditat que la gent encara estava per descobrir.[3] Charles Étienne Briseux, arquitecte francés l'estil arquitectònic del qual va ser predominantment Louis Quinze, va publicar L'Architecture moderne en 1728, va introduir la comoditat que després es va convertir en una obsessió per tindre materialidad i mobiliari específics dins de l'interior d'un espai. La seua influència va començar en París, França, i després es va estendre ràpidament per Europa, aplegant a l'atenció dels rics i luxosos.
La Revolució Industrial va sorgir a fins del 1700, lo que va canviar per complet a Estats Units d'una societat sustentada en processos artesanals i hechura a mà a una societat dominada per una indústria de fabricació de màquines.[4] Açò va permetre la producció de cadiras, taulas, peres, telégrafs i ràdios que varen permetre a la societat comprar a un preu raonable per a agregar a la seua llar. L'auge de la Revolució Industrial va jugar un paper molt important en l'alvanç de la sala d'estar perque, per la producció en massa, els artículs decoratius es varen tornar més accessibles per a la classe mija.
Un eixemple d'esta evolució és la Casa Miller dissenyada per Eero Saarinen. Saarinen sabia que volia dissenyar una sala d'estar no solament en un estil arquitectònic apropiat, sino també en un "pou de conversació " que afonara als usuaris i els fera sentir una miqueta més "conectats".[2] Va fomentar la relaixació i la conversació, sent la Casa Miller un dels primers espais acondicionats per a celebrar i introduir el pou de conversació.[5] L'estil arquitectònic de Miller House es coneixia com a modern de mitan de sigle, lo que indica que es va introduir despuix de la Segona Guerra Mundial entre 1945 i 1960. El moviment es va associar en ornamentació mínima, simplicitat, materials honests i artesania.
Saló modern
[editar | editar còdic]El saló modern és un espai central en la llar dissenyada per a equilibrar funcionalitat, confort i atractiu estètic. Servix per a múltiples propòsits, actuant com un centre social per a interaccions familiars, entreteniment i relaixació. A lo llarc dels anys, el saló modern ha evolucionat per a reflectir els canvis en els estils de vida, les tendències de disseny i els alvanços tecnològics. A principis de el XXI, els salonesse caracterisen per una mescla de disseny minimaliste, plans oberts i mobiliari versàtil que s'adapta tant a reunions socials com a moments de descans individuals.[6]
Us i Funcionalitat
El saló modern és un espai multifuncional a on les persones es reunixen per a conversar, vore televisió, gojar d'activitats d'oci o entretindre als invitats. A sovint, és el punt focal d'una casa, reflectint la personalitat i l'estil de vida dels habitants. Ademés dels seus usos socials, el saló també és un espai per a relaixar-se personalment, llegir o gojar d'entreteniment, com a películes, música i videojocs. L'us de tecnologia, com a televisors inteligents, sistemes de sò envolvente i allumenament integrat, ha transformat encara més el saló en un entorn ric en mijos.[7]
Característiques
Els salons moderns es coneixen per les seues llínees netes, espais oberts i un sentit d'equilibri i orde. El disseny tendix a ser obert i airejat, en menys émfasis en les divisions rígides de les habitacions. Les parets poden ser mínimes o inclús eliminades per complet en alguns casos, integrant el saló en els espais adjacents, com la cuina o el menjador. Les #paleta de colors neutres, a sovint en accents de tons vibrants, creen un ambient relajante i cohesivo. El mobiliari és generalment simplificat, en un enfocament en la practicidad i l'elegància.[7]
Una de les característiques principals d'un saló modern és el seu enfocament en la flexibilitat. Molts salons incorporen mobles mòvils i dissenys modular que poden ajustar-se per a adaptar-se a diferents necessitats, com rebre invitats o tindre una nit tranquila. Els elements de mobiliari a sovint estan dissenyats per a ser multifuncionales, com ottomans que funcionen com a taules de café o sofans llit per a oferir espai adicional per a dormir.
La presència de grans finestres, o inclús vidres de paret a paret, permet una abundant llum natural i ajuda a integrar l'espai interior en l'exterior. Sobre els materials, els salons moderns solen presentar una mescla d'elements naturals com a fusta, pedra i metal junt en textures més suaus, com a teles i estoras. Els elements de disseny sostenible també són cada volta més populars, en materials ecològics i electrodomèstics de baix consum energètic que es tornen més comuns.
Sostre elevat
El concepte de "sostre elevat" juga un paper fonamental en la concepció del saló d'estar modern, aportant una sensació d'amplitut, lluminositat i sofisticació. Este tipo de disseny permet que l'espai es perceba més gran i airejat, la qual cosa és essencial en la creació d'un ambient confortable i acollidor. En moltes llars contemporànees, els sostres elevats s'utilisen per a aumentar la verticalitat de l'espai, lo que no solament favorix la circulació d'aire i llum natural, sino que també genera una atmòsfera més relajante i oberta.[8]
El saló, sent un àrea de convivència, es beneficia especialment d'estos sostres alts, ya que promouen una sensació de llibertat i eviten que l'espai es perceba com a tancat o agobiant. Ademés, este disseny permet integrar grans finestrals o inclús finestrals en el sostre, que aporten major lluminositat i vistes panoràmiques, lo que amplifica la conexió entre l'interior i l'exterior.[9]
En térmens estètics, un sostre elevat també oferix la possibilitat d'agregar detalls arquitectònics com a voltons exposts o elements decoratius que accentuen la bellea de l'espai. Aixina, el sostre elevat no solament és funcional, sino que també es convertix en un element clau en l'estètica i el confort del saló d'estar modern.
Mobiliari i distribució
El mobiliari en un saló modern priorisa la comoditat sense perdre l'apariència minimalista i elegant. El sofà sol ser la peça central, i normalment és de gran tamany, oferint assents amplis per a famílies o invitats. Taules de café, taules auxiliars i unitats d'almagasenament solen estar dissenyades en formes geomètriques netes i acabaments neutres, mantenint l'espai obert i sense desorde. Els salons moderns també poden contar en estanteries que servixen tant per a fins decoratius com a funcionals, albergant llibres, art o objectes personals.[7]
Les distribucions solen centrar-se entorn al televisor o el fumeral, que solen ser els punts focals de l'habitació. Els assents s'organisen per a facilitar la conversació i els ànguls de visió, en els mobles disposts en agrupacions flexibles i relaixades. Les estores són comunament utilisades per a definir diferents àrees dins del saló, especialment en dissenys més grans i de concepte obert.[10]
Allumenament
L'allumenament és un component crític dels salons moderns, no solament per funcionalitat, sino també per a crear un ambient acollidor. L'allumenament en capes, que inclou llum ambiental, de tasca i d'accent, sol utilisar-se per a crear una atmòsfera equilibrada. Les llums de sostre, l'allumenament empotrat i l'allumenament direccional són comuns, pero els salons moderns també presenten peces d'allumenament cridaneres, com a llànties de peu escultòriques o llums colgantes. Els sistemes d'allumenament inteligent, que permeten ajustar l'intensitat i el color, estan guanyant popularitat per agregar flexibilitat i control de l'ambient.[6]
Atres aspectes
L'integració de la tecnologia és un aspecte clau del saló modern. Des de sistemes de sò integrats i televisors inteligents fins a dispositius controlats per veu, estos salons a sovint servixen com a centres tecnològics de la llar. Ademés d'açò, els salons moderns solen incloure plantes i obres d'art per a afegir personalitat i calidea a l'espai. L'objectiu general és crear un ambient acollidor, funcional i elegant que satisfaça les necessitats de la vida contemporànea.[6]
Estils arquitectònics de sales d'estar i salons
[editar | editar còdic][Esta secció està aparentment referenciada, pero la seua forma i contingut són discutibles, aixina com la cronologia, que pot ser diferent en la història de l'arquitectura i la seua utilisació en el disseny d'interiors.]
- Prerrománico i Romànic (800-1200):[11]
- Parets grosses
- Sostres artesonados
- Columnes
- Colors neutres
- Gòtic (1200-1450):
- Vidrieres
- Voltes de crucería
- Decoració ornamentada
- Arc ogival o apuntat
- Renaixença (1400-1600):
- Yeserías
- Patrons geomètrics i de color
- Pintures murals fines
- Ricament decorat
- Barroc (1600-1830) [cronologia molt estesa]:
- Lujosamente decorat
- Paleta de colors rics
- Detall tallat
- Materials d'alta gama
- Rococó (1650-1790) [cronologia molt alvançada]:
- Paleta de colors pastiç
- Elaborada ornamentació
- Llínees curves sensuals
- Artesania superior
- Neoclassicisme (1730-1925):
- Tons de color apagats
- Mobiliari simple i simètric
- Motius decoratius
- Patrons geomètrics
- Art Nouveau (1890-1914):
- Inspiració de la naturalea
- Paleta de colors extravagants
- Llínees curves sensuals
- Decoratiu i ornamental
- Beaux Arts (1895-1925):
- Superfícies molt decoratives
- Centrar-se en la simetria
- Curves i arcs
- Columnes i superfícies detallades
- Neogótico (1905-1930) [cronologia molt atrassada]:
- Émfasis en elements verticals
- Allumenament natural
- Vidrieres
- Superfícies molt detallades
- Art Decó (1925-1937):
- Colors rics
- Geometria atrevida
- Treball de detall decadent
- Motius geomètrics estilisats
- Moviment modern (1900-#present):
- Senzillea
- Llínees netes
- Llínees naturals
- Mescla de colors neutrals i atrevits
- Arquitectura posmoderna (1972-#present):
- Colors vius
- Asimètric
- Escala exagerada
- Materials antinaturals
- Neomodernismo (1997-#present):
- Ànguls sobre curves
- Monocromàtic o vibrant
- Experimenta en formes
- Utilisa materials metàlics i ecològics
- Parametricismo (1997-#present):
- Colors neutres
- A gran escala
- Llínees sensuals
- Materials naturals
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Louis XIV style» (en en).
- ↑ 2,0 2,1 Glancey, Jonathan. «The evolution of the modern living room» (en en).
- ↑ Glancey, Jonathan. «The evolution of the modern living room» (en en).
- ↑ Editors, History com. «Industrial Revolution» (en en).
- ↑ «A History Of The Conversation Pit» (en en-gb).
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Victoria Harrison. The Modern Living Room: Design Idees for Contemporary Spaces (2020) Thames & Hudson 240 pag. ISBN: 978-0500022401
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Ellen S. Fisher. The Interior Design Reference & Specification Book (2016) Rockport Publishers 480 pag. ISBN: 978-1631590332
- ↑ James R. Smith. "Residential Architecture: A Guide to Planning, Design, and Construction" (2006) McGraw-Hill Education 576 pàgines ISBN: 978-0071450197
- ↑ Henry Plummer. "The Architecture of Natural Light" (2014) Laurence King Publishing 224 pag. ISBN: 978-1780672769
- ↑ Kendra Schank Smith. Residential Interiors: A Guide to Planning Spaces (2007) Wiley 320 pag. ISBN: 978-0471751214
- ↑ Doctor of Arts, University of Albany. «A Quick Tour of Architectural Eres» (en en).
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Salón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.